Paràmetres¶
Referència
- Plafó:
- Tipus:
Domini
L’objecte domini conté tota la simulació. Les simulacions de fluids no poden sortir del domini. Depenent de la configuració del domini, o bé es topa amb la vora o bé es desapareix.
Tingueu en compte que els grans dominis demanen resolucions més altes i precuinats més llargs. Us convé fer-la prou gran perquè la simulació hi càpiga, però no tan gran que acabi trigant massa a calcular la simulació.
Per crear un domini, afegiu un cub i transformeu-lo fins que enclogui l’àrea on voleu que tingui lloc la simulació. Es permet la translació, la rotació i l’escalat. Per a convertir-lo en un domini de fluid, cliqueu Fluid a la pestanya , després seleccioneu Domini com a Tipus de fluid.
Nota
Com a objectes de domini, es poden utilitzar altres formes d’objectes malla, però el simulador de fluids utilitzarà la Capsa contenidora com a límit de domini. En altres paraules, la forma real del domini seguirà essent rectangular.
- Tipus de domini
Un domini de fluid pot controlar fluxos de líquids o de gasos. Els dominis de líquids responen a tots els objectes de flux que intersequen amb el domini en qüestió. Els dominis de gas assumeixen tots els objectes de flux de l’estil de Fum, Foc i Fum i foc. No es pot canviar el tipus de domini de manera dinàmica.
- Divisions de resolució
El domini de fluid se subdivideix en moltes «cèl·les» anomenades Vòxels, que serien com «píxels» de fluid. Aquest paràmetre controla el nombre de subdivisions del domini. Un major nombre de subdivisions és la manera de crear fluids de major resolució.
Com que la resolució es defineix en termes de «subdivisions», els dominis més grans necessitaran més divisions per obtenir una resolució equivalent a un domini petit. Per exemple, un cub d’un metre amb 64 Divisions de resolució necessitarà 128 divisions per a arribar a fer un cub de 2 metres. La dimensió utilitzada com a divisió base és la dimensió més llarga de la capsa contenidora dels objectes. Per a ajudar a visualitzar la mida de vòxel, les Divisions de resolució es poden previsualitzar amb un cub petit que es mostri al Mirador 3D i que permet de veure la mida d’aquestes divisions.
- Escala de temps
Controla la rapidesa de la simulació. Els valors baixos donen lloc a una simulació en «càmera lenta», mentre que els valors més alts es poden utilitzar per fer avançar la simulació més ràpid (va bé per generar fluids per a revelats d’instantànies).
- Cronolapses adaptatius
Permet al resolutor de decidir automàticament quan cal realitzar múltiples passos de simulació per fotograma. Té en compte el nombre màxim i mínim de cronolapses, la Taxa de fotogrames actual i l'Escala de temps.
- Número CFL
Determina la velocitat màxima per cel·la de graella i es mesura en cel·les de graella per pas de temps. En el marc d’un cronolapse, al fluid només se li permet d’arribar fins a aquesta velocitat. Si se supera aquest llindar, el resolutor subdividirà el pas de simulació.
En general, els números de CFL més grans (Número de Courant-Friedrichs-Levy) minimitzaran el nombre de passos de simulació i el temps de computació. No obstant això, donarà un comportament físicament menys precís per a fluxos de fluids ràpids. Els números de CFL més petits donen lloc a més passos de simulació per fotograma, temps de simulació més llargs però un comportament més precís a altes velocitats (p. ex. un flux de fluid ràpid que xoca amb un obstacle).
Nota
En baixar el número de CFL, es recomana augmentar el nombre màxim de cronolapses. De la mateixa manera, en augmentar el número de CFL, s’hauria d’ajustar el nombre mínim de cronolapses.
- Màxim de cronolapses
Nombre màxim de cronolapses permesos per fotograma. Si cal, el resolutor dividirà un pas de simulació fins a aquest nombre de subpassos.
- Mínim de cronolapses
Nombre mínim de cronolapses permesos per fotograma. El resolutor sempre realitzarà com a mínim aquest nombre de passos de simulació per fotograma.
- Gravetat
Per defecte, el resolutor de fluids utilitzarà la gravetat de l’escena global. Aquest comportament es pot deshabilitar a la configuració de l’escena. Si es deshabilita la gravetat global s’habilitaran les opcions de gravetat de fluids.
- Espai buit Sols Gas
Els vòxels amb valors sota aquest valor es consideren espais buits. Més espai buit optimitza el revelat. Amb la memòria cau d’OpenVDB també es redueixen les mides de la memòria cau.
- Eliminar a l’obstacle
Suprimeix qualsevol volum de fluid que intersequi amb un obstacle dins del domini.
