Història del Blender¶

El 1988, en Ton Roosendaal va cofundar l’estudi d’animació holandès NeoGeo. NeoGeo es va convertir ràpidament en l’estudi d’animació 3D més gran dels Països Baixos i en una de les principals seus d’animació d’Europa. NeoGeo va crear produccions premiades (European Corporate Video Awards 1993 i 1995) per a grans clients corporatius com la multinacional d’electrònica Philips. Dins de NeoGeo, en Ton va ser responsable tant de la direcció artística com del desenvolupament de programari interns. Després d’una deliberació acurada, en Ton va decidir que l’actual conjunt d’eines 3D internes per a NeoGeo era massa antic i feixuc per mantenir-lo, i s’havia de reescriure des de zero. L’any 1995 va començar aquesta reescriptura i estava destinada a convertir-se en la creació de programari 3D que tots coneixem com a Blender. A mesura que NeoGeo continuava perfeccionant i millorant Blender, en Ton va veure clar que el Blender es podia utilitzar com a eina per a altres artistes de fora de NeoGeo.

El 1998, en Ton va decidir fundar una nova empresa anomenada Not a Number (NaN) com a spin-off de NeoGeo per seguir comercialitzant i desenvolupant el Blender. Al nucli de NaN hi havia el desig de crear i distribuir gratuïtament una aplicació 3D compacta i multiplataforma. En aquell moment, aquest era un concepte revolucionari, ja que la majoria de les aplicacions comercials 3D costaven milers de dòlars. NaN esperava posar a l’abast del públic informàtic general les eines de modelatge i animació 3D de nivell professional. El model de negoci de NaN implicava oferir productes i serveis comercials al voltant del Blender. El 1999 NaN va assistir al seu primer congrés al SIGGRAPH en un esforç per promocionar més àmpliament el Blender. La primera convenció del Blender al SIGGRAPH va ser un gran èxit i va reunir un gran interès tant de la premsa com dels assistents. El Blender va ser un èxit i es va confirmar el seu enorme potencial!

Després de l’èxit de la conferència al SIGGRAPH a principis de l’any 2000, NaN va aconseguir un finançament de 4,5 milions d’euros de capital risc. Aquesta gran entrada d’efectiu va permetre a NaN expandir ràpidament les seves operacions. Aviat, NaN va comptar amb fins a 50 empleats que treballaven arreu del món intentant millorar i promocionar el Blender. A l’estiu del 2000, es va llançar el Blender 2.0. Aquesta versió del Blender va afegir la integració d’un motor de joc a l’aplicació 3D. A finals de l’any 2000, el nombre da usuàrias registrats al lloc web de NaN superava els 250.000.

Malauradament, les ambicions i oportunitats de NaN no van coincidir amb les capacitats de l’empresa i les realitats del mercat de l’època. La sobreextensió va portar a reiniciar NaN amb nou finançament d’inversors i a parar una empresa més petita l’abril de 2001. Sis mesos després es va llançar el primer producte de programari comercial de NaN, el Blender Publisher. Aquest producte estava dirigit al mercat emergent de mitjans 3D interactius basats en web. A causa de les vendes decebedores i del difícil clima econòmic del moment, els nous inversors van decidir tancar totes les operacions de NaN. L’aturada també va comportar la interrupció del desenvolupament de Blender. Tot i que hi havia clarament deficiències en aquella versió del Blender, com ara una arquitectura interna de programari complexa, funcions inacabades i una manera no estàndard de proporcionar la interfície d’usuària, el suport entusiasta de la comunitat d’usuàries i les clientes que havien comprat el Blender Publisher en el passat implicaven que en Ton no podia justificar que s’abandonés Blender i s’esvaís en la insignificança. Com que no era factible reiniciar una empresa amb un equip de desenvolupadores prou gran, en Ton Roosendaal va fundar l’organització sense ànim de lucre Blender Foundation el març de 2002.

