Fantasmes

Un «fantasma» és un únic punt de coordenades sense geometria addicional. Com que un fantasma no té ni volum ni superfície, no es pot revelar. Tot i així, es pot utilitzar com a nansa per a molts propòsits.

Primitius

Tipus de visualitzacions de fantasmes.

Eixos senzills

Es mostra com a sis línies, inicialment amb una que apunta en cadascuna de les direccions dels eixos +X, -X, +Y, -Y, +Z i -Z.

Fletxes

Es mostren com a fletxes, apuntant inicialment en les direccions positives dels eixos X, Y i Z, cadascuna amb una etiqueta.

Fletxa única

Es mostra com una sola fletxa, apuntant inicialment en la direcció de l’eix +Z.

Cercle

Es mostra com un cercle inicialment en el pla XZ.

Cub

Es mostra com un cub, inicialment alineat amb els eixos XYZ.

Esfera

Es mostra com una esfera implícita definida per tres cercles. Inicialment, els cercles estan cadascun alineats amb els eixos X, Y i Z.

Con

Es mostra com un con, apuntant inicialment en la direcció de l’eix +Y.

Imatge

Els fantasmes poden projectar imatges. Això es pot utilitzar per a crear imatges de referència, incloent-hi esquemes i plantilles model sobre els quals treballar. La imatge es mostra independentment del mode de visualització 3D.

Es pot accedir a la configuració de visualització de fantasmes des del plafó Propietats ‣ Dades d’objecte ‣ Fantasma.

Desplaçament X, Y

Desplaça l’origen de la imatge (en què 1,0 representa l’amplada/alçada de la imatge).

X=0,5 , Y=0,5:

L’origen de l’objecte és al centre de la imatge.

X=0,0 , Y=0,0:

L’origen de l’objecte és a la part inferior esquerra de la imatge.

X=1,0 , Y=1,0:

L’origen de l’objecte és a la part superior dreta de la imatge.

Profunditat

Predeterminat:

Usa el comportament de profunditat normal.

Frontal:

Es mostra sempre per damunt d’altres objectes.

Darrere:

Es mostra sempre per darrere d’altres objectes.

Truc

Quan s’utilitza la imatge com a referència per a modelar, pot ser útil definir la profunditat com a Davant i una Opacitat baixa.

Costat

Ambdós:

Mostra tant la part de davant com de darrere del fantasma.

Frontal:

Mostra només la part de davant de la imatge.

Darrere:

Mostra només la part de darrere de la imatge.

Truc

Això és útil si esteu utilitzant una imatge com a referència on teniu fotos tant de la part davantera com de la part posterior, de manera que es poden consignar dues imatges fantasma perquè es mostrin sols quan es visualitzen des del costat que toca.

Mostrar en

Ortogràfica

Es mostra en vista ortogràfica.

Perspectiva

Es mostra en vista de perspectiva.

Suggeriment

Sovint és útil inhabilitar-ho perquè les imatges de referència no s’interposin quan es visiona un model.

Únic eix alineat

Només mostra el contingut de la imatge quan la vista està alineada amb l’eix local de l’objecte.

Opacitat

Fon la imatge amb el rerefons. El lliscador de valors ajusta l’opacitat de la imatge canviant fins a quin punt la imatge es fon amb el rerefons.

Edició

Un fantasma només es pot editar en Mode objecte, que inclou les seves propietats de transformació i paternitats. Per a altres eines, vegeu la Secció sobre objectes.

Aplicar escalat Ctrl-A

Tot i que els fantasmes no disposen exactament de dades d’objecte associades que es puguin utilitzar per admetre una aplicació d’escalat «real» (és a dir, amb escalat no uniforme), sí que tenen una Mida de visualització que controla la mida en què els fantasmes es visualitzen (abans de l’escalat). Això funciona agafant el factor d’escala en l’eix més escalat de tots i ho combina amb la Mida de visualització del fantasma en qüestió de manera que es mantinguin les dimensions correctes en aquest eix.

Propietats

Mostrar com

Els tipus de Primitius de fantasma que s’han de veure al Mirador 3D.

Mida

Controla la mida de visualització dels fantasmes. Això no canvia la seva escala, sinó que funciona com un desplaçament.

Operativa

Els fantasmes poden servir com a nanses de transformació. Alguns exemples de maneres d’utilitzar-los són:

Com a objecte pare d’un grup d’objectes

Un fantasma es afillar a un nombre x d’altres objectes. Això dona a la usuària la capacitat de controlar fàcilment un grup d’objectes i sense que això afecti un revelat.

Com a referent de restriccions

Un fantasma també es pot fer servir com a referent per a les restriccions normals o d’ossos. Això dona a la usuària molt més control; per exemple, es pot configurar fàcilment un aparellat que permeti a una càmera que apunti cap a un fantasma utilitzant la restricció Trajectòria direccionada.

Com a desplaçament de corrua

Un fantasma es pot utilitzar per a desplaçar un Modificador de corrua, que vol dir que es poden aconseguir deformacions complexes movent un sol objecte.

Un exemple d’un fantasma que s’utilitza per controlar una corrua.

Un exemple d’un fantasma que s’utilitza per controlar la restricció de Trajectòria direccionada.

Altres usos habituals:

• Lloc-tinents

• Controls d’aparellat

• Distàncies de PdC

• Imatges de referència