Col·lisions de límits¶
Referència
- Plafó:
- Tipus:
Domini (Gas)
Controla quins costats del domini permetran que el fluid «transiti» pel domini, fent-lo desaparèixer sense influir en la resta de la simulació i quins costats desviaran els fluids.
Gas¶
Referència
- Plafó:
- Tipus:
Domini (Gas)
- Densitat de flotabilitat
Força flotant basada en la densitat del gas.
Els valors per sobre de 0 faran que el fum pugi (simulant el gas que és més lleuger que l’aire ambient).
Els valors inferiors a 0 faran que el fum s’enfonsi (simulant el gas que és més pesat que l’aire ambient).
- Calor de flotació
Controla quant de gas es veu afectat per la temperatura. L’efecte que té aquesta opció sobre el gas depèn de la Temperatura inicial de objecte de flux:
Valors per sobre de 0 provocaran que el gas s’enfili quan la Temperatura inicial de l’objecte de flux es consigni a un valor positiu i el gas s’enfonsi quan la Temperatura inicial de l’objecte de flux es consigni a un valor negatiu.
Els valors inferiors a 0 donaran lloc a l’oposat dels valors positius, és a dir, el gas emès des d’objectes de flux amb una Temperatura inicial positiva s’enfonsarà i el gas d’objectes de flux amb una Temperatura inicial negativa s’elevarà.
Tingueu en compte que el gas de múltiples objectes de flux amb diferents temperatures es mesclarà i s’escalfarà o refredarà fins que s’arribi a un equilibri.
- Vorticitat
Controla la quantitat de turbulència del gas. Els valors més alts faran molts de petits remolins, mentre que els valors més baixos faran formes més suaus.
Dissoldre¶
Permet que el gas amb el temps es dissipi.
- Temps
Rapidesa de dissipació del fum en fotogrames.
- Alentir
Dissol el gas de manera logarítmica. Al principi es dissol ràpidament, però perdura més temps.
Foc¶
Referència
- Tipus:
Domini
- Plafó:
- Velocitat de reacció
Com de ràpid crema el combustible. Els valors més grans donen lloc a flames més petites (el combustible es crema abans de poder fer gaire flama), els valors més petits donen lloc a flames més grans (el combustible té temps de fluir més i abans d’acabar completament consumit).
- Fum de flama
Quantitat de fum extra creat automàticament per simular el combustible cremat. Aquest fum és més visible quan s’utilitza un Object de flux «Foc + Fum».
- Vorticitat
Vorticitat per a les flames a més de la Vorticitat global de fluid.
- Màxim de temperatura
Temperatura màxima de les flames. Els valors més grans donen lloc a flames que s’enfilen més ràpid.
- Mínim -a
Temperatura mínima de les flames. Els valors més grans donen lloc a flames que s’enfilen més ràpid.
- Color del fum
Color del fum emès a partir del combustible en flames.
Líquid¶
Referència
- Tipus:
Domini
- Plafó:
Els paràmetres de líquid controlen el comportament de les partícules que conformen la simulació. Habilitar la casella de líquid crearà automàticament un sistema de partícules per a la simulació. Aquest sistema de partícules visualitza el flux de la simulació. Visualitzar les partícules líquides és opcional. La simulació de fluids farà ús de tots els camps sense un sistema de partícules associat.
Nota
Si desactiveu la casella de líquid, eliminareu el sistema de partícules associat i els seus paràmetres.
- Mètode de simulació
Determina el mètode de simulació de partícules líquides.
- FLIP:
(Partícula implícita de fluid) Produeix una simulació molt esquitxadissa amb moltes partícules disperses per l’aire.
- APIC:
(Partícula-en-cel·la afí) Produeix una simulació molt energètica però també més estable. Els vòrtexs dins del líquid es conservaran millor que amb FLIP.
- Ràtio FLIP Sols simulació FLIP:
Quanta velocitat de FLIP s’utilitzarà en actualitzar les velocitats de partícules líquides. Un valor d’1,0 resultarà en una simulació completament basada en FLIP. Les simulacions basades exclusivament en FLIP produeixen esquitxades més caòtiques i són preferibles a l’hora de simular grans quantitats de líquid. Quan s’utilitzen valors més petits, el comportament serà menys turbulent i els esquitxos són més subtils. Això és òptim a l’hora de simular escenes on se suposa que el líquid és a petita escala.
- Màxim del sistema
Nombre màxim permès de partícules de fluid en la simulació. Si a aquest camp se li dona un valor no nul, la simulació mai contindrà més que aquest nombre de partícules de fluid. Altrament, amb un valor de zero el resolutor sempre mostrejarà noves partícules en la mesura que calgui.
