Node textura Gabor

El node Textura Gabor avalua amb un soroll Gabor les coordenades de textura ingressades. El soroll de Gabor es caracteritza visualment per bandes que s’intercalen aleatòriament de les que se’n pot controlar la direcció i l’amplada. A més, es pot emprar per crear soroll omnidireccional com en el node estàndard Textura soroll; però com que és més costós de calcular, en aquests casos sol sortir més a compte emprar la Textura soroll. Consulteu els exemples per més informació.

Entrades

Vector

Les coordenades amb què s’avaluarà el soroll de Gabor. En el cas que sigui 2D, s’ignora el component Z. Per defecte, si el born es deixa sense connectar, assumeix la textura de coordenades Generada.

Escala

Escala del soroll Gabor.

Freqüència

La ràtio a la qual el soroll de Gabor canvia en l’espai. És diferent de la ingressió d’escala, ja que només escala perpendicularment en la direcció del soroll de Gabor.

Anisotropia

La direccionalitat del soroll de Gabor. 1 significa que el soroll és completament direccional, mentre que 0 significa que el soroll és omnidireccional.

Orientació

La direcció del soroll anisòtrop de Gabor. És un angle per als casos en 2D, mentre que, per als casos de 3D, és un vector de direcció d’unitat.

Propietats

Tipus

Node de textura de soroll Gabor.

2D:

Avalua el soroll en un espai 2D. S’ignora el component Z del vector d’ingressió.

3D:

Avalua el soroll en un espai 3D.

Nota

Les dimensions més altes comporten un temps de revelat més alt, de manera que s’han d’utilitzar les dimensions més baixes, tret que hi hagi una necessitat d’operar amb les dimensions més altes.

Sortides

Valor

El valor del soroll de Gabor amb intensitat i fase aleatòries. És igual al sinus de la fase multiplicat per la intensitat.

Fase

La fase del soroll de Gabor, que no té intensitat aleatòria.

Intensitat

La intensitat del soroll de Gabor, que no té fase aleatòria.

Exemples

La taula següent mostra diferents egressions del node amb diferents paràmetres. Com es pot veure, el soroll es caracteritza visualment per bandes intercalades que generalment estan orientades en una direcció específica. En tot cas, el paràmetre Anisotropia es pot reduir per sota d’1 per fer que les bandes siguin més aleatòries pel que fa a les direccions. El paràmetre Freqüència determina el nombre de bandes perpendiculars a la direcció del soroll. Tanmateix, també es pot utilitzar el paràmetre Escala per augmentar globalment el nombre de bandes, així que plantegeu-vos d’augmentar l’escala primer, ja que el soroll d’alta freqüència pot patir un contrast baix i un intercalat de bandes limitat.

Diferents egressions amb diferents paràmetres.

Sortida valor. Freqüència = 2. Anisotropia = 1.	Sortida fase. Freqüència = 2. Anisotropia = 1.	Sortida intensitat. Freqüència = 2. Anisotropia = 1.
Sortida valor. Freqüència = 3. Anisotropia = 1.	Sortida fase. Freqüència = 3. Anisotropia = 1.	Sortida intensitat. Freqüència = 3. Anisotropia = 1.
Sortida valor. Freqüència = 2. Anisotropia = 0,7.	Sortida fase. Freqüència = 2. Anisotropia = 0,7.	Sortida intensitat. Freqüència = 2. Anisotropia = 0,7.

El soroll de Gabor es descompon en els components Fase i Intensitat en què el valor de Gabor es calcula com a sinus de la fase multiplicada per la intensitat, tenint en compte que la sortida de fase es normalitza a l’interval [0, 1].

Càlcul de la sortida valor des de les sortides fase i intensitat.

L’avantatge de la sortida Fase és que no té intensitats aleatòries ni zones de baix contrast com en el cas de la sortida de valor, cosa que fa que es pugui utilitzar com a base per a textures que es troben a la natura en estats més estructurats, com les dunes de sorra.

Estructures estil duna de sorra creades amb la sortida fase.

El principal avantatge i ús de la sortida Intensitat és que proporciona informació sobre la ubicació de singularitats de la sortida Fase. Les singularitats són aquelles zones de la fase on les bandes es creuen i es mostren en vermell a la figura següent. Aquestes àrees seran properes a zero a la sortida Intensitat. Per tant, si aquestes àrees no són desitjables, es poden amagar multiplicant per una variant de la sortida Intensitat.

Visualització de les àrees on es produeixen singulaitats.

Les ingressions poden ser variacions en l’espai per obtenir patrons més interessants.

Tot variant la freqüència i orientació en l’espai.