Relacions

Referència

Mode:

Tots els modes

Plafó:

Ossos ‣ Relacions

Plafó de relacions òssies.

En aquest plafó es pot gestionar la relació d’aquest os amb el seu os pare. També mostra les col·leccions d’ossos a les quals l’os està assignat.

Afillament

Pare

Un ID de dades per a seleccionar l’os que es consigna com a pare.

Paternitat relativa Sols mode posa

Canvia com s’aplica la transformació de l’os als seus objectes fills.

Connectat

La casella de selecció Connectat defineix el cap d’os a connectar amb la cua del seu pare.

Transformacions

Les relacions d’ossos tenen efectes en el comportament de les transformacions.

Per defecte, els ossos fills hereten:

• La posició del pare, amb el corresponent desplaçament, com és obvi.

• La rotació parental (és a dir, mantenen una rotació constant en relació amb la del seu pare).

• L’escala del pare, aquí de nou amb el desplaçament adient.

Exemples de transformació d’ossos amb pares/connectats.

L’esquelet en la seva posa de repòs.

Rotació d’un os arrel.

Escalat d’un os arrel.

Exactament com els objectes fills estàndard. Podeu modificar aquest comportament os per os, fent ús del plafó Relacions a la pestanya Ossos:

Ubicació local

Quan es deshabilita, la propietat de transformació ubicació s’avalua a l’espai local de l’os pare en lloc d’utilitzar l’orientació espacial local posa de repòs del propi os.

Heretar rotació

Quan es deshabiliti, es «trencarà» la relació de rotació amb el pare de l’os. Això significa que el fill mantindrà la seva rotació en l’espai de l’objecte esquelet quan el seu pare sigui rotat.

Heretar escala

Especifica quins efectes de l’escalat parental hereta l’os:

Aquests comportaments heretats es propaguen al llarg de la jerarquia dels ossos. Així que quan es minuscala un os, tots els seus descendents s’empetiteixen en conseqüència. No obstant això, si deshabiliteu la propietat Heretar escala o Heretar rotació d’aquesta «família», això trencarà la propagació de l’escalat, és a dir, aquest os i tots els seus descendents ja no es veuran afectats quan escaleu algun dels seus avantpassats.

Completa:

L’os hereta tots els efectes d’escalat i esqueixat del pare.

Reparar esqueixament:

Els efectes del pare s’apliquen plenament a l’estat de repòs del fill, moment en què s’elimina qualsevol esqueixament que preservi la direcció, llargada i volum de l’os i afecti mínimament de mitjana el gir. El resultat es combina amb la transformació local del fill.

Si l’escala heretada no és uniforme, això no impedeix que l’esqueixat torni a aparèixer a causa de la rotació local de l’os fill, o el dels seus fills.

Alineat:

L’escalat del pare s’hereta com si el fill estigués orientat de la mateixa manera que el pare, sempre aplicant l’escala X del pare sobre l’escala X del fill i així successivament.

Mitjana:

Hereta un factor d’escalat uniforme que és el canvi total en el volum del pare.

No-cap:

Ignora tot l’escalat i esqueixat del pare.

No-cap (antiquat):

Ignora tot l’escalat, sempre que el pare no s’esqueixi. En aquest cas, no hi ha garanties.

Aquesta opció replica el comportament de l’antiga casella d’Heretar escala i pot ser que s’elimini en una futura distribució.

Truc

Les diverses opcions Heretar escala es proporcionen com a eines per evitar l’esqueixat que ve causat per l’escalat no uniforme combinat amb la paternitat i la rotació. No hi ha una millor manera òbvia de resoldre-ho del tot, per la qual cosa hi ha diferents opcions que són útils per a diferents situacions.

• No-cap – Útil per a obtenir el control total sobre l’escalat del fill per a p. ex. sobreescriure’l manualment amb restriccions.

• Mitjana – Útil per a bloquejar la propagació d’aixafaments i estiraments entre subaparells, alhora que permet el trànsit de canvis uniformes en la mida i el volum.

• Alineat – Es pot utilitzar dins de les cadenes òssies, p. ex. tentacles, per tal de propagar l’escalat longitudinal com a longitudinal i lateralment com a lateral, sense importar com es doblegui el tentacle. És similar a usar No-cap amb Copiar escala des del pare.

• Reparar esqueixat – Pot ser útil a la base d’un apèndix per tal de redistribuir l’aixafament i l’estirament entre eixos en funció de la diferència en les orientacions de posa de repòs del pare i el fill. Es comporta més semblantment a Plenament alhora que neutralitza l’esqueixat.

Exemples de transformació d’ossos amb pares/connectats amb Heretar rotació deshabilitada.

L’os amb Heretar rotació deshabilitada amb una vora groga dins l’esquelet.

La rotació d’un os que té un os amb Heretar rotació deshabilitada entre els seus descendents.

L’escalat d’un os que té un os amb Heretar rotació deshabilitada entre els descendents.

Els ossos connectats tenen una altra especificitat: no es poden moure. Òbviament, com que la seva arrel ha d’estar a la punta del seu pare, si no moveu el pare, no podreu moure l’arrel del fill, sinó només la seva punta, cosa que porta a una rotació del fill. Això és exactament el que passa quan premeu G amb un os connectat seleccionat, que el Blender canvia automàticament a una operació de rotació.

Les relacions òssies també tenen conseqüències importants en com es comporten les seleccions de múltiples ossos quan es transformen. Hi ha moltes situacions diferents i no totes s’inclouen en aquesta llista, però això hauria de donar una bona idea del problema:

• Els ossos seleccionats no relacionats es transformen de manera independent, com és habitual.

• Quan se seleccionen diversos ossos de la mateixa «família», només es transformen realment els que són «pare suprem» – els descendents només es gestionen pel procés de la relació de paternitat com si no estiguessin seleccionats (vegeu l’os de la tercera punta a la Fig. Escalar ossos, alguns d’ells relacionats., amb la vora en groc, que només es minuscala per la relació pare, exactament com els no seleccionats, tot i que està seleccionat i actiu. Altrament, s’hauria d’haver quedat dues vegades més petit!)

  

  Escalar ossos, alguns d’ells relacionats.

• Quan se seleccionen ossos connectats i no connectats i s’inicia una operació de moviment, només es veuen afectats els ossos no connectats.

• Quan un os fill frontissa connectat es dins la selecció i el «pare suprem» seleccionat està connectat, en prémer G, no passa res, perquè el Blender roman en operació de moviment, la qual, evidentment, no té cap efecte sobre un os connectat.

Per tant, en fer posa amb una cadena d’ossos, sempre s’han d’editar els seus elements des de l’os arrel fins a l’os de la punta. Aquest procés es coneix com a Cinemàtica obversa (CO). Veurem en una pàgina posterior que el Blender presenta un altre mètode de posa, anomenat Cinemàtica inversa (CI), que permet de fer poses amb una cadena sencera simplement movent la seva punta.

Nota

Aquesta funcionalitat es pot ampliar/completar lleugerament amb la biblioteca de poses.

Col·leccions d’ossos

Aquesta llista mostra les col·leccions d’ossos a què està assignat l’os en qüestió. Premeu les icones / per mostrar o ocultar tota la col·lecció d’ossos. Premeu la icona d’estrella per mostrar només aquesta col·lecció d’ossos i d’altres també marcades com a «en solitari». Premeu la icona X per eliminar l’os d’aquesta col·lecció concreta.

Per a assignar l’os a altres col·leccions d’ossos, utilitzeu les dreceres M o Maj-M (vegeu Moure ossos entre col·leccions) o aneu al Plafó propietats d’esquelet.