Materials

Vegeu també

Per bé que EEVEE comparteix el mateix sistema de nodes de material que Cycles, no totes les funcions són compatibles. Vegeu Limitacions dels nodes d’aspecció.

Gruix

Referència

Plafó:

Propietats ‣ Material ‣ Gruix

S’utilitza per aproximar-se a l’estructura de geometria interna de l’objecte sense un càlcul carregós. S’utilitza actualment per a la Dispersió de subsuperfície, FDDB translúcida, FDDB defracció i per part dels nodes que contenen aquests efectes.

Si no es connecta cap valor al node de sortida, es calcula un gruix per defecte basat en la dimensió més petita de l’objecte emprat. Si hi ha algun valor connectat, s’utilitzarà com a gruix d’espai d’objecte (és a dir, escalat per la transformació d’objecte). Un valor de zero deshabilitarà l’aproximació de gruix i tractarà l’objecte com a posseïdor d’una única interfície.

Aquesta sortida la utilitza només el motor de revelat EEVEE.

Nota

  • El gruix s’utilitza per saltar-se la part interior de l’objecte.

  • La refracció no refractarà objectes dins de la distància de gruix.

  • L’objecte d’irradiació d’ombra no irradiarà ombra per dins de la distància de gruix.

Truc

  • Per a malles grans o compostes (p. ex. vegetació), el gruix s’ha d’ajustar al gruix de les parts individuals (p. ex. fulles, brins d’herba).

  • Per obtenir resultats més precisos, es pot precuinar el gruix sobre textures o atributs personalitzats.

Vegeu també

El Mode gruix – controla l’ús que es fa del valor gruix.

Paràmetres de materials

Referència

Plafó:

Propietats ‣ Material ‣ Paràmetres

Índex de passada

Número d’índex per a la passada de revelat de l'Índex de material. Es pot utilitzar per a donar una màscara a un material que després es pot llegir al Compositador amb el node de màscara ID.

Nota

Els Objectes volumètrics no admeten l’índex de passada.

Superfície

Esporgar cares posteriors

Esporgar cares posteriors amaga la part posterior de les cares. Aquesta opció s’hauria de tenir activada sempre que es pugui, ja que impacta en el rendiment.

Càmera

Utilitza l’esporgat de cares posteriors per amagar el revers de les cares.

Ombra

Utilitza l’esporgat de cares posteriors en projectar ombres.

Sonda de llum volumètrica

Empra un esporgat de cares posteriors quan precuina Sondes de llum volumètriques. A més, ajuda a rebutjar el punt de captura dins de l’objecte per evitar fuites de llum

Desplaçament

Controla com es fa ús de l’egressió del desplaçament des de l’arbre de nodes aspector.

Només relleu:

Empra un Mapejat de relleu per simular l’aparença de desplaçament. Això només modifica la normal d’aspecció de l’objecte. La posició del vèrtex no es veu afectada.

Només desplaçament:

Aquest mode no és compatible i es recorre a Desplaçament i Relleu.

Desplaçament i relleu:

Combinació de desplaçament real i mapejat de relleu per afinar en els detalls. La posició de vèrtex queda modificada.

Nota

Aquest tipus de desplaçament no està precalculat. Té un impacte en el rendiment multiplicat pel nombre de mostres de revelat. Tanmateix, l’avaluació va molt més ràpida que fent-la utilitzant nodes de geometria o un modificador de desplaçament.

Nota

Desplaçar la geometria d’aspecció aplanada farà separar les cares adjacents. Se li pot donar la volta fent passar les normals de vèrtexs com a atribut personalitzat.

Distància màx

La distància màxima a què es pot desplaçar un vèrtex quan s’empra el desplaçament real. Els desplaçaments per sobre d’aquest llindar poden provocar problemes de visibilitat. Aquests problemes de visibilitat es poden observar quan l’objecte està fora de la vista a l’extrem de la pantalla amb parts que es desplacen per dins de la vista. Aleshores, l’objecte desapareixeria a causa de l’esporgat de la càmera. On hi ha la geometria desplaçada, això també pot produir actualitzacions d’ombres que falten.

