Propietats de Corbes-F¶
Corba-F activa¶
Referència
- Plafó:
Plafó de Corba-F activa.¶
Aquest plafó mostra les propietats de la Corba-F activa.
- Nom del canal
El nom de la propietat animada per la corba.
- Ruta a les dades
La ruta programàtica a la propietat.
- Índex de sèrie d’RNA
L’índex de la propietat, per a propietats multivalor. Com a exemple, la propietat Ubicació té tres valors (X, Y i Z), que vol dir que pot tenir tres corbes diferents amb els índexs 0, 1 i 2.
- Color de representació
Com determinar el color de la Corba-F en l’Editor de gràfiques.
- Autoirisat:
Assigna un color únic a cada corba que utilitza aquest paràmetre.
- Auto XYZ a RGB:
Detecta corbes que animen una coordenada X/Y/Z i les acoloreix de vermell/verd/blau segons el cas.
- Definit per la usuària:
Us permet d’escollir el color.
- Gestionar suavitzat
Com calcular les Nanses de bézier quan s’utilitza el tipus de nansa Automàtica o Autoretenció.
- No-cap:
Només es tenen en compte els valors de fites directament adjacents quan es calculen les nanses.
Aquest mètode més antic és molt simple i predictible, però només pot produir corbes realment suaus en els casos més trivials. Fixeu-vos en les torsions que té la corba vermella en la imatge de dalt al centre.
- Acceleració continuada:
Es resol un sistema d’equacions per evitar o minimitzar els salts d’acceleració en cada fotofita.
Produeix corbes molt més suaus fora de la caixa, però significa que per força qualsevol canvi en els valors de les fites pot afectar la interpolació en un tram significatiu de la corba; encara que la quantitat de canvi decau exponencialment amb la distància. Aquesta propagació de canvis s’atura amb qualsevol fita amb les nanses definides com a Lliure, Alineada o Vectorial, així com amb els extrems amb les nanses Autoretenció.
El mode també tendeix a la sobretensió i a oscil·lar més amb nanses totalment Automàtiques en alguns casos (vegeu la imatge anterior). Per tant, es recomana utilitzar Autoretenció per defecte i només canviar a Automàtic les nanses en llocs on presenti el comportament desitjat. Aquest efecte també es pot reduir afegint-hi fites entremig.
Truc
Tenint en compte els avantatges i inconvenients baixos de cada mode, Acceleració Continuada hauria de ser més adequada per a l’animació limitada que usa un nombre petit de fites interpolades amb un mínim acabat manual. En el cas d’animació d’alta precisió amb una ràtio de fites alta, els beneficis del suavitzat poden no compensar la interrupció de la procedimentació, ja que propagaria canvis molt més generalitzats.
Comparació del mode de suavitzat de nanses.¶
Fotofita activa¶
Referència
- Plafó:
Plafó de fotofita activa.¶
- Interpolació
La interpolació que es vol definir entre la fotofita activa i la següent.
Interpolació
- Constant:
Constant.¶
La corba manté el valor fins a l’última fotofita, tot produint un efecte de pas escalonat amb canvis molt abruptes. Normalment només s’utilitza durant l’etapa inicial de «bloqueig» en les procedimentacions d’animacions posa a posa.
- Lineal:
Lineal.¶
La corba va d’una fotofita a la següent en línia recta, la qual cosa evita canvis bruscos de valor però no de velocitat. En crear dues fotofites amb interpolació lineal i extrapolació, podeu crear fàcilment una corba de línia recta infinita.
- Bézier:
Bézier.¶
La interpolació per defecte, que és suau tant en valors com en velocitat.
Nota
Les corbes-F per a propietats que només accepten valors discrets sempre presentaran una forma escalonada, independentment de l’opció que trieu.
Gradualitzat (per força)
Conjunt d’interpolacions especialitzades a accelerar o desaccelerar un valor, «gradualitzant-ho» des d’un estat estacionari a un estat en moviment o viceversa.
Vegeu també
Per més informació i algunes demostracions en directe, vegeu easings.net i les Funcions de fosa de Robert Penner.
Efectes dinàmics
Aquests tipus de gradualitzats addicionals imiten (en aparença) efectes basats en la física com els rebots.
- Darrere
Amb Gradualitzat inicial, el valor tot primer s’allunya del referent i després es dispara cap a ell. Amb Gradualitzat final, va cap al referent, l’ultrapassa i després torna.
- Darrere
La mida i la direcció (p.ex. per dalt/baix de la corba) de la sobretensió.
- Rebotar
Fa que el valor reboti unes quantes vegades amb un decandiment exponencial, com una pilota de tennis que s’ha deixat caure a terra.
- Elàstic -ica
Fa que el valor ultrapassi el referent, després reboti i faci curt i després torni a ultrapassar-lo… amb una intensitat cada cop més baixa fins que finalment s’estabilitza.
- Amplitud
Fins a quin punt el valor ultrapassa inicialment el seu referent.
- Període
Quant de temps hi ha entre cada oscil·lació.
- Gradualitzat -ada
Aquesta opció només s’aplica a les categories Gradualitzat i Efectes dinàmics de més amunt.
- Gradualitzat automàtic:
Tria automàticament el tipus més utilitzat: Gradualitzat inicial quan s’usa una de les interpolacions Gradualitzat i Gradualitzat final quan feu servir un dels Efectes dinàmics.
- Gradualitzat inicial:
El valor s’accelera, movent-se lentament al principi del segment de corba i accelerant cap al final.
- Gradualitzat final:
El valor es desaccelera, movent-se ràpidament al principi del segment de corba i alentint-se cap al final.
- Gradualitzat inicial final:
El valor es mou lentament al principi, s’accelera cap al mig i torna a disminuir cap al final.
- Fotograma de la fita
El fotograma de la fotofita activa.
- Valor
El valor de la fotofita activa.
- Tipus de nansa esquerra/dreta
Quan la interpolació de fotofita es defineix com a Bézier, la forma de la corba que l’envolta està influenciada per les nanses. Cada nansa té el seu propi tipus que determina si (i com) Blender el posiciona automàticament i si no, quanta llibertat teniu per posicionar-lo manualment.
Podeu canviar els tipus de nanses de diverses maneres: utilitzant aquests desplegables de la barra lateral; a través del menú ; o pitjant V i seleccionant del menú emergent.
Si voleu canviar la posició d’una nansa automàtica, senzillament arrossegueu-la; no cal canviar-ne el tipus manualment.
- Automàtica:
Autonanses.¶
Nanses automàtiques que donen lloc a corbes suaus.
- Autoretenció:
Nanses autoretingudes.¶
Nanses automàtiques retingudes per evitar sobretensions i canvis de direcció de la corba entre fotofites (formes-S).
- Vector:
Nanses vectorials.¶
Nanses automàtiques que creen segments de corba recta (com una interpolació lineal).
- Alineat:
Nanses alineades.¶
Nanses manuals, que estan malgrat tot bloquejades juntes perquè apuntin sempre en direccions oposades. Això dona com a resultat una corba que sempre és suau en el punt de control.
- Lliure:
Nanses lliures.¶
Les nanses manuals que es poden moure de forma independent i per tant poden provocar un canvi brusc de direcció.
- Fotograma, Valor
El fotograma i el valor per a la nansa esquerra/dreta de la fotofita activa.