Procedimentació

Depenent de les propietats del metratge original, aconseguir bons resultats d’estabilització pot ser simple i fàcil, o pot comportar feina, dedicació i planificació acurada. Aquest apartat inclou algunes consideracions pràctiques per ajudar a millorar-ne els resultats.

El cas simple

Sempre que la càmera sigui bàsicament fixa, o almenys «quasi» estacionària i el metratge sigui nítid i sense borra de moviment, l’estabilització perfecta és fàcil d’aconseguir. Aquest podria ser el cas quan s’ha fet ús d’un trípode, però que el vent o les vibracions del terra (p. ex. exemple, en un escenari) hagin provocat alguns petits trontolls. Les preses fetes amb la càmera al muscle per un operador experimentat també solen caure en aquesta categoria.

• Useu el mínim possible de punts. Comenceu amb un sol punt just sobre el tema principal.

• Rastregeu aquest únic punt amb la major precissió possible. Compte amb els moviments i els canvis de forma de la cosa rastrejada. Procediu en petits increments (p. ex. 50 fotogrames), aproximeu i reajusteu el punt referent manualment quan es desviï. Una altra opció és utilitzar una àrea de referència més gran per al rastreig; com que rastregem un únic punt, una menor rapidesa de rastreig pot ser acceptable.

• Després d’habilitar l’estabilització bàsica (ubicació), considereu si necessiteu realment l’estabilització de rotació. Sovint, alguns moviments de gronxat petits i lents realment no és noten i no justifiquen el temps de processament afegit i la pèrdua de qualitat causada per les estabilitzacions de rotació i d’escala.

• Per a la rotació, comenceu amb un punt extra, ben espaiat però preferiblement encara unit al tema principal.

• Penseu de corregir algun moviment residual lent animant manualment les opcions «Esperades», això abans fins i tot de pensar si sí o si no afegir més marcadors de rastreig, ja que sovint la cosa no s’ho val.

• Si necessiteu afegir més punts, l’objectiu més important és aconseguir la simetria. Col·loqueu punts de rastreig d’ubicació simètricament per sobre i per sota de l’horitzó. Col·loqueu punts de rastreig de rotació en direcció diagonalment oposada, sempre centrats al voltant de l’àrea focal principal.

Eviteu metratge que sigui problemàtic

L’estabilitzador 2D no pot fer miracles; alguns defectes simplement no es poden solucionar satisfactòriament. Problemes notables són la borra de moviment, el rolling shutter, l’autofocus vacil·lant i tares de compressió de moviment. Especialment, si aconseguiu una estabilització bàsica, aquests defectes d’imatge es tornen encara més notables i molestos. Quan s’està en l’estudi o en la localització, pot ser temptador de dir que «ja ho arreglarem en postpro». Resistiu aquest autoengany, que rares vegades té un final feliç.

• Preferiu un temps d’exposició curt per evitar la borra de moviment. Tot i que la borra de moviment és bona per fer el revelat de moviment filmat més suau i natural, impedeix seriosament la capacitat de rastrejar elements amb precisió. Com a directriu, intenteu arribar com a mínim a 1/250 s.

• Preferiu taxes de fotogrames més altes. Com més resolució temporal hagi de treballar l’estabilitzador, millors resultats. Si teniu l’opció d’escollir entre els modes progressiu i entrellaçat, claríssimament agafeu l’entrellaçat i desentrellaceu el metratge a la taxa de fotogrames duplicada. Això es pot fer amb el filtre yadif de FFmpeg: utilitzeu el mode 1 (send_field).

• Compte amb l’efecte Rolling shutter. Eviteu moviments laterals ràpids. Si podeu, opteu per una càmera que produeixi menys rolling shutter. A més, l’ús d’una taxa de fotogrames més alta redueix la quantitat de rolling shutter; raó de més per a preferir entrellaçat sobre progressiu per als propòsits que ens ocupen.

• Desactiveu l’autofocus. Millor que planifiqueu el moviment per endavant, definiu un punt focal fix i us baseu en la profunditat de camp mitjançant l’ús d’una obertura petita. Els moviments de vacil·lació poden no ser tan notoris per a l’observador humà, però quan els elements d’imatges estan desenfocats, el rastreig tendeix a desviar-se; arreglar-ho manualment a posteriori pot representar una enorme pèrdua de temps.

• Augmenteu el nivell d’il·luminació, almenys utilitzeu una major sensibilitat. Això ajuda a establir una velocitat d’obturació ràpida afegida a una obertura petita. Una millor il·luminació i una bona exposició també ajuden a reduir l’impacte de les tares de compressió. Si podeu, seleccioneu també un còdec amb menys reducció de dades, millor espai de color, etc. Inevitablement, estarem perdent una mica de qualitat per mor de la interpolació necessària en l’estabilització. A més, estem rebaixant una mica la qualitat amb la conversió de l’espai de color.

