Vèrtexs

Referència

Mode:

Mode objecte

Plafó:

Propietats ‣ Propietats d’objecte ‣ Instanciació

Instanciar vèrtexs permet replicar objectes fills a la ubicació de cada vèrtex de l’objecte pare.

Nota

La ubicació relativa de l'Origen d’objecte dels objectes pare i fill determina la geometria instanciada amb desplaçament a partir del vèrtex pare.

Alinear a normal de vèrtex

Fa rotar tots els objectes instanciats d’acord amb les corresponents normals de vèrtex de la malla pare.

Per a canviar l’eix de direccionament dels objectes instanciats, seleccioneu l’objecte fill i canvieu-li l'Eix de trajectòria.

De fet, hi ha dos plantejaments per modelar amb vèrtexs instanciadors. Es poden utilitzar com a eina d’ordenació que us permet modelar disposicions geomètriques d’objectes (p. ex. les columnes d’un temple grec, els arbres d’un jardí, els pupitres d’una aula). L’objecte pot ser de qualsevol tipus d’objecte admès per Blender. El segon plantejament és utilitzar-los per modelar un objecte partint d’una sola part d’ell (p. ex. les punxes d’una maça, les espines d’un eriçó de mar, les rajoles d’una paret, els pètals d’una flor).

Nota

Descarregar un document blend d’exemple

Podeu descarregar un document amb els exemples aquí descrits. En aquest blend, el primer exemple és una mona afillada a un cercle a la capa 1, mentre que a la capa 2 hi ha un tentacle afillat a una polisfera.

Operativa

Els Vèrtexs instanciats com a Eina d’ordenació

L’únic que necessiteu és un objecte base (p. ex. un arbre o una columna) i una malla patró amb els seus vèrtexs que segueixin el patró que teniu pensat. En aquesta secció, utilitzarem una escena senzilla per a la part següent. Utilitzarem un cap de la mona ubicada a l’origen del sistema de coordenades com a objecte base i un cercle al mateix lloc que fa de malla pare.

Un cap de mona i un cercle.

Mones instanciades amb Vèrtexs.

En primer lloc, en Mode objecte, seleccioneu l’objecte base i feu Maj-BER per a afegir el cercle a la selecció (aquí l’ordre és molt important) i Ctrl-P o Objecte ‣ Paternitzar ‣ Objecte per afillar l’objecte base al cercle. Ara el cercle és el pare de la mona; si moveu el cercle, la mona li anirà al darrere.

Si només se selecciona el cercle, habiliteu Instanciar vèrtexs; s’hauria de col·locar un cap de mona a cada vèrtex del cercle.

El cap original de la mona que està al centre i la malla pare encara es mostren al Mirador 3D, però cap dels dos es revelarà. Si la ubicació i la rotació de la mona són estranyes, és possible que us calgui retirar-ne la rotació Alt-R, l’escala Alt-S, la ubicació Alt-G i l’origen a Objecte ‣ Retirar ‣ Origen.

Reorganització

Si ara seleccioneu l’objecte base i el modifiqueu en el Mode objecte o Edició, tots els canvis també afectaran la forma de tots els objectes instanciats. També podeu seleccionar la malla pare per a modificar la disposició de les instàncies; afegir vèrtexs també afegirà més objectes base.

Tingueu en compte que els objectes base heretaran els canvis fets a la malla pare en el Mode objecte, però no en el Mode edició. Per tant, escalar el cercle més gran en mode objecte engrandirà el cap de la mona, mentre que escalar el cercle més petit en el Mode edició només augmentarà la distància entre els objectes base.

Orientació

L’orientació dels objectes base es pot controlar habilitant Alinear a normal de vèrtex al plafó Instanciació. Això fara rotar tots els objectes base d’acord amb les normals de vèrtex de la malla pare.

Per a canviar l’orientació dels objectes instanciats, seleccioneu l’objecte base i canvieu-li l'Eix de trajectòria.

Egressió de diverses orientacions.

Orientació habilitada, orientació +Y.	Y negativa.
X positiva.	Z positiva, X cap amunt.

Nota

Els eixos d’un objecte es poden fer visibles al plafó de Propietats ‣ Propietats d’objecte ‣ Visualització de Mirador. Per a mostrar les normals de vèrtex de la malla pare, entreu a Mode edició i habiliteu aquesta visualització a Visualització i aspecció ‣ Sobreimpressions de mirador ‣ Normals, on també podreu canviar la mida de les normals mostrades segons sigui necessari.

Els vèrtexs instanciats com a eina de modelatge

Es poden fer models molt interessants utilitzant Instanciar vèrtexs i un primitiu estàndard. En aquest exemple, s’ha fet un senzill tentacle extrudint un cub un parell de vegades. Llavors s’ha afillat l’objecte tentacle a una polisfera. Amb Alinear a normal de vèrtex habilitat per a la malla pare (la polisfera), l’orientació de l’objecte base (el tentacle) s’ha adaptat a les normals de vèrtex de la malla pare (en aquest cas el tentacle ha rotat -90º sobre l’eix X en Mode edició).

Un simple tentacle consignat com a suavitzat.

Tentacles instanciats sobre la malla pare.

Alinear a normal de vèrtex habilitat per a alinear la geometria instanciada.

Com en l’exemple anterior, ara es pot retocar la forma i les proporcions de la disposició.

Per a convertir tota la geometria instanciada en objectes reals, seleccioneu la polisfera i Corporitzar instàncies. Per a fer de polisfera i tentacle un sol objecte, assegureu-vos que estan tots dos seleccionats i aneu a Objecte ‣ Unir, Ctrl-J.

Vegeu també

Aquí hi ha una llista d’altres mètodes de duplicació.