Interiors¶
Per defecte, les arestes d’una malla de cos tou actuen com a tensors. Això vol dir que, com un tensor mecànic, poden estirar-se sota tensió i comprimir-se sota pressió. La seva longitud inicial també és la seva longitud «ideal» o de «repòs», a la qual malden per tornar.
Que les arestes actuïn com tensors és el que manté la malla unida. Si haguéssiu de deshabilitar aquest comportament (així com el Destí), cada vèrtex seria lliure d’anar a la seva independentment dels altres, cosa que estiraria la malla fins que fos irreconeixible.
No obstant això, tenir sols tot de tensors al llarg de les arestes no sol ser suficient: els vèrtexs dels quads encara són lliures de moure’s cap al seu oposat en diagonal, cosa que potencialment replega el quad en una línia.
Podríeu resoldre-ho creant arestes diagonals a tot arreu, però, afortunadament, no us cal: habiliteu l’opció Rigidesa perquè Blender creï tensors diagonals internament. D’aquesta manera, no haureu de fer canvis a la malla.
Un altre mètode per evitar el plegament de la malla és aplicar Rigidesa en doblegar, que afegeix resistència rotacional i fa que les arestes intentin mantenir els seus angles relatius.
Tots dos mètodes es descriuen amb més detall a continuació. Podeu configurar-los, així com altres paràmetres, al tauler Arestes de cos tou.
Rigidesa¶
Per mostrar l’efecte de la configuració de Rigidesa, deixarem dos cubs sobre un pla (vegeu Col·lisions). El cub blau va amb quads mentre que el vermell va amb triangles. Tots dos cubs tenen el paràmetre Destí deshabilitat.
Si la Rigidesa està deshabilitada, un cub exclusivament de quads es plegarà del tot, mentre que un cub de tris només es deforma temporalment per l’impacte:
Si la Rigidesa està habilitada, el cub quad també manté la seva forma gràcies als tensors addicionals:
Rigidesa de flexió¶
El segon mètode per evitar que un objecte es plegui és donar-li Rigidesa de flexió. Igual que la resta de paràmetres, aquest es pot combinar amb Rigidesa per afegir resistència a la flexió també en tensors diagonals.
Primer farem el mateix experiment d’abans amb el cub, fent servir sols Rigidesa de flexió:
Tots dos cubs mantenen la forma. I ara provem el mateix amb plans subdividits, també amb un basat en quads i un altre de triangulat:
Si no hi ha Rigidesa de flexió, les cares poden rotar lliurement com si les seves arestes fossin frontisses. Habilitant Rigidesa per afegir tensors diagonals no ho canviaria pas (com tampoc no ho faria la triangulació).
Amb una Rigidesa en doblegar alta, però, les arestes es resisteixen a la rotació i els plans actuen més com a plaxes de fusta que com a tovalloles.