L’objectiu principal de la Fundació Blender era trobar una manera de seguir desenvolupant i promocionant Blender com a projecte de codi obert de base comunitària. El juliol de 2002, en Ton va aconseguir que els inversors de NaN acceptessin un pla únic de la Fundació Blender per intentar llançar Blender com a codi obert. La campanya «Free Blender» pretenia recaptar 100.000 euros perquè la Fundació pogués comprar els drets del codi font del programa i els drets de propietat intel·lectual als inversors de NaN i, posteriorment, alliberar Blender per a la comunitat de codi obert. Amb un grup de voluntàries entusiastes, entre elles diverses ex-empleades de NaN, es va posar en marxa una campanya de recaptació de fons per a « Alliberar Blender». Per sorpresa i delit de tots, la campanya va assolir l’objectiu de 100.000 euros en només set curtes setmanetes. El diumenge 13 d’octubre de 2002, Blender va ser llançat al món sota els termes de la LPG de GNU. El desenvolupament del Blender continua a dia d’avui, impulsat per un equip de voluntàries molt dedicades d’arreu del món liderades pel creador original del Blender, en Ton Roosendaal.

Versions/Revisions¶

L’inici!

1.00 – Gener del 1994: Blender en desenvolupament als estudis d’animació NeoGeo.
1.23 – Gener del 1998: versió SGI publicada en el web, IrisGL.
1.30 – Abril del 1998: versions Linux i FreeBSD, portat a OpenGL i X11.
1.3x – Juny del 1998: es funda NaN.
1.4x – Setembre del 1998: versions Sun i Linux Alpha publicades.
1.50 – Novembre del 1998: es publica el primer Manual.
1.60 – April 1999: C-key (noves caracterisques bloquejades per $95), versió Windows publicada.
1.6x – Juny del 1999: versions BeOS i PPC publicades.
1.80 – Juny del 2000: final del C-key, el Blender és completament gratuït de nou.
2.00 – Agost del 2000: 3D Interactiu i motor a temps real.
2.10 – Desembre del 2000: nou motor, física i Python.
2.20 – Agost del 2001: sistema d’animació de personatges.
2.21 – Octubre del 2001: es llença el Blender Publisher.
2.2x – Desembre del 2001: versió per macOS.

El Blender surt en Codi obert

13 D’octubre del 2002:: El Blender surt en Codi obert, 1a Blender Conference.
2.25 – Octubre del 2002:: Blender Publisher esdevé disponible gratuïtament i es crea una branca experimental del Blender per a programadors.
2.26 – Febrer del 2003:: La primera versió del Blender de codi obert.
2.27 – Maig del 2003:: La segona versió del Blender de codi obert.
2.28x – Juliol del 2003:: Primera versió de la sèrie 2.28x.
2.30 – Octubre 2003:: La versió preliminar de la nova IU 2.3x es presenta a la 2a Blender Conference.
2.31 – Desembre del 2003:: Actualització a la versió estable 2.3x del projecte d’IU.
2.32 – Gener del 2004:: Una revisió important de les capacitats de revelat internes.
2.33 – Abril del 2004:: Retorn del motor de jocs, oclusió ambiental, noves textures procedimentals.
2.34 – Agost del 2004:: Interaccions de partícules, mapeig UV LSCM, integració funcional de YafRay, caires amb pesos a les superfícies de subdivisió, aspectors de gradació, OSA complet, i molts (i molts) més.
