Node matemàtica¶
El Node Matemàtica realitza operacions matemàtiques.
Entrades¶
Les entrades del node són dinàmiques. Algunes entrades només estan disponibles per a certes operacions. Per exemple, l’entrada Acumulador només està disponible per a l’operador Multiplicació-agregació.
- Valor
Valor d’ingressió. Les funcions trigonomètriques llegeixen aquest valor com a radians.
- Acumulador
Acumulador d’ingressió.
- Base
Base d’ingressió.
- Exponent
Exponent d’ingressió.
- Èpsilon
Èpsilon d’ingressió.
- Distància
Distància d’ingressió.
- Mín
Ingressió del Mínim.
- Màx
Ingressió del Màxim.
- Increment
Ingressió de l’Increment.
- Escala
Ingressió de l’Escala.
- Graus
Ingressió dels Graus.
- Radians
Ingressió dels Radians.
Propietats¶
- Operació
L’operador matemàtic a aplicar als valors d’entrada:
- Funcions
- Afegir:
La suma dels dos valors.
- Restar:
La diferència entre els dos valors.
- Multiplicar:
El producte entre els dos valors.
- Dividir:
La divisió del primer valor pel segon valor. Dividir per zero dona zero.
- Multiplicació-agregació:
La suma del producte dels dos valors amb un Acumulador.
- Potència:
La Base elevada a la potència de l'Exponent.
- Logaritme:
El logaritme del valor amb una Base com a base seva.
- Arrel quadrada:
L’arrel quadrada del valor.
- Arrel quadrada inversa:
U dividit per l’arrel quadrada del valor.
- Absolut -a:
El valor d’ingressió es llegeix sense tenir en compte el seu signe. Converteix els valors negatius en valors positius.
- Exponent:
Eleva el Nombre d’Euler a la potència del valor.
- Comparació
- Mínim -a:
Egressa el més petit dels valors d’ingressió.
- Màxim -a:
Egressa el més gran de dos valors d’ingressió.
- Menor que:
Egressa 1,0 si el primer valor és més petit que el segon. Altrament l’egressió és 0,0.
- Major que:
Egressa 1,0 si el primer valor és més gran que el segon. Altrament l’egressió és 0,0.
- Signe:
Extreu el signe del valor d’ingressió. Tots els nombres positius egressaran 1,0. Tots els nombres negatius egressaran -1,0. I 0,0 egressarà 0,0.
- Comparar:
Egressa 1,0 si la diferència entre els dos valors d’ingressió és menor o igual a Èpsilon.
- Mínim regularitzat:
- Màxim regularitzat:
- Arrodoniment
- Arrodonit:
Arrodoneix el valor d’ingressió component-a-component fins a l’enter més pròxim, per dalt si la fracció és de 0,5.
- Terra:
Arrodoneix el valor d’ingressió a l’enter més proper per baix.
- Arrodonit per dalt:
Arrodoneix el valor d’ingressió fins a l’enter més proper per dalt.
- Escapçar:
Egressa la part entera del valor.
- Fracció:
Retorna la part fraccionària del valor.
- Divisió truncada:
Egressa el residu una vegada s’ha dividit el primer valor pel segon valor.
- Residu arrodonit:
Retorna el residu positiu d’una operació de divisió.
- Encloure:
Egressa un valor entre Mín i Màx basat en la diferència absoluta entre el valor d’ingressió i el múltiple enter més pròxim a Màx que és menor que el valor.
- Acoblar:
Arrodoneix per baix el valor d’ingressió al múltiple enter més proper a Increment.
- Ping-pong:
Rebota enrere i endavant entre 0,0 i l'Escala a mesura que augmenta el valor d’ingressió.
- Trigonomètrics
- Sinus:
El Sinus del valor d’ingressió.
- Cosinus:
El Cosinus del valor d’ingressió.
- Tangent:
La Tangent del valor d’entrada.
- Arc sinus:
L'Arc sinus del valor d’ingressió.
