Introducció

Les morfofites s’utilitzen per deformar objectes i donar-los noves formes per a animacions. En una altra terminologia, les morfofites es podrien anomenar destinacions morfològiques (angl. morph targets) o formes de fusió (blend shapes).

Els casos d’ús més populars per a l’ús de morfofites són en les animacions facials de personatges (p. e. posicions de la boca, expressions, fonemes) i en l’afinació dels engranatges esquelètics. Són especialment útils per modelar extremitats i músculs orgànics tous en què hi ha la necessitat de controlar la forma resultant amb més matisos del que es pot aconseguir amb la combinació de la rotació o l’escala.

Les morfofites es poden aplicar sobre tipus d’objectes amb vèrtexs, com ara malles, corbes, superfícies i retícules.

Exemple d’una malla amb diferents morfofites aplicades.

Morfofites relatives o absolutes

Cada objecte que tingui morfofites consta d’una estiba de morfofites. L’estiba pot ser dels tipus Relativa o Absoluta.

Truc

• Les Morfofites relatives es fan servir per a escenaris d’animació en què les formes s’han de barrejar entre elles, com ara expressions facials o postures correctives.

• Les Morfofites absolutes es fan servir per canvis de formes que progressen en una seqüència temporal, com ara fer que un objecte vagi canviant amb suavitat entre diferents estats.

Relatiu -iva

Les morfofites relatives s’utilitzen principalment per a músculs, articulacions d’extremitats i animació facial. Cada morf es defineix en relació amb la Base o amb una altra morfofita especificada.

L’efecte resultant visible al Mirador 3D, també anomenat Mixtura, és l’efecte acumulatiu de cada morfofita amb el seu valor en curs. Tot començant per la forma Base, Blender aplica a cada morf un desplaçament ponderat relatiu a la seva fita de referència.

Valor

Controla la fusió entre una morfofita i la seva fita de referència.

• 0.0 = 100% d’influència de la fita de referència

• 1.0 = 100% influència de la morfofita

El Blender pot extrapolar fusions per sobre d’1,0 i per sota de 0,0, que poden amplificar o invertir la deformació.

Base

La Base és la primera fita (de dalt de tot) de l’estiba.

• Representa els vèrtexs de l’objecte en la seva posició original.

• No té valor de pes i no es pot fitar.

• Serveix com a Fita de referència per defecte quan hom crea noves fotofites.

Absolut -a

Les morfofites absolutes s’utilitzen principalment per deformar un objecte en morfs diferents en el temps. En lloc de fusionar-se plegades, cada fita correspon a un Temps d’avaluació específic.

La forma resultant, o Mixtura, és la interpolació calculada entre les fites anterior i següent segons el Temps d’avaluació en curs.

Valor

Representa el Temps d’avaluació (en fotogrames) en el qual estarà activa la morfofita.

Base

La Base és la primera fita (de dalt de tot) de l’estiba.

• Representa els vèrtexs de l’objecte en la seva posició original.

• Defineix la forma inicial de la seqüència absoluta.