2.35 – Novembre del 2004:: Una altra versió plena de millores: ganxos d’objectes, deformacions de corbes i transversers de corbes, duplicadors de partícules i molt més.
2.36 – Desembre del 2004:: Una versió d’estabilització, molt feina de bambolines, millores en mapes de normals i desplaçament.
2.37 – Juny del 2005:: Eines i ginys de transformació, cossos tous, camps de força, deflexions, superfícies de subdivisió incrementals, ombres transparents i revelat multifil.
2.40 – Desembre del 2005:: Reelaboració completa del sistema d’esquelets, morfofites, pèl amb partícules, fluids, i cossos rígids.
2.41 – Gener del 2006:: Moltes correccions, i algunes característiques del motor de Joc.
2.42 – Juliol del 2006:: La versió dels nodes, el modificador de matriu, el desenfocament vectorial, el nou motor de física, revelat, la sincronització de llavis i moltes altres funcions. Aquest va ser el llançament després del Projecte Orange.
2.43 – Febrer del 2007:: Malles multiresolució, textures UV multicapa, imatges multicapa i revelat i precuinat de múltiples passades, esculpir, retopologia, múltiples trepes addicionals, nodes de distorsió i filtre, millores de modelatge i animació, millor pintat amb múltiples pinzells, partícules de fluids, objectes supletori, reescriptura de Seqüenciador i texturització UV de postproducció.
2.44 – Maig del 2007:: La gran notícia, a més de dos nous modificadors i tornar a despertar el suport del sistema operatiu de 64 bits, va ser l’addició de la dispersió subcutanea, que simula la dispersió de la llum sota la superfície d’objectes orgànics i tous.
2.45 – Setembre del 2007:: Solució d’errors greus, amb alguns problemes de rendiment resolts.
2.46 – Maig del 2008:: El llançament de Peach va ser el resultat d’un gran esforç de més de 70 desenvolupadores que van aportar millores per proporcionar pèl i pell, un nou sistema de partícules, navegació d’imatges millorada, roba, una memòria cau de física perfecta i no intrusiva, millores en la representació de reflexos, OA i precuinat del revelat, un modificador de deformació de malla per als músculs i similars, un millor suport d’animació mitjançant eines d’esquelet i dibuixos, empellat, restriccions i un Editor d’accions acolorit, i molt més. Contenia els resultats del Projecte Peach..
2.47 – Agost del 2008:: Versió de correccions.
2.48 – Octubre del 2008:: La versió d’Apricot, ombres GLSL genials, millores de llums i GE, snap, simulador del cel, modificador Shrinkwrap i millores en l’edició de Python. Aquest contenia els resultats del Projecte Apricot.
2.49 – Juny del 2009:: Textures basades en nodes, esbós d’esquelet (anomenat Etch-a-Ton), millores en el funcionament de la malla booleana, suport per a JPEG2000, pintat de projecció per a la transferència directa d’imatges als models i un important catàleg de protocols de Python. Les millores de GE inclouen textures de vídeo, on podeu reproduir pel·lícules dins el joc, actualitzacions per al motor de física Bullet, revelat de cúpula (ull de peix) i més invocacions a l’API GE disponibles.

