Volums¶
El revelat de volum s’utilitza per revelar diversos efectes que no poden ser revelats només en superfícies dures.
El fum, el foc o els núvols es configuren utilitzant un objecte de volum o una simulació de fluids, amb només un aspector de volum.
Per crear aquestes formes, també es poden fer servir malles si eliminem l’aspector de superfície per defecte i fem ús d’un aspector de volum en què la forma de la malla definirà els límits del volum i les textures la densitat del volum.
La boirina es crea amb un aspector de volum per al món o amb un gran objecte malla que abasti tota l’escena.
L’absorció en vidre se simula combinant un aspector de superfície de vidre amb refracció i un aspector d’absorció de volum per a l’interior de l’objecte.
Aspecció¶
Volum postulat¶
El Volum postulat és un aspector de volum de base física que es pot utilitzar per a crear una àmplia gamma de materials de volum. Admet la dispersió, l’absorció i l’emissió en un node fàcil d’utilitzar. El foc es pot revelar amb emissió de cosfosc.
Fum i foc revelats amb l’aspector de Volum postulat.¶
Components del volum¶
Per a més control, els components d’aspecció de volum es poden combinar manualment amb un muntatge d’aspectors fet a mida.
L'Absorció de volum absorbirà part de la llum a mesura que passa pel volum. Es pot utilitzar per aspectar, per exemple, objectes de fum negre o de vidre acolorit, o per mesclar amb el node Dispersió de volum. Aquest node és similar al node FDDB transparent, bloqueja part de la llum i permet que altra llum travessi directament.
La Dispersió de volum permet que la llum es dispersi en altres direccions a mesura que impacta les partícules de dins el volum. L’anisotropia defineix en quina direcció és més probable que la llum es dispersi. Un valor de 0 permetrà que la llum es dispersi uniformement en totes les direccions (similar al node FDDB difusiva), els valors negatius permetran que la llum es dispersi majoritàriament cap enrere i els valors positius permetran que la llum es dispersi majoritàriament cap endavant. Això es pot utilitzar per aspectar fums blancs o núvols, per exemple.
Emissió emetrà llum des del volum, per exemple per al foc.
Absorció de volum, dispersió i emissió¶
Atributs¶
Quan es fa el revelat de fum i foc, els atributs de volum s’utilitzen per definir la forma i l’aspecció del volum. L’aspector Volum postulat els utilitzarà per defecte, mentre que els aspectors de volum fets a mida poden utilitzar el node Atribut per obtenir atributs com la densitat, el color i la temperatura.
Densitat¶
Tots els aspectors de volum tenen una entrada de densitat. La densitat defineix la quantitat de llum que interacciona amb el volum, que s’absorbeix o es dispersa, i la quantitat que el travessa directament. Per a efectes com el fum, cal que especifiqueu un camp de densitat per indicar el lloc del volum on hi ha fum i quant n’hi ha (densitat més gran que 0) i on no hi ha fum (densitat igual a 0).
Els volums del món real consten de partícules. Una major densitat significa que hi ha més partícules per unitat de volum. Més partícules significa que hi ha més possibilitats que la llum col·lideixi amb una partícula i s’absorbeixi o es dispersi en lloc de travessar directament.
Volums de malla¶
Les malles utilitzades per a revelar volum han de ser tancades i Polivalents. Vol dir que la malla no hauria de tenir forats. Cada aresta ha d’estar connectada a exactament dues cares de manera que no hi hagi ni forats ni cares en forma de T on tres o més cares estiguin connectades a una aresta.
Les normals han d’apuntar enfora per obtenir resultats correctes. Les normals s’utilitzen per determinar si un raig entra o surt d’un volum i si apunta en una direcció incorrecta; o si hi ha un forat a la malla, llavors el motor de revelat no pot decidir on és l’interior o l’exterior del volum.
Aquestes normes són les mateixes que per al correcte revelat de la refracció del vidre.
Volum del món¶
També es pot aplicar un aspector de volum al món que ompli tot l’espai.
Actualment, això és més útil per a les nits o altres escenes fosques, ja que, si s’utilitza un aspector de volum, l’aspector de superfície o els llums sol del món no tindran cap efecte. Això es deu al fet que el rerefons del món es pressuposa que està infinitament lluny, la qual cosa és prou certa en el cas del sol, per exemple. No obstant això, per a efectes de modelatge com la boira o la dispersió atmosfèrica, no és una bona suposició que el volum ompli tot l’espai, ja que la major part de la distància entre el sol i la terra és espai buit. Per a aquests efectes és millor crear un objecte de volum que enclogui tota l’escena. La mida d’aquest objecte determinarà la quantitat de llum dispersa o absorbida.
Dispersió múltiple¶
Els efectes del món real com la dispersió en núvols o la dispersió de subsuperfície requereixen molts rebots de dispersió. No obstant això, un revelat imparcial de tots aquests efectes pot produir molt de soroll, de manera que per defecte el nombre de rebots és zero en Cycles i no hi ha suport disponible en EEVEE. L’efecte que s’obté quan es revela amb rebots de volum zero és el que es coneix com a «dispersió única»; aleshores, l’efecte de més quantitat de rebots és la «dispersió múltiple».
Per al revelat de materials com la pell o la llet, que requereixen dispersió múltiple, la dispersió de subsuperfície és més eficient i més fàcil de controlar. Especialment, el mètode de circuit aleatori pot revelar aquests materials amb precisió.
Per a materials com els núvols o el fum, que no tenen una superfície ben definida, el revelat de volum és un requisit. Tenen un aspecte molt millor amb molts rebots de dispersió, però a la pràctica es pot haver de limitar el nombre de rebots per mantenir el revelat amb una durada acceptable.