Introducció¶
Hi ha moltes maneres de seleccionar elements i les eines que trobeu a la vostra disposició dependran del Mode de selecció de Malla en què us trobeu. Primer explorarem aquests modes i després farem una ullada a les eines bàsiques de selecció.
Modes de selecció¶
Referència
- Mode:
Mode edició
- Menú:
- Drecera:
1 , 2 , 3 (Maj Modes de selecció múltiple , Ctrl Expandir/contraure la selecció).
En Mode edició hi ha tres modes de selecció diferents. Podeu entrar als diferents modes seleccionant un dels tres botons de la capçalera.
Botons de selecció en Mode edició d’esquerra a dreta: Vèrtex, Aresta, Cara.¶
- Vèrtex
En aquest mode els vèrtexs es mostren com a punts. Els vèrtexs seleccionats es mostren en taronja, els vèrtexs no seleccionats en negre i el vèrtex actiu o últim seleccionat en blanc.
- Aresta
En aquest mode no es mostren els vèrtexs. En lloc d’això, les arestes seleccionades es mostren en taronja, les arestes no seleccionades en negre i l’aresta activa o l’última seleccionada en blanc.
- Cara
En aquest mode les cares es mostren amb un punt de selecció al centre que s’utilitza per a seleccionar una cara. Les cares seleccionades i el seu punt de selecció es mostren en taronja, les cares no seleccionades es mostren en negre i la cara activa o l’última seleccionada es ressalta en blanc.
Quan utilitzeu aquests botons, podeu fer ús de les tecles modificadores. Vegeu: Canviar mode de selecció.
Gairebé totes les eines estan disponibles en tots tres modes de selecció de malles. Per tant, podeu Rotar, Escalar, Extrudir, etc. en tots els modes. Per descomptat, rotar i escalar un únic vèrtex no tindrà cap utilitat (sense definir el punt de pivot en una altra ubicació), de manera que algunes eines són de més o menys aplicació en determinats modes.
Vegeu la Fig. Modes de selecció. amb exemples dels diferents modes.
Modes de selecció múltiple¶
Aguantant Maj-BER en seleccionar un mode de selecció, podreu activar múltiples Modes de selecció alhora. Això permet seleccionar ràpidament vèrtexs, arestes o cares, sense haver de canviar abans de mode.
Canviar el mode de selecció¶
En canviar els modes d’una manera «ascendent» (és a dir, de més simple a més complex), de Vèrtexs a Arestes i d'Arestes a Cares, les parts seleccionades encara restaran seleccionades en cas que formin un element complet en el nou mode.
Per exemple, si se seleccionen les quatre arestes d’una cara, canviar del mode Arestes al mode Cares mantindrà la cara seleccionada. Totes les parts seleccionades que en el nou mode no formin un conjunt complet quedaran desseleccionades.
Per tant, canviar de forma «descendent» (és a dir, de més complex a més senzill), tots els elements que defineixen l’element «d’alt nivell» (com ara una cara) seran seleccionats (els quatre vèrtexs o arestes d’un quadrangle, per exemple).
Expandir/contraure la selecció¶
Aguantant la tecla Ctrl en seleccionar un mode de selecció més alt, s’afegiran tots els elements que toquin la selecció actual, fins i tot si la selecció no forma un element complet en el mode més alt. O contraurà la selecció en canviar a un mode inferior.
Raigs X¶
El paràmetre Raigs-X no és només una mena d’aspecció, sinó que impacta també en la selecció. Quan està habilitada, no s’obstaculitza la selecció de geometria per part dels objectes (com si els objectes fossin sòlids).
Problemes coneguts¶
Malles denses¶
La selecció de malles denses amb Raigs-X deshabilitat té una limitació en els casos que les malles denses poden no tenir tots els elements seleccionats. Quan se seleccionen regions amb Caixa, Cercle i Llaç, els vèrtexs poden superposar-se entre si fent que alguns vèrtexs no quedin seleccionats. Això és una limitació del mètode actual de selecció, que podeu circumsolucionar fent zoom o habilitant Raigs-X.
N-Gons en Mode de selecció de cares¶
La cara d’un N-gon que té el seu punt central dins d’una altra cara.¶
Com ja s’ha assenyalat, en els modes Raigs-X i Tramat, les cares es marquen amb un punt al mig. Amb n-gons això pot comportar en alguns casos una visualització confusa. L’exemple mostra el punt central del n-gon en forma d’U que està dins de cara oblonga que també està dins de la «U». No és fàcil identificar quin punt pertany a quina cara (el punt taronja de la imatge és l’origen de l’objecte).