Modificador bisellar¶
El modificador Bisellar.¶
El modificador Bisellar bisella les arestes de la malla a la qual s’aplica, amb algun control de com i on s’aplica el bisell a la malla.
És una alternativa no destructiva a l'Operació de bisellat en Mode edició.
Opcions¶
- Afecció
- Vèrtexs:
Es bisellen només les àrees properes als vèrtexs, les arestes resten sense canvis.
- Arestes:
Bisella les arestes bo i creant interseccions als vèrtexs.
Tres cubs amb amples de bisellat de 0,1, 0,3 i 0,5, amb opció Vèrtexs seleccionada.¶
- Tipus d’amplada
Defineix com s’interpretarà Amplada per a determinar la quantitat de bisellat.
- Desplaçament:
La distància des de la nova aresta fins a l’original.
- Amplada:
La distància entre les dues arestes noves formades pel bisellat (o les arestes a cada costat del bisellat si hi ha més d’un segment).
- Profunditat:
El valor és la distància perpendicular des de la nova cara bisellada fins a l’aresta original.
- Percentatge:
El percentatge de la longitud de l’aresta adjacent al llarg de la qual lliscaran les arestes noves.
- Absolut -a:
La distància exacta seguint les arestes adjacents a l’aresta bisellada. Una diferència de Desplaçament és visible quan les arestes sense bisellat associades a arestes bisellades es troben en un angle que s’afegeix a un angle recte.
- Amplada
La mida de l’efecte bisellat. Vegeu Mètode d’amplada a continuació.
Tres cubs amb amples de bisellat de 0,1, 0,3 i 0,5.¶
- Segments
El nombre de bucles d’aresta afegits al llarg de la cara del bisellat.
- Mètode de límits
S’utilitza per controlar on s’aplica un bisell a la malla.
- No-cap:
Sense límit, totes les arestes seran bisellades.
- Angle:
Només bisella les arestes en què l’angle de normals de cara adjacents a més de l'Angle definit és inferior a 180 graus. Està pensat perquè pugueu bisellar només les arestes cantelludes d’un objecte sense afectar les seves superfícies suavitzades.
- Pes:
Empra un atribut per determinar l’amplada d’un bisellat. Quan el pes de bisell és 0,0, no s’hi aplica cap bisellat.
Es pot triar qualsevol atribut a la malla d’ingressió. Per defecte s’utilitzen els atributs
bevel_weight_edgeibevel_weight_vertajustats en mode edició. Per comoditat, el modificador llista els atributs de la malla original en el desplegable, però també es poden utilitzar atributs creats pels modificadors anteriors. Els atributs amb dominis o tipus no coincidents s’interpolaran automàticament al tipus correcte.- Grup de vèrtexs:
Usa pesos d’un grup de vèrtexs per determinar l’amplada del bisellat. Quan el pes del vèrtex és 0,0, no s’aplica el bisellat. Una aresta només es bisella si els dos vèrtexs formen part del grup de vèrtexs. Vegeu aquí sobre l’ajustament dels pesos del grup de vèrtexs.
- Invertir
Inverteix la influència del grup de vèrtexs seleccionat, el que significa que el grup ara representa vèrtexs que no seran deformats pel modificador.
El paràmetre inverteix els valors dels pesos del grup.
Perfil¶
Superel·lipse¶
Crea un bisellat amb una corba uniforme còncava o convexa.
- Forma
La forma del bisellat, de còncava a convexa. No té efecte si Segments és inferior a 2.
Perfil personalitzat¶
El giny de perfil personalitzat.¶
Aquest giny permet la creació d’un perfil definit per la usuària que tingui més complexitat que amb un únic paràmetre de perfil. L’eina modal permet de permutar el perfil personalitzat, però la forma del perfil només es pot editar al plafó d’opcions després de confirmar l’operació.
El perfil comença a la part inferior dreta del giny i acaba a la part superior esquerra, com si estigués entre dues arestes que es troben en un angle recte. Els punts de control es creen al giny i després es mostreja el trajecte amb el nombre de segments des del modificador Bisellar.
- Forma de motllura
La forma dels patrons de motllura, de còncau a convex. No té efectes si Segments és inferior a 2.
Nota
El lliscador de Forma de motllura resta actiu quan s’habiliten les motllures perquè encara controla la forma dels perfils de motllura.
- Predefinits
Els valors predefinits de Bucles de suport i Trams es construeixen dinàmicament depenent del nombre de segments del bisellat. Si es canvia el nombre de segments, s’hauran de tornar a aplicar els predefinits.
