Bisellar arestes¶
Referència
- Mode:
Mode edició
- Menú:
- Drecera:
Ctrl-B (Bisellar arestes)
- Menú:
- Drecera:
Maj-Ctrl-B (Bisellar Vèrtexs)
L’eina Bisellar permet de crear amb la geometria cantells aixamfranats o arrodonits. Un bisell és un efecte que suavitza arestes i cantells.
Les vores del món real són molt poques vegades cantells perfectes. Ni tan sols una fulla de ganivet es pot considerar perfectament esmolada. La majoria de vores es bisellen intencionadament per raons mecàniques i pràctiques.
Els bisells també són útils per donar realisme a models no orgànics. En el món real, les vores cantelludes dels objecte atrapen la llum i canvien l’aspecció pels volts de les vores. Això dona un aspecte sòlid i realista, a diferència d’objectes sense bisell que poden semblar massa perfectes.
Cubs amb bisell i sense bisell.¶
Utilització¶
L’eina Bisellar arestes només funciona en arestes seleccionades amb exactament dues cares adjacents. També reconeixerà les arestes incloses en una selecció de vèrtexs o cares i realitzarà el bisell de la mateixa manera que si aquestes arestes s’haguessin seleccionat explícitament. En el mode «només vèrtexs», l’eina Bisellar vèrtexs funciona amb vèrtexs seleccionats en lloc d’arestes, i no hi ha cap requisit de tenir cares adjacents. L’eina Bisellar suavitza les arestes i/o «cantells» (vèrtexs) substituint-los per cares amb perfils suaus amb un nombre especificat de segments (vegeu les opcions de sota per als detalls sobre l’algorisme de bisell).
Utilitzeu Ctrl-B o un mètode anteriorment consignat per a executar l’eina. Moveu el ratolí a interactivament o teclegeu un número per a especificar el desplaçament de bisell i rodoleu el Ròdol per a augmentar o disminuir el nombre de segments (vegeu més avall).
Aresta seleccionada abans de bisellar.¶ |
Resultat de bisellat (un segment).¶ |
Resultat de bisellat (només vèrtexs).¶ |
Nota
El bisellat normal (aresta) només funciona en arestes que tenen exactament dues cares unides a elles. El bisellatge de vèrtexs no té aquesta restricció.
Opcions¶
- Afectar V
- Vèrtexs
Sols les àrees properes als vèrtexs estan biselades, les arestes romanen sense canvis.
- Arestes
Bisella les vores, tot creant interseccions en vèrtexs.
- Tipus d’amplada M
Selecciona com el valor Amplada controla la mida del bisell. Segons la selecció, l’amplada és:
- Desplaçament:
La distància des de la nova aresta fins a l’original.
- Amplada:
La distància entre les dues arestes noves formades per bisell (o les arestes a cada costat del bisell si hi ha més d’un segment).
- Percentatge:
El percentatge de la longitud de les arestes adjacents que les noves arestes faran lliscar.
- Absolut:
La distància exacta al llarg de les arestes adjacents a l’aresta bisellada. Una diferència de Desplaçament és visible quan les arestes sense bisell associades a arestes bisellades es troben en un angle que s’afegeix a un angle recte.
Per a bisells de només vèrtexs, els tipus Desplaçament i Profunditat mesuren des del vèrtex original. El tipus d’Amplada es mesura des d’un nou vèrtex al centre de la nova cara (com la meitat de la Amplada).
- Amplada A
Podeu canviar l’amplada del bisell movent el ratolí enllà o ençà de l’objecte, una mica com amb les eines de transformació. El significat exacte del valor depèn de l’opció Tipus d’Amplada (vegeu més amunt). Com és habitual, l’escalat es pot controlar en un grau més fi mantenint pitjada Maj per a escalar en passos de 0,001. BER finalitza l’operació, BDR o Esc interrompen l’acció.
