Paternitzar deformació amb esquelet

Referència

Mode:

Mode objecte i mode posa

Menú:

Objecte/Posa ‣ Paternitzar ‣ Deformació amb esquelet

Drecera:

Ctrl-P

La paternitat de Deformació d’esquelet és una manera de crear i configurar un Modificador d’esquelet.

Per a utilitzar la Paternitat de deformació d’esquelet, primer heu de seleccionar tots els objectes fills que l’esquelet influenciarà i, finalment, seleccionar l’objecte esquelet com a tal. Un cop seleccionats tots els objectes fills i l’esquelet, pitgeu Ctrl-P i seleccioneu Deformació d’esquelet al menú emergent Afillar a.

L’esquelet serà l’objecte pare de tots els altres objectes fills i cada objecte fill tindrà un modificador d’esquelet amb l’esquelet associat (camp Objecte).

Os associat a l’Objecte malla.

Amb grups buits

En afillar, crearà grups de vertexs buits en els objectes fills (si encara no en tenen) i agafaran el nom de cada os deformant de l’esquelet. Els grups de vèrtexs nous estaran buits. Això implica que no tindran pesos assignats. Els grups de vèrtexs només es crearan per als ossos que estan configurats com a deformants (Propietats ‣ Os ‣ Plafó de deformació).

A continuació, podeu seleccionar manualment els vèrtexs i assignar-los a un grup de vèrtexs particular de la vostra elecció perquè hi hagi ossos en l’esquelet que els influeixin.

Trieu aquesta opció si ja heu creat (i assignat pesos a) tots els grups de vèrtexs que requereix la malla.

Exemple

Per exemple, si teniu un esquelet que consta de tres ossos anomenats «BoneA», «BoneB» i «BoneC» i una malla cub anomenada «Cube». Si afilleu el cub a l’esquelet com a pare, el cub rebrà tres nous grups de vèrtexs creats en fer-ho i anomenats «BoneA», «BoneB» i «BoneC». Fixeu-vos que els grups de vèrtexs són buits.

Cub en Mode edició utilitzant Deformació d’esquelet amb grups buits.

Amb pesos automàtics

Amb pesos automàtics l’afillament funciona de manera similar a Amb grups buits, però no deixarà buits els grups de vèrtexs. Calcula la influència que tindria un os en els vèrtexs en funció de la distància entre aquests i un os en particular (algorisme anomenat «bone heat», «temperatura de l’os»). Aquesta influència s’assignarà com a pesos als grups de vèrtexs.

Aquest mètode de paternitat és sens dubte de muntatge més fàcil, però sovint pot ocasionar que els esquelets no deformin els objectes fills tal com voldríeu. Quan es calculen influències per a esquelets i objectes fills més complexos, poden aparèixer solapaments a l’hora de determinar quins ossos han d’influir sobre quins vèrtexs. Els símptomes d’aquesta confusió poden manifestar-se quan transformeu l’esquelet en Mode posa i parts dels objectes fills no es deformen com espereu; si Blender no dona els resultats que necessiteu, haureu d’alterar manualment els pesos dels vèrtexs en relació amb els grups de vèrtexs als quals pertanyen i sobre els quals influeixen.

Amb pesos de funda

Funciona de manera similar a Amb pesos automàtics. La diferència és que les influències es calculen en base a la configuració de les Fundes d’ós. Assignarà un pes a cada grup de vèrtexs els vèrtexs del qual es trobin dins del volum d’influència del seu os, depenent de la distància amb aquest os.

Això significa que no es tindran en compte els vèrtexs o els paràmetres de la funda inclosos/exclosos de nou. Haureu d’aplicar altra volta la Deformació d’esquelet amb pesos de funda.

Truc

Si voleu que la configuració de la funda s’utilitzi a l’instant, vinculeu el Modificador d’esquelet a Fundes d’ossos.

Dos muntatges d’esquelet, cadascun amb tres ossos.

Avís

Si havíeu definit grups de vèrtexs amb els mateixos noms que els ossos empellars, el seu contingut serà completament sobresegut tant per Pesos de funda com per Automàtic. En aquest cas es podria utilitzar Amb grups buits.

Vegeu també

Grups de vèrtexs per a ossos.