- Mostreig
Primer s’afegiran mostres a cada punt de control, després si hi ha prou mostres, es dividiran uniformement entre les arestes. L’opció Mostrejar arestes rectes permuta si les mostres s’afegeixen a les arestes amb punts de control contrastats a cada costat. Si no hi ha prou mostres per donar a cada aresta el mateix nombre de mostres, només s’afegiran a les arestes més corbades, de manera que es recomana utilitzar almenys tants segments com punts de control.
Geometria¶
- Motllura endins/enfora
Una motllura es forma quan dues arestes bisellades es troben en un angle. El costat on l’angle és més gran de 180 graus, si n’hi ha, s’anomena motllura enfora. Si és inferior a 180 graus, llavors s’anomena motllura endins. Les motllures exteriors i interiors es poden configurar cadascuna amb un d’aquests patrons:
- Destacat:
Les arestes es troben en un punt agut, sense cap vèrtex addicional introduït a les vores.
- Apedaçat:
Les arestes es troben en un punt contrastat però, a més d’això, s’introdueixen dos vèrtexs addicionals prop del punt de manera que les arestes i les cares del vèrtex puguin quedar menys pinçades entre elles que no passa en el cas que és Contrastat. Aquest patró no té cap sentit per a les motllures endins, de manera que, per a elles, es comporta com un Arc.
- Arc:
S’introdueixen dos vèrtexs prop del punt de trobada i un arc corbat els uneix.
El lliscador Disseminació controla fins a on es troben els nous vèrtexs des del punt de trobada.
El giny de corba Perfil controla la forma de l’arc.
- Disseminació
El valor utilitzat per a disseminar els vèrtexs extra per a les motllures no contrastades. Aquesta opció està disponible quan la Motllura està definida com a Arc.
- Interseccions
Quan es troben en un vèrtex més de dues arestes bisellades, es crea una malla com una manera de completar la intersecció entre la geometria generada. Aquesta opció controla el mètode utilitzat per a crear aquesta malla.
- Emplenar quadriculat:
El mètode per defecte per bastir interseccions, útil quan es desitja una continuació suavitzada del perfil de bisellat. Sense el Perfil personalitzat habilitat, la corba del perfil continua a través de la intersecció, però amb un perfil personalitzat només crea una graella suavitzada dins del límit de la intersecció.
- De tall:
Crea una cara de tall al final de cada aresta bisellada que ve cap al vèrtex. És molt útil per a perfils personalitzats quan la nova intersecció és massa complexa per a un emplenament suau de graella.
Amb una intersecció de tres vies, quan els cantells interiors de les cares dels perfils de tall es troben a la mateixa ubicació, no es crea cap cara central.
La direcció de les cares de tall depèn de la normal del vèrtex original.
- Retenir superposició
Limita l’amplada de cada aresta bisellada de manera que les arestes no puguin causar interseccions superposades amb altres geometries.
- Lliscar bucle
Si hi ha arestes sense bisellat juntament amb arestes bisellades en un vèrtex, el bisell intenta lliscar al llarg d’aquestes arestes quan és practicable. Desactivar l’opció pot provocar que els amples de bisellat siguin més uniformes.
Aspecció¶
- Endurir normals
Quan s’habilita, les normals de cara per-vèrtex de les cares bisellades s’ajusten per a conlligar amb les cares circumdants, mentre que les normals de les cares circumdants no es veuen afectades. Això manté aplanades les cares circumdants (si abans ja ho eren) i amb les cares bisellades transicionant-hi amb suavitat. Perquè aquest efecte funcioni, una malla ha de tenir un atribut de normals escindides personalitzades. Per més comoditat, es crearà un atribut
custom_normalsi encara no n’hi ha cap.- Marcar
- Costura
Si una aresta de costura en travessa una de no costura i les biselleu totes, aquesta opció mantindrà la propagació de costures esperada.
- Destacat
Semblant a Marcar costures, però per cantells aguts.
- Índex de material
L’índex de l’epígraf del material a utilitzar per al bisellat. Quan es posa a -1, s’utilitzarà el material de la cara original més propera.
- Força de cara
Determinar la Fortalesa de cara per a les cares implicades en el bisellat, d’acord amb el mode especificat aquí. Es pot utilitzar conjuntament amb un modificador Normals ponderades que el segueixi (tenint marcada l’opció Influència de cara).
- No-cap:
No defineix la força de cara.
- Nou -ova:
Defineix la força de cara de cares noves seguint les arestes a Mitjana i la força de cara de cares noves als vèrtexs a Dèbil.
- Afectat:
A més de les que s’han consignat per al cas Nou, també consigna les cares adjacents a les cares noves perquè siguin de fortalesa Forta.
- Tot -s -es:
A més de les definides per al cas de Afectades, poseu també que totes les altres cares del model tinguin Fort com a força.