Nota
Quan múltiples arestes es bisellen al mateix temps, de vegades és impossible fer que l’amplada coincideixi amb la definició anterior de totes les arestes simultàniament. El Bisellat intenta arribar a un compromís en aquests casos. De vegades, desactivant Escórrer bucles (vegeu més avall) pot facilitar que Bisell faci les amplades com s’especifica.
- Segments S
El nombre de segments del bisell es pot definir rodolant el Ròdol del ratolí per a augmentar o disminuir aquest valor. Com més gran sigui el nombre de segments, més suau quedarà el bisell. O pitgeu S per a canviar el nombre amb els moviments del ratolí, així com amb ingressió numèrica.
Alternativament, podeu introduir manualment un valor numèric de segment mentre utilitzeu l’eina, o al plafó Opcions de l’Eina de malla després d’utilitzar l’eina.
Bisellat amb quatre segments.¶
- Forma P
Aquest és un nombre entre 0 i 1 que controla la forma del perfil (vista lateral d’una aresta biselada). El valor per defecte 0,5 dona un arc circular (si les cares es troben en angles rectes). Valors menors que això donen un perfil més aplanat, essent 0,25 exactament pla, i els valors menors el que dona és un bisell còncau. Valors superiors a 0,5 donen un perfil més convex. Com passa amb Segments, es pot definir amb moviments del ratolí i ingressions numèriques després de permutar P.
- Índex de material
El nombre de Materials especifica quin material s’assigna a les noves cares creades per l’eina Bisell. Amb el valor per defecte de -1, el material s’hereta de la cara més propera existent («la més propera» pot ser una mica ambigu). Altrament, el número és l’índex d’epígraf del material a utilitzar per a totes les cares de nova creació.
- Endurir normals H
Quan està habilitat, les normals de cara per vèrtex de les cares de bisell s’ajusten per a coincidir amb les cares circumdants, mentre que les normals de les cares circumdants no es veuen afectades. Això manté les cares circumdants aplanades (si abans ja ho eren) i amb les cares de bisell transicionant-hi amb suavitat. Perquè aquest efecte funcioni, una malla ha de tenir normals escindides personalitzades. Per més comoditat, aquesta opció s’habilita, si ja no ho està, quan s’habilita Endurir normals aquí.
- Retenir superposició C
Limita l’amplada de cada aresta bisellada de manera que les arestes no puguin causar interseccions superposades amb altres geometries.
- Lliscar bucle
Si hi ha arestes sense bisell juntament amb arestes bisellades en un vèrtex, el bisell intenta seguir aquestes arestes quan és possible. Desactivar l’opció pot comportar amplades de bisell més uniformes.
- Marcar
- Costures U
Si una aresta de costura en travessa una de no costura i les biselleu totes, aquesta opció mantindrà la propagació de costures esperada.
- Contrastat K
Semblant a Marcar costures, però per cantells aguts.
- Motllura cap enforaO
Una motllura es forma quan dues arestes bisellades es troben en un angle. Al costat on l’angle és més gran de 180 graus, si n’hi ha, s’anomena motllura exterior. Aquesta opció especifica el patró que el Blender utilitza en una motllura cap enfora.
- Sobtat:
Les arestes es troben en un punt agut, sense cap vèrtex addicional introduït a les vores.
- Apedaçat:
Les arestes es troben en un punt agut però, a més, s’introdueixen dos vèrtexs addicionals prop del punt, de manera que les arestes i les cares del vèrtex poden quedar menys pinçades l’una amb l’altra que no passa quan està Contrastat.
- Arc:
S’introdueixen dos vèrtexs prop de la intersecció, i un arc corbat els ajunta. El lliscador Disseminació controla a quina distància queden els nous vèrtexs de la intersecció. El giny de corba Perfil controla la forma de l’arc.
Les opcions actuals es mostren en aquest diagrama, on la motllura enfora es troba al llarg de la superfície horitzontal.
