Operativa¶

Per exemple, agafarem un document blend existent que s’hagi fer per a un revelat monoscòpic i el transformarem perquè estigui preparat per a un 3D estèreo.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_anaglyph.png — Creature Factory 2 d’Andy Goralczyk revelat en estèreo 3D (anaglif).¶

Introducció¶

Comenceu per a obrir el vostre document de projecte, en aquest cas turntable.blend de la sèrie de l’Open Movie Factory Creature Factory 2 del Blender Institute per Andy Goralczyk.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_turntable-creature.png — Turntable Creature Factory 2.¶

Configuració d’estereoscòpia¶

Aneu a les Propietats d’egressió i activeu Estereoscòpia per a aquesta escena.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_views-panel.png — Vistes de revelat d’escena.¶

Nota

Quan activeu Estereoscòpia a l’escena, obtindreu un previsionat en 3D al mirador, així com múltiples plafons que ara sorgeixen per tota la interfície d’usuària.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_viewport.png — Mirador amb visualització 3D.¶

Càmera¶

Per retocar els paràmetres 3D estèreo, seleccioneu la càmera a l’Inventari. Al plafó de la Càmera, aneu a la pestanya Estereoscòpia i canvieu la Distància de convergència.

El mirador respondrà en temps real a aquests canvis que us permetran previsionar el valor de profunditat actual de l’escena.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_camera-stereoscopy-panel.png — Distància de convergència estèreo.¶

Mirador¶

Abans d’afinar els paràmetres de la càmera, podeu establir el pla de convergència al mirador en funció de la disposició de la profunditat d’escena. Sortiu de la vista de càmera i veureu instantàniament el pla de convergència davant de la càmera.

Podeu permutar aquest i altres paràmetres del plafó d’Estereoscòpia de la Barra lateral del Mirador 3D. A la imatge següent, els volums de frustum de la càmera també són visibles.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_stereo-preview.png — Previsionat estèreo del pla del mirador i del volum.¶

Representació 3D estèreo¶

Si teniu una pantalla de 3D real en algun moment, podeu canviar el mode de visualització 3D al menú de Finestra, cridant l’operador 3D Estèreo. Tingueu en compte que alguns modes requereixen un editor de pantalla completa per funcionar.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_window-stereo-3d.png — Menú de finestra, operador estèreo 3D.¶

Previsionat de mirador¶

Abans de revelar l’escena, podeu desar un Previsionat de mirador de l’animació per a provar-la a la representació final. Al plafó d’Egressió de revelat podreu triar l’egressió Format de vistes.

Les opcions inclouen documents individuals per vista, de dalt a baix, anàglif entre d’altres. Trieu el que s’ajusti a les vostres necessitats de visualització.

El revelat i l’editor d’imatges¶

Un cop estigueu satisfets amb els resultats, podreu treure revelada l’animació final. A l’Editor d’imatges podeu inspeccionar les vistes individuals i el resultat estèreo.

Formats d’imatge¶

La vostra animació final es pot desar en formats més robustos. En aquest exemple la vam desar com a estèreo 3D bilateral invertit.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_render-sidebyside.png — Format bilateral d’ulls invertits.¶

Consideracions finals¶

Tal com ha mostrat aquesta guia, la qüestió del revelat estèreo 3D va molt més enllà del fet de generar dues imatges. Com més aviat es tinguin en compte els temes de via de producció per l’estèreo, més fàcils aniran les coses. Les seccions següents contenen un una visió més profunda dels components específics que hem esmentat en la procedimentació.

Visualització d’Estèreo 3D de finestra¶

Un component essencial de la via de producció Estereoscòpica és la capacitat de mostrar la imatge estèreo en una pantalla adequada. Blender admet des de pantalles 3D d’alta gamma fins a simples ulleres vermell-cian. A més d’això, podeu definir un mode de visualització diferent per a cada finestra.

El mode de visualització es pot canviar a través del menú de Finestra o si creeu les vostres pròpies dreceres per a l’operador wm.set_stereo_3d.