Blender 2.5x – La Recodificació!

2.5x – Des del 2009 fins a l’agost del 2011:: Aquesta sèrie va llançar quatre versions prèvies (des de l’Alfa 0 de novembre de 2009 fins a la Beta de juliol de 2010) i tres versions estables (de la 2.57 a l’abril de 2011 a la 2.59 a l’agost de 2011). Va ser un dels projectes de desenvolupament més importants, amb una refactorització total del programari amb noves funcions, redisseny del gestor de finestres intern i sistema de gestió d’episodis/eines/dades, i nova API de Python. La versió final d’aquest projecte va ser Blender 2.59 l’agost de 2011.

Blender 2.6x to 2.7x – Millores i Estabilització

2.60 – Octubre del 2011:: Internacionalització de la IU, millores en el sistema d’animació i el GE, modificadors de grups de pesos de vèrtexs, àudio i vídeo 3D i correccions d’errors.
2.61 – Desembre del 2011:: El revelador Cycles es va afegir al trunk, es va afegir el tracker de la càmera, la pintura dinàmica per modificar textures amb contacte/aproximació de malla, el modificador Ocean per simular l’oceà i l’escuma, nous complements, correccions d’errors i més extensions afegits per a l’API de Python.
2.62 – Febrer del 2012:: Es va afegir la biblioteca Carve per millorar les operacions booleanes, es va afegir suport per al seguiment d’objectes, es va afegir el modificador Remesh, moltes millores en el GE, matrius i vectors a l’API de Python, a més de nous complements i moltes correccions d’errors.
2.63 – Abril del 2012:: Es va fusionar Bmesh amb el tronc, amb suport total per a polígons de n cares, ocultació d’escultura, una càmera panoràmica per a Cycles, textures d’entorn de bola de mirall i textures de precisió de flotant, capes de màscara de capa de revelat, oclusió ambiental i visualització de les imatges de rerefons i capes de revelat als miradors. Es van afegir nous complements per a importació i exportació i 150 correccions d’errors.
2.64 – Octubre del 2012:: Es va afegir un editor de màscares, juntament amb un rastrejador de moviment millorat, OpenColorIO, millores al Cycles, millores del seqüenciador, millors eines de malla (es van millorar Inserir i Bisell), nous nodes de croma, màscara per esculpir, millores en el Collada, un nou modificador d’empellat, una basament de nodes de compositació i la correcció de molts errors.
2.65 – Desembre del 2012:: Millores en el foc i fum, ombrejat anisòtrop per a Cycles, millores en modificadors, l’eina Bevel ara inclou arrodoniments, nous complements i més de 200 correccions d’errors.
2.66 – Febrer del 2013:: Topologia dinàmica, simulació de cos rígid, millores en la interfície da usuària i la usabilitat (inclòs el suport de la pantalla de retina), ara Cycles admet el cabell, l’eina Bevel ara admet el bisellat de vèrtexs individuals, el nou modificador Mesh Cache i el nou modificador UV Warp, nou solucionador de fluids de partícules SPH. Més de 250 correccions d’errors.
2.67 – Maig del 2013:: S’ha afegit Freestyle, millores del sistema de pintura, dispersió subcutànea per a Cycles, biblioteca Ceres al tracker de moviment, nous nodes Python personalitzats, noves eines de modelatge de malla, millor suport per al text UTF-8 i millores en els editors de text, nous complements per a la impressió 3D , més de 260 correccions d’errors.
2.68 – Juliol del 2013:: Eines de modelatge noves i millorades, tres nous nodes Cycles, grans millores en el tracker de moviment, els scripts de Python i els controladors estan desactivats per defecte quan es carreguen documents per motius de seguretat i més de 280 correccions d’errors.
2.69 – Octubre del 2013:: Encara més eines de modelatge, Cycles millorat en moltes àrees, el seguiment del pla s’afegeix al tracker de moviment, un millor suport per a la importació/exportació FBX i més de 270 errors corregits.
2.70 – Març del 2014:: Cycles obté suport volumètric bàsic a la CPU, més millores al tracker de moviment, dos modificadors de modelatge nous, algunes millores de consistència de la interfície da usuària i més de 560 correccions d’errors.
2.71 – Juny del 2014:: S’afegeix el desenfocament de moviment de deformació i el suport de foc/fum a Cycles, les finestres emergents de la interfície da usuària ara es poden arrossegar. Hi ha optimitzacions de rendiment per al mode d’escultura, nous tipus d’interpolació per a l’animació, moltes millores al GE i més de 400 correccions d’errors.
2.72 – Octubre del 2014:: Cycles obté suport de volum i SSS a la GPU, es milloren molt els menús rotonda i els consells d’eina, s’afegeix l’eina de modelatge d’Intersecció, el nou node Raig solar per al Compositador, Freestyle ara funciona amb Cycles, es millora la procedimentació de pintat de textures i més de 220 correccions d’errors.
2.73 – Gener del 2015:: Cycles obté un suport volumètric millorat, una actualització important a Grease Pencil, Windows obté editors de mètodes d’entrada (IMEs) i millores generals al pintat, Freestyle, Sequenciador i complements.
2.74 – Març del 2015:: Suport per a normals personalitzades, composició de visualitzacions i millores de la dinàmica del cabell.
2.75 – Juliol del 2015:: Pipeline estèreo/multivista integrat, modificador Smooth Corrective i nou gràfic de dependència del desenvolupament.
2.76 – Novembembre del 2015:: Compatibilitat amb OpenSubdiv de Pixar, millora del rendiment de la Vista i Navegador de Documents, node autoapartar i un segment d’efectes de text per al seqüenciador.
2.77 – Març del 2016:: Compatibilitat amb OpenVDB per a l’emmagatzematge en memòria cau de simulacions de fum/volum, millora la dispersió subcutanea de Cycles, l’escultura del traç i flux de treball del Grease millorats i la gestió de la biblioteca reelaborada per gestionar els blocs de dades que falten o s’han eliminat.
2.78 – Setembre del 2016:: Suport en Cycles per a imatges estèreo esfèriques per a RV, Grease Pencil funciona més semblant a un altre programari de dibuix en 2D, suport d’importació i exportació d’Alembic i millores als Bendy Bones per a un rigging més fàcil i senzill.
2.79 – Setembre del 2017:: Noves funcions de Cycles: reducció de soroll, captura d’ombres i nou Principled shader. Altres millores a Grease Pencil i Alembic. També s’ha afegit suport per a les plantilles d’aplicació.