- Intern I
Es forma una Motllura endintre quan l’angle entre dues arestes bisellades és inferior a 180 graus. Aquesta opció especifica el patró que utilitza el Blender en una motllura endintre. Les opcions són les mateixes que per a la Motllura enfora, excepte que el Apedaçat no té sentit i, per tant, s’omet. Les motllures endintre es mostren en el següent diagrama, on hi ha dues motllures endintre en les superfícies verticals.
- Disseminació
El valor utilitzat per a disseminar vèrtexs addicionals a banda de les Motllures endintre i Enfora. Aquesta opció està disponible quan la Motllura és d’Arcada.
- Tipus d’intersecció N
Quan més de dues arestes bisellades es troben en un vèrtex, es crea una malla com una manera de completar la intersecció entre la geometria generada. Aquesta opció controla el mètode utilitzat per a crear aquesta malla.
- Emplenament de graella:
El mètode per defecte per construir interseccions, útil quan es desitja una continuació suau del perfil bisell. Sense Perfil personalitzat habilitat, la corba del perfil continua a través de la intersecció, però amb un perfil personalitzat només crea una quadrícula suavitzada dins del límit de la intersecció.
- De tall:
Crea una cara de tall al final de cada aresta bisellada que ve cap al vèrtex. És molt útil per a perfils personalitzats quan la nova intersecció és massa complexa per a un emplenament suau de graella.
Amb una intersecció de tres vies, quan els cantells interiors de les cares dels perfils de tall es troben a la mateixa ubicació, no es crea cap cara central.
La direcció de les cares de tall depèn de la normal del vèrtex original.
- Força de cara
Determinar Fortalesa de cara en les cares implicades en el bisell, d’acord amb el mode especificat. Es pot utilitzar conjuntament amb un Modificador de normals ponderades (tenint marcada l’opció Influència de cara).
- No-cap:
No definir la força de cara.
- Nou:
Definir la força de cara de cares noves seguint les arestes a Mitjana i la força de cara de cares noves als vèrtexs a Dèbil.
- Afectat:
A més de les que s’han consignat per al cas Nou, també consigneu les cares adjacents a les cares noves perquè tinguin la força Forta.
- Tots:
A més de les que s’han consignat per a “opció Afectat, també consigneu la resta de les cares del model perquè tinguin la força Forta.
- Tipus de perfil Z
- Superel·lipse:
Crea un bisell amb una corba uniforme còncava o convexa.
- Personalitzat:
El giny de perfil personalitzat.¶
Aquest Giny de corba permet la creació d’un perfil definit per la usuària de més complexitat que amb el paràmetre d’un únic perfil. L’eina modal permet permutar el perfil personalitzat, però la forma del perfil només es pot editar al plafó d’opcions després de confirmar l’operació.
El perfil comença a la part inferior dreta del giny i acaba a la part superior esquerra, com si estigués entre dues arestes que s’intersequen en un angle recte. Els punts de control es creen al giny i després el trajecte es mostreja amb el nombre de segments del Modificador de bisell.
Nota
El giny de corba Perfil roman actiu mentre estan habilitades les motllures perquè encara controla la forma dels perfils de motllura.
- Predefinits
Els valors predefinits de Bucles de suport i Trams es construeixen dinàmicament depenent del nombre de segments del bisell. Si es canvia el nombre de segments, s’hauran de tornar a aplicar els predefinits.
- Mostreig
Primer s’afegiran mostres a cada punt de control, després si hi ha prou mostres, es dividiran uniformement entre les arestes. L’opció Generar arestes rectilínies permuta si les mostres s’afegeixen a les arestes amb punts de control aguts a cada costat. Si no hi ha prou mostres per donar a cada aresta el mateix nombre de mostres, només se les afegirà a les arestes més corbades. Per tant, es recomana utilitzar almenys tants segments com punts de control.
Exemples¶
Resultat del bisellat de múltiples arestes.¶ |
Un altre exemple de bisellat de múltiples arestes.¶ |
Un exemple utilitzant Perfil=0,150.¶ |
Vegeu també
El Modificador de bisell és una no destructiva alternativa a l’eina Bisell.