Exteriors¶
Les forces exteriors s’apliquen als vèrtexs (i gairebé exclusivament als vèrtexs) dels objectes de cos tou. Es fa utilitzant les lleis de la física newtoniana:
Si no hi ha cap força en un vèrtex, o bé es manté sense moure’s o es mou amb velocitat constant en línia recta.
L’acceleració d’un vèrtex depèn de la seva massa i de la força. Com més pesada sigui la massa d’un vèrtex, més lenta serà l’acceleració. Com més gran sigui la força major serà l’acceleració.
Per a cada acció hi ha una reacció igual i oposada.
Bé, això es fa només dins l’interval d’exactitud del càlcul, sempre hi ha una mica d’amortiment per evitar que el càlcul falli per excés.
Exemple¶
Començarem amb un exemple molt senzill: el cub per defecte.
Per a jutjar l’efecte de les forces externes, primer hauríeu de desactivar el Destí, de manera que els vèrtexs no es retreguin a la seva posició original.
Inicieu la reproducció per executar la simulació.
Què passa? El cub es mou en direcció Z negativa. Cadascun dels seus vuit vèrtexs es veu afectat per una força global i constant: la gravitació. La gravitació sense fricció és independent del pes d’un objecte, de manera que qualsevol objecte que utilitzis com a cos tou aquí cauria amb la mateixa acceleració. L’objecte no es deforma, perquè cada vèrtex es mou amb la mateixa velocitat en la mateixa direcció.
Camps de força¶
Els vèrtexs de cos tou interaccionen amb tots els Camps de força aplicats (normalment a partícules) a la capa, com ara el vent, els camps de força i qualsevulgui efecte de camp físic hi hagi en una capa compartida.
Pesos de camp de cos tou¶
Referència
- Plafó:
El plafó Pesos de camp de cos tou permet controlar quanta influència té cada tipus de camp de força extern en el sistema de cos tou.
- Col·lecció d’efectors
Limita els efectors a un grup especificat. Només els efectors d’aquest grup tindran un efecte sobre el sistema actual.
- Gravetat
Controla fins a quin punt la Gravetat global té un efecte sobre el sistema.
- Tot -s -es
Escala tots els pesos d’efector.
Aerodinàmica¶
Les arestes es poden veure afectades pel vent a mesura que es mouen i voleien o oscil·len amb la brisa. Un simple model aerodinàmic d’una bandera que oneja al vent.
Aquesta força exterior especial no s’aplica als vèrtexs sinó a les arestes de connexió. Tècnicament, s’aplica una força perpendicular a l’aresta. La força s’escala amb la projecció de la rapidesa relativa sobre l’aresta (producte escalar). Tingueu en compte que la força és la mateixa si bufa vent o si arrossegueu l’aresta a través de l’aire amb la mateixa rapidesa. Això significa que una aresta que es mou en la seva pròpia direcció no està subjecta a cap força i una aresta que es mou perpendicular a la seva pròpia direcció està sotmesa a la força màxima.
Per calcular la força sobre l’aresta, s’utilitza l’angle i la rapidesa relativa entre el medi i l’aresta. Aquesta força fa que els vèrtexs amb poques arestes que hi connectin (el front d’un pla) caiguin més ràpid que els vèrtexs amb més arestes connectades (el centre d’un pla). Si tots els vèrtexs tenen la mateixa quantitat d’arestes en una direcció, cauen amb la mateixa rapidesa.
La configuració Aerodinàmica s’estableix al plafó Arestes de cos tou.
Destí¶
Un «destí» és una forma a la qual un objecte de cos tou intenta conformar-se. Actua com una fixació en un conjunt de vèrtexs donats, tot controlant la quantitat d’un efecte que el cos tou té sobre ells.
Si habiliteu el Destí de cos tou, li indicarà a Blender que utilitzi la posició (o posició animada) d’un vèrtex en la simulació. L’animació dels vèrtexs es pot fer de totes les maneres habituals (corbes-F, esquelets, pares, retícules, etc.) abans d’aplicar-hi la simulació de cos tou. El «destí» és la posició final desitjada per als vèrtexs. La manera que té un cos tou d’intentar assolir aquest destí es pot definir utilitzant forces de rigidesa i resistència.
Per més detalls, vegeu els Paràmetres de destí.
Potència del destí¶
La Potència del destí defineix quant de moviment s’aplica des d’un sistema d’animació.
Un valor Destí d’1,0 significa que no hi ha cap simulació de cos tou i que l’objecte actua com qualsevol objecte animat regular (és a dir, el vèrtex es manté en la seva posició original). Quan es consigna Destí com a 0,0 (o no es consigna), el vèrtex només resta influenciat per les lleis físiques coherents amb la simulació del cos tou.
En definir els valors del destí entre 0,0 i 1,0, podeu fusionar entre tenir l’objecte afectat només pel sistema d’animació i tenir l’objecte afectat només per l’efecte de cos tou.
El destí també serveix com a memòria, per assegurar-se que els objectes tous no es deformin massa i acabin adoptant la forma animada no tova. Per mitjà del sistema de pesos de Grup de vèrtexs, podeu definir un pes de Destí per vèrtex. Per donar-hi un aspecte més natural, es poden definir forces de tensors per controlar fins a quin punt els vèrtexs poden sortir de la seva ubicació original.
Sovint s’utilitza el Pintat de pesos per a ajustar els pesos còmodament. Per a objectes que no siguin malles, s’utilitza el paràmetre Pes dels seus vèrtexs/punts de control. Utilitzeu el Menú contextual en Mode edició o el plafó Transformacions a la regió de la Barra lateral. El pes de les partícules Pèl també es pot pintar en Mode edició de partícules.
Detalls tècnics¶
En el món de Cos tou, els vèrtexs de les malles es tracten com a partícules que tenen una massa. El seu moviment ve determinat per les forces que els afecten. A banda d’altres forces, les partícules individuals poden interactuar amb altres al llarg de les arestes utilitzant un model físic que és molt proper als absorbidors de xoc utilitzats en els cotxes. Les diverses peces del mecanisme són:
Un tensor que intenta mantenir les partícules a certa distància. La intensitat amb què el tensor ho intenta ve controlat pel paràmetre de cos tou Rigidesa.
Un element de resistència per apaivagar el moviment. La resistència que acumula l’element contra el moviment es controla mitjançant el paràmetre de cos tou Resistència.