Modificador deformació simple

El modificador Deformació simple permet l’aplicació d’una deformació senzilla a un objecte. Les malles, retícules, corbes, superfícies i textos són els objectes admesos. La deformació és o bé una rotació (Roscat, Doblegat) o una escala (Estrenyiment, Estirament). La quantitat de deformació s’especifica amb l’Angle de deformació (rotació) o Factor de deformació (escalat).

El modificador de Deformació simple.

La deformació es calcula a l’espai de coordenades local. Tingueu present que els eixos locals d’un objecte poden diferir dels globals. A la figura anterior, l’eix Z global apunta cap amunt i l’eix Z local apunta a 45º. La deformació s’aplica seguint un eix de Deformació, el qual es pot definir per selecció d’una llista (X, Y o Z). Utilitzant el camp Límits, la influència del modificador es pot restringir a un subconjunt de l’eix de Deformació. Totes les distàncies es mesuren des de l’origen de l’objecte. Els vèrtexs més allunyats de l’origen de l’eix de Deformació representen els límits superior i inferior. L’origen de l’objecte i l’orientació dels eixos locals es pot definir mitjançant un objecte extern de Deformació (la major part de les vegades, un fantasma).

Opcions

Mode

Defineix el tipus de deformació que s’aplicarà. La figura següent mostra els quatre modes, aplicats a un objecte text. L’origen de l’objecte es troba a l’esquerra del text.

Roscar al voltant de l’eix X (180º).	Doblegar al voltant de l’eix Z (180º).
Estrènyer al llarg de l’eix X (factor = 2).	Estirar al llarg de l’eix X (factor = 0,3).

Roscar

Fa rotar la malla al voltant de l'Eix especificat. Cada vèrtex de l’eix de Deformació experimenta una rotació al voltant de l’origen de l’objecte. Si l’origen es troba dins de l’objecte, el resultat és una aparença retorçada. Per sota de l’origen, hi ha una rotació negativa i per sobre de l’origen, la rotació és positiva o en sentit horari. Els vèrtexs en el mateix pla que l’origen no roten.

La quantitat total de rotació s’especifica per l’angle i la rotació a cada vèrtex es pondera per la distància del vèrtex a l’origen de l’objecte. Els vèrtexs més allunyats de l’origen de l’objecte tenen rotació màxima, positiva o negativa.

Doblegar

Doblega la malla sobre l'Eix especificat. El mode Doblegar és més complex i menys intuïtiu. La imatge de sota mostra el mateix pla però amb diferents eixos de Deformació i Doblegat.

Deformació d’eix X o Y (a).	Deformació d’eix Z (b).
Deformació d’eix X. L’eix local Y apunta cap avall (c).	Deformació d’eix X. L’eix local Y apunta cap amunt (d).

Utilitzar un pla de malla i definir l’eix Deformació com a X o Y no donarà lloc a cap deformació (Fig a). Teniu l’expectativa que el doblec sigui alguna cosa com la Figura (c) o (d). En un món 3D, però, seleccionar l’eix X introdueix una ambigüitat perquè doblegar al llarg de l’eix X podria resultar en Figura (c) o (d). Els parells següents descriuen l’eix de deformació seleccionat vs. l’eix de doblegat desitjat: X i Z, Y i Z, Z i X.

A Fig (a), a causa de l’eix de deformació X, el Doblegat segueix la Z. Tots els vèrtexs, però, tenen la mateixa coordenada Z igual a l’origen local. Per tant, no es produeix cap deformació. A la Fig (d) els eixos locals roten al voltant de l’eix de deformació X, de manera que l’eix de doblec Z apunta cap a l’esquerra. Per tant, tots els vèrtexs es dobleguen per la seva coordenada Z. Com més lluny s’està de l’origen local, més doblec.

Això explica també el resultat inesperat de Fig (b). L’eix de Deformació està posat a Z (assenyalant cap amunt). De manera que, d’acord amb els parells anteriors, l’eix de Doblec per defecte és X. Tots els vèrtexs del pla estan doblegats en la seva coordenada X. Com més lluny, més rotació es produeix. Les coordenades X negatives roten en sentit antihorari.

Estrènyer

Escala linealment al llarg de l'Eix especificat. El factor d’escala es pondera per la distància des de l’origen de l’objecte en l’eix de deformació. No es produeix cap escalat en el pla de l’origen de l’objecte. L’escala màxima es produeix en els vèrtexs més allunyats de l’origen local. Això pot donar un escalat positiu o negatiu, depenent de la ubicació de l’origen. Si l’origen local es troba dins de l’objecte, l’objecte deformat apareix escanyat.

Estirar

Estira l’objecte al llarg de l'Eix especificat. Si l’origen local es troba dins de l’objecte, la malla deformada sembla estirada com qui estira una goma per ambdues bandes. Amb un factor positiu, la malla es fa més llarga en l’eix deformat, més ampla a les vores i més prima a l’origen que la malla original. Si el factor és negatiu, llavors la malla és aixafada en l’eix deformat, més gruixuda a l’origen i més prima a les vores.

Angle (roscar i doblegar) / Factor (Escanyar i Estirar)

La quantitat total de deformació. Pot ser negativa per revertir la deformació.

Eix, origen

El nom d’un objecte que defineix l’origen i l’eix de la deformació (normalment un fantasma). Aquest objecte pot ser:

• Rotat per a controlar l’eix (el seu Eix local ara s’utilitza com al de deformació).

• Mogut per controlar l’origen de la deformació.

• Escalat per a canviar el factor de deformació.

Restriccions

Límits

Podeu definir els límits inferior i superior de la deformació. El límit superior no pot ser inferior del més baix. Aquests límits es mapegen nobre l’eix de Deformació.

Bloquejar (només els modes roscar, escanyar i estirar)

Controla si es permet que canviïn o no les coordenades al llarg dels altres dos eixos. P. ex., si feu per Estirar el vostre objecte al llarg del seu eix Z, és possible aixafar-lo al llarg de l’eix X i prou, si es bloqueja el Y.

Grup de vèrtexs

El nom del grup de vèrtexs que indica si cada vèrtex està influenciat per la deformació i quant hi està. La quantitat d’influència ve determinada pel pes en el mapa de Pintat de pesos.