Moviments elaborats

Quan el metratge s’assenta sobre un moviment elaborat intencionat de la càmera, el procés d’estabilització vol més concentració – especialment quan hi ha desplaçament de l’àrea d’interès principal dins de la presa. Quan es treballa amb molts rastres i animació primmirada, és fàcil arribar a una situació en què les manipulacions addicionals acaben disminuint la qualitat, alhora que pot ser difícil detectar i localitzar l’arrel dels problemes. La recomanació ha de procedir sistemàticament, començant per un pla general fins al retoc d’aspectes específics.

1. Us convé entendre la naturalesa dels moviments de la presa, tant els buscats com els accidentals.

2. Rastregeu algunes característiques destacades per a fer la ubicació.

3. Determineu l’estabilització bàsica de la ubicació. Això inclou la decisió de quin element característic utilitzar per a quin segment de la presa. Treballeu amb els pesos de rastre per obtenir un moviment global coherent del centre de pes, d’acord amb l’enfocament inherent a la presa.

4. Definiu els moviments d’escombratge de la càmera virtual (mitjançant l’animació de l’opció Posició esperada).

5. Afegiu el rastreig per a la rotació i estabilització del zoom.

6. Passada d’afinació:

   Descomponeu tota la durada de la presa en segments lògics per definir el moviment de càmera volgut. Després refineu aquests segments progressivament pas a pas fins que el resultat general sembli satisfactori…

Paràmetres d’estabilització d’animació

Es fa sovint necessari d’animar alguns paràmetres al llarg de la durada de la presa, almenys per donar-hi el toc final, incloent-hi el control del factor d’escala per ocultar les vores negres dansaires. Malauradament, hi ha una limitació coneguda en la versió actual: no és possible obrir els editors genèrics d’animació (Editor de gràfiques i Guió tècnic) per a les dades d’animació que queden fora de l’escena 3D. És a dir, per bé que és possible posar fotofites directament dins dels controls de la IU de l’estabilitzador (ja sigui pitjant la tecla I o amb l’ajuda del menú contextual), el que no és possible és manipular les corbes resultants de manera gràfica. L’única manera de reajustar o eliminar una fotofita errònia és localitzar el cronograma i trobar el fotograma concret i després utilitzar el menú contextual del control animat d’IU. (Suggeriment: el color del control de la IU canvia quan hagueu localitzat el número de fotograma exacte de la fotofita.)

Configuració de rastres irregulars

Pot ser que no sigui possible fer un rastreig d’algun element concret durant tota la presa sencera. L’element bot quedar borrós o enfosquit; fins pot ser que es perdi de vista completament a causa del moviment deliberat de la càmera. En aquesta situació, necessitem una altra característica a rastrejar que assumeixi el seu paper i ens cal un cert temps de superposició per aconseguir una transició suau sense que hi hagi un salt visible.

Rastres irregulars.

L’estabilitzador és capaç de fer front als buits i a la cobertura parcial dins dels rastres donats. No obstant això, el pressupòsit bàsic és que cada rastre cobreix un únic punt de referència fix mentre hi ha alguna dada usable/habilitada. Per tant, cal no «reutilitzar» un rastre determinat per a seguir diversos punts diferents, sinó que hauríeu de deshabilitar i, per tant, finalitzar un rastre a partir de quan el seguiment d’aquest element ja no sigui factible. Podeu incloure «buits» quan un punt de rastreig està temporalment deshabilitat o no disponible, però aleshores hauríeu d’iniciar un nou rastre per a cada característica distinta nova a rastrejar.

Cada rastre contribueix al resultat global mitjançant el grau controlat pel seu paràmetre Pes d’estab. S’avalua fotograma per fotograma, el que ens permet controlar la influència d’un rastre per la via d'animar aquest Pes d’estab. Podeu imaginar-vos el funcionament global de l’estabilitzador com si cada punt de seguiment «estirés» la imatge amb una molla flexible: quan abaixeu el Pes d’estab d’un punt de seguiment, reduïu la quantitat de «tracció» que crea. De vegades, la contribució de les diferents vies ha de funcionar en part l’una contra l’altra. Aquest efecte es pot utilitzar per cancel·lar el moviment espuri p. ex. el que es deu a la perspectiva. Però quan, en aquesta situació, una dels rastre implicats desapareix de sobte, la conseqüència pot ser d’un salt en la posició de la imatge o la rotació. Així, sempre que notem un salt en el mateix fotograma on comença o acaba algun rastre parcialment cobert, hem de suavitzar la transició. Això es pot fer animant la disminució del Pes d’estab gradualment, de manera que arribi a zero en el punt límit. En una línia similar, quan planifiquem un «relleu» entre rastre parcialment coberts, definim una interfosa durant el període de superposició dels rastres, altra volta animant els paràmetres Pes d’estab en conseqüència. Però fins i tot amb aquest suavitzat d’interfosa, pot quedar algun moviment residual, que després s’ha de corregir amb les opcions Posició esperada o Rotació esperada. És crucial evitar moviments d’ultrapassat en aquesta situació – sempre esforçar-se per col·locar les fotofites de l’animació en el mateix número de fotograma per a tots els rastres i paràmetres implicats.