Introducció

Una Fotofita [anglès: Keyframe] és simplement un marcador de temps que emmagatzema el valor d’una propietat.

Per exemple, una fotofita podria definir que la posició horitzontal d’un cub és a 3 m sobre el fotograma 1.

El propòsit d’una fotofita és facilitar la interpolació de l’animació, que vol dir, per exemple, que la usuària podria aleshores afegir una altra fita al fotograma 10, especificant la posició horitzontal del cub a 20 m, i el Blender determinarà automàticament la posició correcta del cub per a tots els fotogrames entre el fotograma 1 i el 10, depenent del mètode d’interpolació escollit (p. ex. Lineal, Bézier, Quadràtic, etc.).

Hi ha una visió general de les fotofites existents via l’editor de Guió tècnic.

Visualització

Hi ha algunes funcionalitats de visualització importants al mirador 3D que poden ajudar en l’animació.

Quan el fotograma actual és una fotofita per a l’objecte actiu actual, el nom d’aquest objecte (que surt a la cantonada superior esquerra del mirador 3D) es torna groc.

Superior: El fotograma actual és una fotofita per al Cub. Inferior: El fotograma actual no és una fotofita.

Interpolació

La interpolació de fotofites es representa i es controla mitjançant corbes d’animació, també conegudes com a Corbes-F. Aquestes corbes es poden visionar i modificar a través del Editor de gràfiques.

Interpolació constant, lineal, quadràtica i de Bézier, amb extrapolació lineal.

L’eix X de la corba correspon al temps, mentre que Y representa el valor de la propietat. Les fotofites defineixen punts de la corba, mentre que la interpolació es controla mitjançant paràmetres addicionals.

El Mode d’interpolació és el paràmetre principal que especifica per a cada fotofita com s’interpola la corba des d’aquesta fita fins a la següent. Hi ha diversos modes amb formes fixes, p. ex. Constant, Linear, Quadratic etc, i un mode de Bézier de forma lliure.

Extrapolació especifica com s’estén la corba abans de la primera i després de la darrera fotofita. Les principals opcions disponibles són Constant i Linear; també és de possible configurar la corba perquè faci un bucle.

La interpolació Bézier està controlada per nanses, que tenen un tipus de nansa i posició. La posició de les nanses Lliures i Alineades s’ha de consignar manualment des de l’Editor de gràfiques, mentre que les nanses Vector, Automàtica i Autoretenció es calculen automàticament des dels valors de les fotofites.

Interpolació, Extrapolació i Tipus de nansa també es poden canviar des de l’editor de Guió tècnic.

Gestiona els modes de suavitzat. Groc: No-cap, Cian: Acceleració continuada.

El mètode de càlcul dels tres tipus de nanses automàtiques es controla mitjançant el paràmetre per-corba Autosuavitzat de nansa. El mode No-cap s’assembla a com funciona la majoria d’altres programaris i només considera els valors de les fites immediatament adjacents. El mode Acceleració continuada considera la forma de tota la corba, cosa que dona resultats més suaus d’entrada, però significa que els canvis en una fita afecten a la interpolació sobre una secció més gran de la corba; també tendeix a ultrapassar-se més amb nanses Automàtiques.

Tipus de fotofites

Per distingir visualment les fotofites regulars de diferents episodis o estats d’animació (extrems, desglossaments o altres entre-mitjos) hi ha la possibilitat d’aplicar-los diferents colors per a la visualització.

Esquerra: no seleccionada; Dreta: seleccionada.

Fotofita (rombe blanc / groc)

Fotofita normal.

Desglossament (petit rombe cian)

Estat de desglossament. P. ex. per a transicions entre poses clau.

Retenir en moviment (rombe gris fosc / taronja)

Una fotofita que afegeix una petita quantitat de moviment al voltant d’una posa de retenció. Al Guió tècnic també mostrarà una barra entre ells.

Extrem (gran rombe rosa)

Un estat “extrem”, o algun altre propòsit segons convingui.

Trontoll (minirombe verd)

Una fotofita d’emplenar o precuinar per a fita-x-foto, o algun altre propòsit segons convingui.

Generat (rombe fosc)

Una fita generada per alguna eina, per exemple Copiar transformació global: ajustar a càmera. Aquest tipus de fotofita indica a Blender i als complements que és segur eliminar-los i tornar-los a generar, així que aneu amb compte quan marqueu manualment la vostra animació feta a mà amb aquest tipus.

Visionat de Mode interpolació i Nanses

El guió tècnic pot mostrar el tipus de nansa Bézier associada amb la fotofita, i marcar segments amb interpolació no Bézier. Això facilita l’edició bàsica de la interpolació sense l’ús de l’Editor de gràfiques.

La forma de la icona representa els tipus de les Nanses Bézier que pertanyen a la fotofita.

Des de dalt: resum, Bézier, linear.

Cercle	Autoretenció (per defecte)
Cercle amb punt	Automàtic
Quadrat	Vector
Rombe retallat	Alineat
Rombe	Lliure

Si les nanses d’una fotofita tenen diferents tipus, o en cas de files de resum que representen múltiples corbes, de les opcions disponibles s’utilitza la icona que està més avall de la llista. Això significa que si una fila agrupada utilitza una icona de cercle, es garanteix que cap dels canals agrupats tingui una fita no automàtica.

Les línies verdes horitzontals marquen l’ús de Interpolació no Bézier. La línia s’enfosqueix en les files de resum si no tots els canals agrupats tenen la mateixa interpolació.

La visualització d’aquesta informació es pot inhabilitar a través de l’opció Mostrar nanses i interpolació del Menú de visionat del Guió tècnic.