Mode de visualització¶

Anàglif: Revela dues imatges de color filtrades de manera diferent per a cada ull. Es requereixen ulleres anàglif. Admetem ulleres vermell-cian, verd-magenta i groc-blau.
Entrellaçat: Revela dues imatges per a cada ull en una imatge entrellaçada. Es requereix un monitor preparat per a 3D. Admetem l’intercalat de Fila, Columna i Escaquer. Una opció per a Intercanviar esquerra/dreta ajuda a ajustar la imatge per a la pantalla. Aquest mètode funciona millor a pantalla completa.
Seqüencial temporal: Revela ulls alternats. Aquest mètode també es coneix com a Girar pàgina. Requereix que la targeta gràfica admeti Quad Buffer i només funciona en pantalla completa.
De costat: Revela les imatges de l’ull esquerre i dret una al costat de l’altra. Hi ha una opció per a admetre ulleres d’Ulls invertits. Només funciona amb pantalla completa i s’ha d’utilitzar amb l’operador Editor Ple.
De dalt a baix: Revela les imatges per a l’ull esquerre i dret un sobre l’altre. Només funciona a pantalla completa i s’ha d’utilitzar amb l’operador Editor ple.

Nota

Modes Estèreo 3D a pantalla completa

Si teniu una pantalla 3D la major part del temps, l’utilitzareu per veure-la en estèreo 3D i haureu d’anar al mode de pantalla completa. De fet, alguns modes només funcionaran en el mode de finestra completa que amaga gran part de l’àrea de treball de la interfície d’usuària. En aquest cas es recomana treballar amb dos monitors, utilitzant la pantalla 3D per visualitzar el resultat estèreo mentre que l’altra pantalla es pot utilitzar per al treball regular amb Blender.

Càmera estèreo 3D¶

Quan s’utilitza la configuració de la vista d’escena d’Estèreo 3D, es crea ja de per si una parella estèreo que s’utilitza per al revelat i el previsionat. Comptat i debatut, això funciona com dues càmeres que comparteixen la majoria de paràmetres (distància focal, segat,…). La parella estèreo, però, està desplaçada i pot tenir una rotació i desplaçament únics entre si.

Distància interocular: Determina la distància entre la parella de càmeres. Tot i que la convergència d’una parella estèreo es pot canviar en postproducció, les diferents distàncies interoculars produiran resultats diferents a causa de l’oclusió de les parts de l’escena des de cada punt de vista.
Distància del pla de convergència: El punt de convergència de les càmeres estèreo. Sol ser la distància entre un projector i la pantalla de projecció. Es pot visualitzar al Mirador 3D.

Estèreo esfèrica

Revela cada píxel fent rotar la càmera al voltant del centre de la distància interocular.

Usar fusió de pol

Va minvant la distància interocular a 0 a partir de l’angle de tall especificat.

Angle inicial de la fusió de pol: Angle en el qual la distància interocular comença a minvar fins a 0.
Angle final de la fusió de pol: Angle en el qual la distància interocular és 0.

Mode de convergència¶

Fora d’eix: La parella de càmeres estèreo se separa per la distància interocular i es desplaça cap endins perquè convergeixi en el pla de convergència. Aquest és el format ideal, ja que és el més semblant a com funciona la visió humana.
Paral·lel: Aquest mètode produeix dues càmeres paral·leles que no convergeixen. Atès que aquest mètode ha de convergir manualment, no es pot utilitzar per a la visualització. Aquest mètode és habitual quan es combina metratge real amb elements revelats.
Convergent: Un enfocament menys comú és fer girar les càmeres en lloc de canviar el seu frustum. El mètode «Toe-in» rarament s’utilitza en produccions 3D modernes.
Pivotar: La parella estèreo es pot construir al voltant de la càmera activa amb una càmera nova construïda per a cada ull (Pivot central) o utilitzant la càmera existent i creant (Esquerra o Dreta). Això darrer és el que s’utilitza quan només cal revelar un ull per a un projecte mono 2D ja existent.

Mirador d’estèreo 3D¶

Quan activeu Vistes al plafó Capa de revelat, hi ha disponible una àrea nova a la regió de la Barra lateral del Mirador 3D. En aquest plafó podeu triar si veure l’estèreo 3D al mirador o quina càmera veure. També permet veure les Càmeres, el Pla i el Volum de les càmeres estèreo.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_3d-view-stereoscopy-panel.png — Paràmetres del mirador d’estèreo 3D.¶

Càmeres: Quan treballeu amb la disposició de Miradors d’Estèreo 3D, podeu inspeccionar què està mirant cada càmera generada individualment o el resultat combinat d’aquestes. En el mode Multivisa es pot veure el resultat combinat de les càmeres esquerra i dreta (quan estan disponibles) o de la càmera seleccionada en aquell moment.
Pla: El pla de convergència representa la pantalla tal com la percep l’audiència. Visualitzar-lo al Mirador 3D permet disposar l’escena d’acord amb el vostre guió de profunditat fora de la vista de la càmera.
Volum: La intersecció dels frustums de les càmeres estèreo ajuda a planificar l’acció tot evitant que hi hagi elements que siguin visibles només per una càmera. El volum es defineix per les distàncies d’inici i final de segat de càmera. Les àrees que queden dins el frustum d’una sola càmera es coneixen com a àrees de rivalitat retinal. Es toleren en l’espai negatiu (la regió des del pla de convergència a la imatge), però s’han d’evitar costi el que costi en l’espai positiu (l’àrea des del pla de convergència a la càmera).

