Procedimentació¶
Les morfofites es creen i es gestionen al Plafó de morfofites, que es troba a la pestanya de Dades d’objecte de l’editor de Propietats (p. ex. la pestanya Malla en el cas dels objectes de malla).
Una morfofita s’edita seleccionant-la al plafó i després movent al Mirador 3D els vèrtexs de l’objecte a una nova posició.
El plafó disposa de controls per ajustar el Valor (influència o pes) de cada morfofita. Això possibilita de visionar una forma aïllada o veure com es combina amb d’altres morfofites.
Afegir i suprimir vèrtexs¶
Amb una morfofita no es poden afegir ni suprimir vèrtexs. El nombre de vèrtexs i la seva connectivitat ve definida per la topologia de l’objecte (malla, corba, superfície o retícula). Una morfofita simplement registra una posició per a cada vèrtex i, per tant, les morfofites sempre inclouen tots els vèrtexs.
Quan s’afegeixen nous vèrtexs, totes les morfofites existents els registraran en la seva posició de creació. Tot i que tècnicament és possible afegir o eliminar vèrtexs després de crear morfofites, és molt millor enllestir la topologia de malla abans de crear les morfofites.
Afegir morfofites¶
Quan s’afegeix una nova morfofita amb el botó del costat de la llista, la nova forma serà una còpia de la forma Base, independentment del resultat visible en aquell moment al Mirador 3D.
En afegir una nova morfofita des d', la nova forma es crea a partir de la configuració de vèrtexs visible en aquell moment (inclosa la influència d’altres morfofites).
Quan es fa animació facial amb morfofites relatives,una tècnica habitual és crear primer una morfofita amb una posa extrema i complexa (p. ex. de ràbia o sorpresa). Després es pot desglossar en components aplicant un grup de vèrtexs temporal a la forma complexa i creant-ne una còpia amb Nova forma des de mixtura. Aquesta tècnica ajuda a reduir els conflictes entre diferents morfofites que d’altra manera produirien efectes dobles.
Morfofites relatives¶
En Mode objecte, afegiu una morfofita nova a través del plafó de Morfofita ().
Base és la forma de repòs. «Fita 1», «Fita 2», etc. seran les noves formes.
Canvieu a Mode edició, seleccioneu «Fita 1» al plafó.
Modifiqueu la malla com us convingui (no suprimiu ni afegiu vèrtexs).
Seleccioneu «Fita 2», la malla es reinicia a la forma Base.
Modifiqueu la «Fita 2» com us convingui i repetiu el mateix procés per a les morfofites subsegüents.
Torneu al Mode objecte.
Ajusteu els lliscadors pel Valor de la «Fita 1», «Fita 2», etc. per a la fusió entre formes.
L’exemple de sota mostra, d’esquerra a dreta Base, «Fita 1», «Fita 2» i mixtura de «Fita 1» (1,0) i «Fita 2» (0,8) en Mode objecte.
Exemple de morfofites relatives.¶
Per a exemples pràctics, vegeu Combinar morfofites i controladors.
Morfofites absolutes¶
Procedimentació de les morfofites absolutes.¶
Afegiu una seqüència de morfofites tal com s’ha descrit anteriorment.
Deshabiliteu la casella Relatiu.
Cliqueu el botó Reiniciar temporització.
Canvieu a Mode objecte.
Arrossegueu el Temps d’avaluació per refregar per la seqüència de morfs.
Truc
Si animeu el Temps d’avaluació amb un controlador o amb fotofites, podreu crear animacions de morfofita.
Vegeu també
En Mode d’edició, hi ha disponibles operadors de morfofita amb eines de modelatge addicional per controlar les morfofites: