Relacions

Referència

Mode:

Tots els modes

Plafó:

Ossos‣ Relacions

Plafó de relacions òssies.

En aquest plafó es pot gestionar la relació d’aquest os amb el seu os pare. També mostra les col·leccions d’ossos a les quals s’assigna l’os.

Fer pare

Pare

Un ID de dades per a seleccionar l’os que es consigna com a pare.

Paternitat relativa :guilabel: Sols Mode posa

Canvia com s’aplica la transformació de l’os als seus objectes fills.

Connectat

La casella de selecció Connectat defineix el cap d’os a connectar amb la seva arrel pare.

Transformacions

Les relacions d’ossos tenen efectes en el comportament de les transformacions.

Per defecte, els ossos fills hereten:

• La seva posició de pare, amb el corresponent desplaçament, com és obvi.

• La seva rotació parental (és a dir, mantenen una rotació constant en relació a la del seu pare).

• La seva escala pare, aquí de nou amb el desplaçament adient.

Exemples de transformació d’ossos amb pares/connectats.

L’esquelet en la seva posa de repòs.

Rotació d’un os arrel.

Escalat d’un os arrel.

Exactament com els objectes fills estàndard. Podeu modificar aquest comportament os per os, fent ús del plafó Relacions a la pestanya Ossos:

Ubicació local

Quan es desactiva, la propietat de transformació ubicació s’avalua a l’espai local de l’os pare, en lloc d’utilitzar l’orientació espacial local posa de repòs del propi os.

Heretar rotació

Quan es desactivi, es «trencarà» la relació de rotació amb el pare de l’os. Això significa que el fill mantindrà la seva rotació en l’espai de l’objecte esquelet quan el seu pare sigui rotat.

Heretar escala

Especifica quins efectes de l’escalat parental hereta l’os:

Aquests comportaments heretats es propaguen al llarg de la jerarquia dels ossos. Així que quan es minuscala un os, tots els seus descendents s’empetiteixen en conseqüència. No obstant això, si desactiveu la propietat Heretar escala o Heretar rotació d’aquest «família», això trencarà la propagació de l’escalat, és a dir, aquest os i tots els seus descendents ja no es veuran afectats quan escalis un dels seus avantpassats.

Plenament:

L’os hereta tots els efectes de l’escalat i l’estrebat del pare.

Reparar estrebada:

Els efectes del pare s’apliquen plenament a l’estat de repòs del fill, moment en què s’elimina qualsevol estrebada que preservi la direcció, llargada i volum de l’os, i afecta mínimament de mitjana el gir. El resultat es combina amb la transformació local del fill.

Si l’escala heretada no és uniforme, això no impedeix que l’estrebat torni a aparèixer a causa de la rotació local de l’os fill, o el dels seus fills.

Alineat:

L’escalat del pare s’hereta com si el fill estigués orientat de la mateixa manera que el pare, sempre aplicant l’escala X del pare sobre l’escala X del fill, i així successivament.

Mitjana:

Hereta un factor d’escalat uniforme que és el canvi total en el volum del pare.

No-cap:

Ignora tot l’escalat i estrebat del pare.

No-cap (antiquat):

Ignora tot l’escalat, sempre que el pare no s’estrebi. En aquest cas, no hi ha garanties.

Aquesta opció replica el comportament de l’antiga casella d’Heretar escala, i pot ser eliminada en una futura edició.

Truc

Les diverses opcions Heretar escala es proporcionen com a eines per evitar l’estrebat que ve causat per l’escalat no uniforme combinat amb la paternitat i la rotació. No hi ha una millor manera òbvia de resoldre-ho del tot, per la qual cosa les diferents opcions són útils per a diferents situacions.

• No-cap – Útil per a obtenir el control total sobre l’escalat del fill per a, per exemple, sobreescriure’l manualment amb restriccions.

• Mitjana – Útil per a bloquejar la propagació d’aixafaments i estiraments entre subaparells, alhora que permet el trànsit de canvis uniformes en la mida i el volum.

• Alineat – Es pot utilitzar dins de les cadenes òssies, per exemple tentacles, per tal de propagar l’escalat longitudinal com a longitudinal, i lateralment com a lateral, sense importar com es doblegui el tentacle. És similar a usar No-cap amb :doc:`Copiar escala </animation/constraints/transform/copy_scale>`des del pare.

• **Reparar estrebat ** – Pot ser útil a la base d’un apèndix per tal de redistribuir l’aixafament i l’estirament entre eixos en funció de la diferència en les orientacions de posa de repòs del pare i el fill. Es comporta més semblantment a Plenament alhora que suprimeix l’estrebat.

Exemples de transformació d’ossos amb pares/connectats amb la Heretar rotació desactivat.

L’os amb Heretar rotació desactivat amb una vora groga dins l’esquelet.

La rotació d’un os que té un os amb Heretar rotació desactivat entre els seus descendents.

L’escalat d’un os que té un os amb Heretar rotació desactivat els descendents.

Els ossos connectats tenen una altra especificitat: no es poden moure. Òbviament, com que la seva arrel ha d’estar a la punta del seu pare, si no moveu el pare, no podreu moure l’arrel del fill, sinó només la seva punta, cosa que porta a una rotació del fill. Això és exactament el que passa, quan premeu G amb un os connectat seleccionat, que el Blender canvia automàticament a una operació de rotació.

Les relacions òssies també tenen conseqüències importants en com es comporten les seleccions de múltiples ossos quan es transformen. Hi ha moltes situacions diferents i no totes s’inclouen en aquesta llista, però això hauria de donar una bona idea del problema:

• Els ossos seleccionats no relacionats es transformen de manera independent, com és habitual.

• Quan se seleccionen diversos ossos de la mateixa «família», només es transformen realment els que són «pare suprem» – els descendents només es gestionen pel procés de la relació de paternitat com si no estiguessin seleccionats (vegeu Fig. Escalar ossos, alguns d’ells relacionats. l’os de la tercera punta, amb la vora en groc, que només es minuscala per la relació pare, exactament com els no seleccionats, tot i que està seleccionat i actiu. Altrament, s’hauria d’haver quedat dues vegades més petit!)

  

  Escalar ossos, alguns d’ells relacionats.

• Quan se seleccionen ossos connectats i no connectats, i inicieu una operació de moviment, només els ossos no connectats es veuen afectats.

• Quan un os fill frontissa connectat es dins la selecció, i el «pare suprem» seleccionat està connectat, en prémer G, no passa res, perquè el Blender roman en operació de moviment, la qual, evidentment, no té cap efecte sobre un os connectat.

Per tant, en fer posa amb una cadena d’ossos, sempre s’han d’editar els seus elements des de l’os arrel fins a l’os de la punta. Aquest procés es coneix com a Cinemàtica obversa (CO). Veurem en una pàgina posterior <bone-constraints-inverse-kinematics>. que el Blender presenta un altre mètode de posa, anomenat :term:`Cinemàtica inversa (CI), que permet de fer poses amb una cadena sencera simplement movent la seva punta.

Nota

Aquesta funcionalitat s’amplia/completa una mica per la biblioteca de poses.

Col·leccions d’ossos

Aquesta llista mostra el col·leccions d’ossos a què està assignat l’os. Premeu la icona ull per mostrar o ocultar tota la col·lecció d’ossos. Premeu la icona estrella per mostrar només aquesta col·lecció d’ossos, i d’altres també marcades com a «en solitari» premeu la icona X per eliminar l’os d’aquesta col·lecció concreta.

Per a assignar l’os a altres col·leccions d’ossos, utilitzeu les dreceres M o Maj-M (vegeu Moure ossos entre col·leccions) o aneu al Plafó propietats d’esquelet.