Ombres transparents

Utilitza ombres transparents per aquest material si conté una FDDB transparent. Deshabilitar-lo farà el revelat més ràpid però no donarà ombres precises.

Mètode de revelat

Controla la fusió i la compatibilitat en determinades funcionalitats.

Tramat:

Permet la transparència aleatòria en escala de grisos i és compatible amb passades de revelat i radiotraçat. Se’l coneix també com el revelat diferit.

Quan s’utilitza el mètode de revelat de Tramat, els materials revelen per capes. Cada capa només pot transmetre (p. ex. refractar) la llum emesa per capes anteriors. Si no hi ha cap intersecció amb les capes de sota, les FDDB transmissives recorreran a les sondes de llum.

Transmissió radiotraçada

Empreu el radiotraçat per determinar el color transmès en lloc d’utilitzar només sondes de llum. Això evita que la superfície contribueixi a la il·luminació de superfícies que no utilitzen aquest paràmetre.

Fusionat:

Permet la transparència de colors, però és incompatible amb les passades de revelat i el radiotraçat. També es coneix com a revelat cap endavant.

Problema d’ordenació

Quan s’utilitza el mètode de revelat Fusionat, l’ordre en què es produeix la fusió de colors és important, ja que pot canviar el color de d’egressió final. EEVEE no admet l’ordenació fragment a fragment (píxel) o l’ordenació per triangle. Només està disponible l’ordenació per objecte i es realitza automàticament en totes les superfícies transparents d’acord amb l’origen de l’objecte. Les superfícies opaques (és a dir, que no tenen transparència) encara tindran una ordenació correcta independentment del mètode de revelat.

Truc

L’ordre cares es pot ajustar en mode edició amb l'element d’ordenació o utilitzant un node de geometria.

Nota

La classificació per objecte té un cost de rendiment i tenir milers d’objectes en una escena degradarà enormement el rendiment.

Superposició de transparència

Si està habilitada, es revelaran tots els fragments transparents. Si està deshabilitada, només es revelaran els fragments de superfície més frontals. Aquesta opció es pot deshabilitar per resoldre els problemes d’ordenament causats per l’ordre de fusió. Només està disponible amb el mètode de revelat Fusionat.

Gruix

Determina el model d’aproximació a la geometria de l’objecte.

Esfera:

Aproxima l’objecte com una esfera el diàmetre de la qual és igual al gruix definit per l’arbre de nodes. És més adequat per a objectes amb vores més arrodonides (p. ex. un cap de mona) i s’adapta perfectament a les esferes.

Llosa:

Aproxima l’objecte com una llosa infinita de gruix definit per l’arbre de nodes. És més adequat per a objectes molt plans o prims (p. ex. fulles de vidre, brins d’herba).

Des d’ombra

Empra els mapes d’ombres dels llums que projecten ombres per refinar el gruix definit per l’arbre de nodes de material. Ho fa prenent el gruix mínim entre el mapa d’ombres i el valor de l’arbre del node de material. És útil per a objectes on el càlcul previ és difícil (p. ex. malles complexes), impossible (p. ex. geometria procedimental amb desplaçament) o simplement poc pràctic. Tanmateix, tindrà un impacte en el rendiment que s’ampliarà amb el nombre de mostres de revelat.

Volum

Intersecció

Determina quina part interna de la malla produirà l’efecte volumètric.

Ràpid -a:

Cada cara es considera com un medi d’interfície. Ofereix resultats correctes per a la geometria polivalent que no conté parts internes.

Precís -isa:

Les cares es consideren com a medi interfície només quan tenen diferents cares consecutives. Ofereix resultats correctes sempre que no se superi la profunditat màxima del raig. Té una sobrecàrrega de memòria important en comparació amb el mètode ràpid.

Muntatge de retallar alfa

Quan es fa servir el radiotraçat amb el material consignat a mode de renvelat tramat, es poden ocasionar revelats sorollosos al voltant de les àrees transparents. Per a tenir les vores netes, cal quantificar el valor alfa o bé a 0 o a 1. Es pot fer amb el «major que» del node de matemàtica.

../../_images/render_eevee_alpha_clip.png

El muntatge del retallar alfa