Node textura Gabor

El node Textura Gabor avalua un soroll Gabor a les coordenades de textura d’entrada. El soroll de Gabor es caracteritza visualment per bandes que s’entrellacen aleatòriament en què es pot controlar la direcció i l’amplada. A més, es pot emprar per crear soroll omnidireccional com en el node estàndard Textura soroll, però com que és més car de calcular, sol sortir més a compte emprar la Textura soroll en aquests casos. Consulteu els exemples per a més informació.

Nota

Aquest node prové dels nodes aspectors. El manual i les imatges fan referència a la versió d’aspector del node. Aquest node accepta entrades i sortides de camps. Quan no està connectat, la ingressió vectorial té un valor implícit d’atribut position.

Entrades

Vector

Les coordenades amb què s’avaluarà el soroll del Gabor. El component Z s’ignora en el cas que sigui 2D. Per defecte, la textura de coordenades Generada es coordina si el born es deixa sense connectar.

Escalar

Escala del soroll Gabor.

Freqüència

La ràtio a la qual canvia el soroll de Gabor a través de l’espai. És diferent de la ingressió d’escala, ja que només escala perpendicularment a la direcció del soroll de Gabor.

Anisotropia

La direccionalitat del soroll de Gabor. 1 significa que el soroll és completament direccional, mentre que 0 significa que el soroll és omnidireccional.

Orientació

La direcció del soroll anisòtrop de Gabor. És un angle per al cas de 2D, mentre que és un vector de direcció d’unitat per al cas de 3D.

Propietats

Tipus

Node de textura del soroll Gabor.

2D:

Avalua el soroll en un espai 2. S’ignora el component Z del vector d’entrada.

3D:

Avalua el soroll en un espai 3D.

Nota

Les dimensions més altes corresponen a un temps de revelat més alt, de manera que les dimensions més baixes s’han d’utilitzar tret que les dimensions més altes siguin una necessitat.

Sortides

Valor

El valor del soroll de Gabor amb intensitat i fase aleatòries. Això és igual al sinus de la fase multiplicat per la intensitat.

Fase

La fase del soroll del Gabor, que no té intensitat aleatòria.

Intensitat

La intensitat del soroll de Gabor, que no té fase aleatòria.

Exemples

La taula següent mostra diferents sortides del node amb diferents paràmetres. Com es pot veure, el soroll es caracteritza visualment per bandes intercalades que generalment estan orientades en una direcció específica. Però el paràmetre Anisotropia es pot reduir per sota d’1 per fer que les bandes siguin més aleatòries pel que fa les direccions. El paràmetre Freqüència determina el nombre de bandes perpendiculars a la direcció del soroll. Tanmateix, el paràmetre Escala també es pot utilitzar per augmentar globalment el nombre de bandes, així que considereu augmentar l’escala primer, ja que el soroll d’alta freqüència pot patir un contrast baix i un intercalat limitat de bandes.

Diferents sortides amb diferents paràmetres.

Valor de sortida. Freqüència = 2. Anisotropia = 1.	Sortida de fase. Freqüència = 2. Anisotropia = 1.	Intensitat de sortida. Freqüència = 2. Anisotropia = 1.
Valor de sortida. Freqüència = 3. Anisotropia = 1.	Sortida de fase. Freqüència = 3. Anisotropia = 1.	Intensitat de sortida. Freqüència = 3. Anisotropia = 1.
Valor de sortida. Freqüència = 2. Anisotropia = 0,7.	Sortida de fase. Freqüència = 2. Anisotropia = 0,7.	Intensitat de sortida. Freqüència = 2. Anisotropia = 0,7.

El soroll de Gabor es descompon en components Fase i Intensitat, on el valor de Gabor es calcula com a sinus de la fase multiplicada per la intensitat, tenint en compte que la sortida de la fase es normalitza a l’interval [0, 1].

Calcula el valor de sortida de les sortides de fase i intensitat.

L’avantatge de la sortida Phase és que no té intensitats aleatòries ni zones de baix contrast com en el cas de la sortida de valor, i això fa que es pugui utilitzar com a base per a textures que es troben més estructurades en la natura, com les dunes de sorra.

Estructures estil dunes de sorra creades amb la sortida de fase.

El principal avantatge i ús de la sortida Intensitat és que proporciona informació sobre la ubicació de singularitats a la sortida Phase. Les singularitats són aquelles zones de la fase on es creuen les bandes, que es mostren en vermell a la figura següent. Aquestes àrees seran properes a zero a la sortida Intensitat. Per tant, si aquestes àrees no són desitjables, es poden amagar multiplicant per una variant de la sortida Intensitat.

Visualització de les àrees on es produeixen singulaitats.

Les entrades poden ser variacions a través de l’espai per obtenir patrons més interessants.

Tot variant la freqüència i orientació en l’espai.