- Radi de partícules
El radi d’una partícula líquida en unitats de cel·les de la graella. Aquest valor descriu la quantitat d’àrea coberta per una partícula i, per tant, determina la quantitat del seu voltant que es pot considerar líquid. Un radi més gran permetrà que les partícules cobreixin més àrea. Això farà que més cel·les de graella siguin etiquetades com a líquid i no simplement buides.
Sempre que la simulació sembli que es vessa o guanya volum d’una manera no desitjada i físicament no justificada, serà una bona idea d’ajustar aquest valor. És a dir, quan el líquid sembla que desaparegui, cal augmentar aquest valor. A la inversa seria quan es produeix massa líquid.
- Mostreig
Factor que s’utilitza en el mostreig de partícules. Un valor més alt mostrejarà més partícules. Tingueu en compte que el remostreig de partícules es produeix a cada pas de simulació.
- Aleatorietat
Les noves partícules es mostregen amb certa aleatorietat associada a la seva ubicació i que pot ser controlada per aquest camp. Els valors més alts mostrejaran les partícules de líquid de manera més aleatòria a les regions d’influx. Amb un valor de 0,0 totes les noves partícules seran uniformement mostrejades dins de les seves corresponents cel·les de la graella.
Quan s’intenta crear un flux laminar (amb poca aleatorietat) o més fluxos turbulents (amb major aleatorietat), aquest valor pot fer peça.
- Màxim de partícules
El nombre màxim de partícules líquides per cel·la de la graella. Durant una simulació, el nombre de partícules de líquid per cel·la pot fluctuar: les partícules poden fluir cap a altres cel·les o poden ser eliminades si es mouen fora de la banda estreta. El remostreig afegirà noves partícules tenint en compte aquest màxim.
Aquest valor determina el llindar superior de partícules per cel·la. També és una bona manera d’estimar quantes partícules pot haver-hi en la simulació (cal tenir en compte també la resolució de la graella). Pot ser útil abans de precuinar i quan es planifica una simulació.
- Mínim -a
El nombre mínim de partícules de líquide per cel·la de la graella. Així com el llindar màxim de partícules, aquest valor assegura que hi ha almenys una certa quantitat de partícules per cel·la.
- Amplada de la banda estreta
Controla l’amplada en les unitats de cel·les de graella de la banda estreta en la qual les partícules líquides poden fluir. Un valor alt ocasionarà una banda més gruixuda i pot donar lloc a una regió d’influx completament plena de partícules. Tret que l’objectiu de la simulació sigui visualitzar les partícules del líquid, es recomana no augmentar l’amplada de la banda significativament ja que més partícules frenen la simulació.
En algunes situacions, augmentar aquest valor pot ajudar a crear volum quan la simulació sembla que vessi. En tots els altres casos, el millor és mantenir la banda estreta tan prima com sigui possible, ja que la superfície líquida conté la majoria dels detalls i la simulació de partícules dins del líquid no és un ús òptim dels recursos de càlcul.
Vegeu també
La banda estreta és una implementació de Narrow Band FLIP for Liquid Simulations.
- Obstacles fraccionals
Habilita una resolució més fina en regions de fluids / obstacles (obstacles de segon ordre). Aquesta opció redueix «l’efecte passets» que surt quan un obstacle es troba inclinat dins del domini. També fa que el flux líquid flueixi més suaument sobre un obstacle.
- Distància d’obstacle
Determina fins a quin punt estan separats els fluids i els obstacles. Aquest valor es pot utilitzar per aconseguir un moviment més fluid sobre els obstacles inclinats: depenent del pendent de l’obstacle, augmentar aquest valor pot ajudar les partícules del líquid a fluir millor sobre un obstacle. Posar un valor negatiu a aquest camp permetrà que el fluid es mogui cap a l’interior d’un obstacle.
- Llindar d’obstacle
Valor per controlar la suavitat de l’opció d’obstacle fraccional. Un valor més petit redueix l'»efecte dels passos», però pot donar lloc a què les partícules s’adhereixin a l’obstacle.
- Dades de precuinat, Alliberar dades
Aquesta opció només està disponible quan s’utilitza el tipus de memòria cau Modular. Les Dades de precuinat simulen i emmagatzemen a la unitat de disc la base de la simulació de fluid. Tant les simulacions de gas com de líquid poden afegir-hi refinaments per sobre (p. ex. les simulacions de gas poden afegir soroll, les de líquid poden afegir una malla o partícules secundàries o totes dues coses).
El progrés es mostrarà a la barra d’estat. En pitjar Esc s’aturarà la simulació.
Un cop precuinada la simulació, es pot eliminar la memòria cau pitjant Alliberar Dades. Un procés de Precuinar tot pot posar-se en pausa o reprendre’s.