Mirador 3D: visualització del pla de convergència i del volum.¶

E/S d’imatge estèreo 3D i multivista¶

Multivista i Estèreo 3D: Les imatges multivista es poden desar en formats especials segons els requisits de producció. Per defecte, el sistema desa cada vista com un document individual, generant així tants documents com vistes a revelar. En les produccions estèreo 3D, per al desplegament final o fins i tot els previsionats intermediaris, és convenient guardar imatges 3D estèreo que ja estiguin llestes per utilitzar amb pantalles 3D o simples ulleres anàglif. Els formats admesos coincideixen amb els modes de visualització disponibles per a la finestra.
Formats amb pèrdua: Alguns formats estèreo 3D representen una pèrdua considerable de dades. Per exemple, el format Anàglif taparà canals de color sencers de la imatge original. El de compressió de dalt a baix descartarà la meitat de les dades de resolució vertical. L’entrellaçat entremesclarà les vostres dades considerablement. Un cop exporteu en aquests formats, encara podeu tornar a importar la imatge a Blender tractar-la com a Estèreo 3D. Tanmateix, haureu de fer conlligar el mode de visualització estèreo 3D de la finestra amb el format estèreo 3D de la imatge.
Formats sense pèrdua: Alguns formats preservaran les dades originals, fet que farà que l’exportació i la importació dels documents al Blender no creï problemes. L’opció Individual produirà imatges separades que (si es desen en una codificació sense pèrdua com PNG o OpenEXR) es poden carregar de nou en la producció sense pèrdua de dades. Per als formats de Estèreo 3D, les úniques opcions sense pèrdua són Dalt-a-Baix i Bilateral sense l’opció Fotograma encotillat.
OpenEXR multivista: Una altra opció és utilitzar documents OpenEXR multivista. Aquest format pot desar múltiples vistes en un sol document i és compatible amb els visors antics d’OpenEXR (tot i que només en podeu veure una vista). El suport natiu Multivista només està disponible per a OpenEXR.

Editor d’imatges¶

Menú de vista: Després de revelar la vostra escena amb Estèreo 3D podreu veure el resultat revelat en l’estèreo 3D combinat o inspeccionar les vistes individuals. Això funciona per als nodes Visor, resultats de revelat o imatges obertes.

Estèreo 3D i menú de vista.¶
Format de les vistes: Quan arrossegueu i deposeu una imatge a l’Editor d’imatges, Blender les obrirà com a imatges individuals al principi. Si la imatge s’ha desat amb un dels formats d’Estèreo 3D, podeu canviar com Blender ha d’interpretar la imatge canviant el mode a Estèreo 3D, activant Usar Multivista i triant el mètode estèreo corresponent.

Formats de vistes i estèreo 3D.¶

Compositador¶

El Compositador treballa sense problemes amb imatges multivista. La compositació d’una vista es completa abans que les vistes restants comencin a ser compositar-se. La via de producció és la mateixa que en la procedimentació d’una sola vista, amb la diferència que podeu utilitzar imatges, pel·lícules o seqüències d’imatges en qualsevol dels formats multivista compatibles.

../../../../_images/render_output_properties_stereoscopy_usage_compositor.png — Compositador, pla de fins i node Visor partida.¶

Les vistes a revelar es defineixen a les vistes d’escena actuals, de manera similar a com es defineix la resolució de sortida de la compositació al plafó de revelat d’escena, independentment de les resolucions dels nodes Imatge o de les Capes de revelat de diferents escenes.

Nota

Imatges d’una sola vista

Si la imatge d’un node Imatge no té la vista que esteu intentant revelar, la imatge es tractarà com una imatge d’una sola vista.

Node alternar vista: Si necessiteu tractar les vistes per separat, podeu utilitzar el node Alternar vista per combinar les vistes abans d’un node d’Egressió.

Truc

Rendiment

Per defecte, quan es compositi i es reveli des de la interfície d’usuària, totes les vistes es revelen i després es compositen. Durant les iteracions de prova podeu deshabilitar totes les vistes excepte una des del plafó Vistes d’escena i rehabilitar-ho després d’obtenir la versió final.