- Arc cosinus:
L'Arc cosinus del valor d’ingressió.
- Arctangent:
L'Arc tangent del valor d’ingressió.
- Arctan2:
Egressa la Tangent inversa del primer valor dividit pel segon valor mesurat amb radians.
- Sinus hiperbòlic:
El Sinus Hiperbòlic del valor d’ingressió.
- Cosinus hiperbòlic:
El Cosinus hiperbòlic del valor d’ingressió.
- Tangent hiperbòlica:
La Tangent hiperbòlica del valor d’ingressió.
- Conversió
- A radians:
Converteix la ingressió de graus a radians.
- A graus:
Converteix la ingressió de radians a graus.
- Retenció
Limita l’egressió a l’interval de 0,0 a 1,0. Vegeu Retenir.
Sortides¶
- Valor
Egressió de valor numèric.
Exemples¶
Màscara-Z manual¶
Exemple de funció mínima i màxima.¶
El node Revelar capes superior té un cub que és d’unes 10 unitats de la càmera. El node Revelar capes inferior té un pla que cobreix la meitat esquerra de la vista i és de 7 unitats de la càmera. Tots dos s’alimenten a través dels seus nodes Mapejar Valor respectius per multiplicar el valor de profunditat per 0,05 i retenir-lo a [0,0, 1,0], portant-lo a un interval adequat per mostrar-lo com a color.
El node Mínim selecciona el més petit dels dos valors de profunditat per cada píxel. A la meitat esquerra, tria el pla (perquè està més a prop que el cub) i a la meitat dreta, tria el cub (perquè està més a prop que el rerefons, que està infinitament lluny).
El node Màxim selecciona el més gran dels dos valors de profunditat per cada píxel. A la meitat esquerra, tria el cub (perquè està més lluny que el pla) i a la meitat dreta, tria el rerefons (perquè està més lluny que el cub).
Ús de la funció sinus per a pulsió¶
Exemple de funció sinus.¶
Aquest exemple té un node Temps que emet una seqüència lineal de 0 a 1 en el curs de 101 fotogrames. En el fotograma 25, el valor d’egressió és 0,25. Aquest valor es multiplica per 2 x pi (6,28) i es converteix en 1,0 per la funció Sinus, ja que \(sin(2 × pi/ 4) = sin(pi/ 2) = +1,0\).
Com que la funció sinus pot generar valors entre -1,0 i 1,0, el node Mapejar valor ho escala de 0,0 a 1,0 agafant la ingressió (-1 a 1), sumant-hi 1 (fent-la de 0 a 2) i multiplicant el resultat per 0.5 (escalant així l’egressió entre 0 i 1). El Degradat de color predeterminat converteix aquests valors en una escala de grisos. Per tant, el gris mitjà correspon a una egressió de 0,0 pel sinus, el negre de -1,0 i el blanc de 1,0. Com podeu veure, \(sin(pi/ 2) = 1,0\). És com tenir la teva pròpia calculadora visual en color! Animar aquest muntatge de nodes proporciona una seqüència cíclica suau mitjançant l’interval de grisos.
Utilitzeu aquesta funció per a variar, per exemple, el canal alfa d’una imatge per a produir un efecte de fosa inicial/final. Altereu el canal Z per a enfocar/desenfocar una escena. Altereu un valor de canal de color per a fer una «pulsació» de color.
Abrillantar (escalar) un canal¶
Exemple d’escalat de canal.¶
Aquest exemple té un node Matemàtica (Multiplicar) que augmenta el canal de luminància (Y) de la imatge per a fer-la més brillant. Observeu que hauríeu d’utilitzar un node Mapejar valor amb min() i max() habilitats per a retenir la sortida a valors vàlids. Amb aquest enfocament, podeu utilitzar una funció logarítmica per a crear una imatge d’alt rang dinàmic (HDR). Per a aquest exemple concret, també hi ha un node Brillantor/Contrast que podria facilitar el control sobre la brillantor.