Estructura d’esquelet

Exemple d’un esquelet molt bàsic.

Els esquelets imiten esquelets reals. Estan fets d’ossos, que són (per defecte) elements rígids. Però hi ha més possibilitats que amb els esquelets reals: a més de la rotació «natural» dels ossos, també se’ls pot moure i fins i tot escalar! I els ossos no han d’estar connectats entre si; poden ser completament lliures, si convé. No obstant això, els muntatges més naturals i útils impliquen que alguns ossos estiguin relacionats amb d’altres, tot formant les anomenades «cadenes d’ossos», que creen algun tipus d'»extremitat», tal com es detalla a Cadenes d’ossos.

Cadenes d’ossos

Els ossos d’un esquelet poden ser del tot independents els uns dels altres (és a dir, que modificar-ne un no afecti els altres). Però aquesta no sol ser l’estructuració més útil: per crear una cama, tots els ossos «següents» a l’os de la cuixa s’han de moure «amb» ella d’una manera ben coordinada. Això és exactament el que passa amb els esquelets en què es fa un os pare del següent en l’extremitat, tot creant una «cadena d’ossos». Aquestes cadenes es poden ramificar. Per exemple, cinc dits units a un sol os de la «mà».

Un esquelet amb dues cadenes d’ossos.

Els ossos s’encadenen connectant la punta del pare amb l’arrel del fill. L’arrel i la punta poden estar connectades, és a dir, coincidir sempre en el mateix punt; o poden ser lliures, igual que en una relació pare-fill d’objecte estàndard.

Un os donat pot ser el pare de diversos fills i per tant formar part de diverses cadenes alhora.

L’os del principi d’una cadena rep el nom d'os arrel i l’últim os d’una cadena és l'os punta (no els confongueu amb els noms similars de les articulacions dels ossos!).

Les cadenes d’ossos són un tema especialment important a l’hora de fer poses (especialment en connexió amb les tècniques de posa estàndard de cinemàtica obversa i cinemàtica inversa «automàtica». Les creeu/editeu en Mode edició, però excepte en el cas dels ossos connectats, les seves relacions no tenen cap efecte en les transformacions òssies en aquest mode (és a dir, transformar un os pare no afectarà els seus fills).

La manera més fàcil de gestionar les relacions d’ossos és utilitzar el Plafó de relacions de la pestanya Ossos.