Blender 2.8 – UI Renovada

2.80 – Juliol del 2019:: Una interfície d’usuària totalment redissenyada per a una navegació més fàcil; mirador millorat, flòstics i eines. Amb EEVEE es va crear un nou motor de revelat en temps real de base física. El Llapis de greix va ser revisat de dalt a baix i ara constitueix un sistema complet de dibuix i animació en 2D. Substitució de les capes antigues, les col·leccions són una manera potent d’organitzar els objectes. Altres millores: Cycles, Modelatge, Animació, Importació/exportació, Gràfica de dependències.
2.81 – Novembebre del 2019:: Eines d’esculpir renovades, revelat accelerat de Cycles OptiX, desorollat, moltes millores en EEVEE, sobreseïments de biblioteca, millores en la IU i molt més.
2.82 – Febrer del 2020:: Suport per a UDIM i USD, Mantaflow per a fluids i simulació de fum, reducció de sorolls amb IA, millores de Grease Pencil i molt més.
2.83 – Juny del 2020:: Inspecció d’escenes de realitat virtual en la finestra gràfica 3D, nou tipus d’objecte de volum, mostreig adaptatiu en Cycles, eliminació de sorolls en la finestra de grafica amb Cycles, millores d’escultura i molt més.

Blender 2.9 – Refinant el 2.8

2.90 – Agost del 2020:: Textura de cel millorada, borra de moviment en EEVEE, millores d’esculpir, renovació de la IU de modificadors, eines de modelatge millorades i borra de moviment més ràpida a Cycles.
2.91 – Novembre del 2020:: Millores del Outliner, cerca de propietats, operacions booleanes de malla millorades, corbes d’animació, millores en la visualització d’objectes i de volums, i eines d’escultura més refinades.
2.92 – Febrer del 2021:: Nodes de geometria, eina d’addició de primitives, millores d’escultura, edició de corbes amb Grease Pencil, baking d’atributs de color amb cicles, simulacions de fluids APIC, millores del seqüenciador de vídeo i molt més.
2.93 – Juny del 2021:: Nous nodes de geometria, millores per esculpir, modificador de Dibuix lineal amb Llapis de greix juntament amb altres millores, una Profunditat de camp millorada per al motor de revelat EEVEE, una procedimentació de Criptotrepa redissenyada i molt més.

Blender 3.0 – optimització del rendiment

3.0 – Desembre del 2021: Afegit del Navegador de recursos, Cycles X, Atributs d’EEVEE, Nous nodes de geometria, actualització d’animació, millores de dibuix lineal de Llapis de greix, biblioteca de poses, Open Image Denoising 2 a 8 vegades més ràpid, suport addicional per a AMD a Linux.
3.1 – Març del 2022: Importants millores dels núvols de punts, suport GPU Apple Metal en cycles, Subdivisió en GPU, l’editor d’imatges gestiona imatges més grans, Importants guanys de rendiment per als nodes de geometria, cerca contextual dels nodes de geometria.
3.2 – Juny del 2022: Grups de llums per a Cycles, càustica d’Ombra realista, borra de moviment de volum, millores de GLTF, revelat de GPU AMD a Linux, pintat en mode esculpir, suport d’imatge WEBp.
3.3 – Setembre del 2022: Nou objecte de pèl, nodes UV procedimentals, ombra i contorn de dibuix lineal, suport de revelat de GPU d’Intel mitjançant oneAPI i millores als sobreseïments de biblioteca.
3.4 – Desembre del 2022: Guiatge de trajectes a Cycles, millores amb l’automàscara d’esculpir, encara més nodes de geometria, millores d’Edició UV i suport per Wayland a Linux.
3.5 – Març del 2023: Nous recursos de generació de pèl, mapes de desplaçament vectorial per esculpir, compositador de mirador i arbres de llums de Cycles.