Introducció¶
Les morfofites s’utilitzen per deformar objectes en formes noves per a animar-los. En altres terminologies, les morfofites es podrien anomenar «morph targets» (referents de formes) o «blend shapes» (formes de fusió).
Els casos d’ús més populars per a les morfofites són en l’animació facial de personatges i en el retoc i refinament d’un aparell esquelètic. Són especialment útils per modelar extremitats i músculs orgànics tous on hi ha una necessitat de més control sobre la forma resultant del que es pot aconseguir amb la combinació de rotació i escala.
Les morfofites es poden aplicar sobre tipus d’objectes amb vèrtexs com malla, corba, superfície i retícula.
Exemple d’una malla amb diferents morfofites aplicades.¶
Procedimentació¶
Les morfofites s’escriuen al Plafó de fotofites, al qual s’accedeix a la pestanya Dades d’objecte de les Propietats (p. ex. la pestanya Malla per als objectes de malla).
Una morfofita es modifica seleccionant primer una morfofita al plafó i després movent els vèrtexs de l’objecte a una nova posició dins el Mirador 3D.
El plafó disposa de controls per afectar el Valor actual (influència, pes) d’una forma. És possible de veure una forma aïllada o com es combina amb d’altres.
Afegir i suprimir vèrtexs¶
No és possible afegir o suprimir vèrtexs en una morfofita. El nombre de vèrtexs i com es connecten s’especifica per part de la malla, corba, superfície o retícula. Una morfofita simplement registra una ubicació per a cada vèrtex i, per tant, les formes sempre contenen tots els vèrtexs de l’objecte.
En afegir un vèrtex, totes les morfofites el gravaran amb la ubicació en què es crea. Des de la perspectiva de la Procedimentació, és possible d’afegir i eliminar vèrtexs després de crear morfofites, però el millor és deixar la creació de morfofites per quan la malla estigui llesta o la seva topologia sigui estable.
Afegir Morfofites¶
Quan s’afegeix una nova morfifita amb el botó + al costat de la llista, la nova forma serà una còpia de la forma de Base, independentment del resultat actual visible al Mirador 3D.
En afegir una nova morfofita des de , la forma començarà amb la configuració de vèrtex que és visible en aquest moment.
Quan es fa animació facial amb morfofites relatives, pot ser útil de crear primer una morfofita amb una posa extrema complexa (p. ex. de ràbia o sorpresa), i després desglossar aquesta forma complexa en components aplicant-hi un grup de vèrtex temporal a la forma complexa i creant-ne una còpia amb Nova forma a partir de mescla. Aquesta tècnica ajuda a reduir els conflictes entre diferents morfofites que d’altra manera produirien un doble efecte.
Morfofites relatives o absolutes¶
Una malla (corba, superfície o retícula) té una estiba de morfofites. L’estiba pot ser dels tipus Relatiu o Absolut.
- Relatiu
Principalment utilitzat per a músculs, articulacions de extremitats i animació facial.
Cada forma es defineix en relació amb la de Base o amb una altra fotofita especificada.
L’efecte resultant visible al Mirador 3D, també anomenat Mescla, és l’efecte acumulatiu de cada forma amb el seu valor actual. Tot començant per la forma Base, el resultat s’obté sumant el desplaçament relatiu ponderat de cada forma a la seva fita de referència.
- Valor
Representa el pes de la mescla entre una morfofita i la seva fita de referència.
Un valor de 0,0 denota una influència del 100% de la fita de referència i 1,0 de la morfofita. Blender pot extrapolar la fusió entre totes dues formes per sobre d’1,0 i per sota de 0,0.
- Base
Base és el nom donat a la primera fita (de dalt de tot) de l’estiba.
La forma Base representa l’estat dels vèrtexs de l’objecte en la seva posició original. No té valors en pesos i no és fitable. Aquesta és la Fita de referència per defecte quan es creen altres formes.
- Absolut
Usat sobretot per deformar els objectes en diferents formes al llarg del temps.
Cada forma defineix com serà la forma de l’objecte en el Temps d’avaluació especificat en el seu Valor.
La forma resultant, o Mescla, és la interpolació de la forma anterior i la següent donat l’actual Temps d’avaluació.
- Valor
Representa el Temps d’avaluació en el qual estarà activa la morfofita.
- Base
Base és el nom donat a la primera fita (la del capdamunt) de l’estiba.
La forma Base representa l’estat dels vèrtexs de l’objecte en la seva posició original.