Controls¶

Autoemmascarament¶

Referència

Mode:: Mode esculpir
Eina:: Capçalera ‣ Autoemmascarament
Drecera:: Alt-A

Aquestes propietats emmascaren automàticament la geometria basada en les característiques geomètriques de la malla. És una alternativa ràpida a l’emmascarament manual freqüent. Aquestes màscares s’inicialitzen en cada nou traç o ús de l’eina. A més, tampoc no són visibles com a sobreimpressió.

Fixeu-vos que aquestes propietats s’apliquen a tots els pinzells d’esculpir. Tot i això, també es poden configurar pinzell a pinzell a la Configuració de pinzells avançada.

Es pot accedir a aquestes propietats a través de Rotondes pitjant Alt-A.

Es poden combinar tots els modes d’autoemmascarament, cosa que fa l’automàscara generada sigui més específica. Per exemple, és possible autoemmascarar un joc de cares concret tot excloent-ne la topologia desconnectada i els límits del joc de cares i que només afecti les cares que estiguin orientades envers la vista mitjançant la Normal a la vista.

Topologia

Només es veuran afectats els vèrtexs que estan connectats topològicament a on heu iniciat el traç/eina. Per tant, les illes de geometria solta quedaran autoemmascarades.

A més, per als pinzells Capturar i Ditada, tot el que no estigui connectat dins del radi del pinzell s’autoemmascararà. Per tant, fins i tot si la geometria està connectada per alguna banda, es considerarà separada si la connexió no està dins del radi.

Jocs de cares: Només es veuran afectats els vèrtexs que formen part del mateix joc de cares en què heu iniciat el traç/eina.

Truc

Si no hi ha cap topologia o joc de cares visibles sota el cursor a l’inici del traç, l’àrea prèviament autoemmascarada serà el referent. Això és especialment útil amb la forma de decaïment «Projectat» dels Paràmetres de decaïment.

Límit de malla

No es veuen afectats els vèrtexs que formen part de les arestes limítrofes obertes. Això inclou també les arestes de límit de cares ocultes.

Passos de propagació: Augmenta el degradat suau envers les arestes limítrofes autoemmascarades. Cada pas itera la distància una aresta enllà. Aquest paràmetre s’utilitza tant per al Límit de malla com per al límit de Jocs de cares.
Crear màscara: Executarà l’operador Màscara de límit de malla amb la configuració actual d’autoemmascarament. És molt útil per a visualitzar l’automàscara en curs o per a seguir editant la màscara manualment.

Contorn dels jocs de cares

No es veuen afectats els vèrtexs que formen part d’un límit entre jocs de cares. Això també inclou arestes limítrofes de cares ocultes. Els Passos de propagació es comparteixen amb l’automàscara de Límit de malla.

Crear màscara: Executarà l’operador Màscara de contorn de jocs de cares amb la configuració actual d’autoemmascarament. És molt útil per a visualitzar l’automàscara en curs, o per a seguir editant la màscara manualment.

Convavitat

No es veuen afectats els vèrtexs que són els pics de la curvatura de superfície. Si bé aquesta automàscara està pensada principalment per al pintat, també es pot utilitzar sense problema per esculpir.

Factor: El contrast general de com d’intensament s’aplica la cavitat. El valor de 0,5 és el predeterminat, però es poden obtenir millors resultats amb 0,2 si també s’utilitza una Corba personalitzada.
Difuminat: El nombre de vegades que la màscara de cavitat es difumina. Un valor de 0 donarà l’automàscara de cavitat pura. Qualsevol cosa superior a 6 probablement tindrà un efecte menys visible i disminuirà el rendiment. Tot i que el valor està limitat a 10, es pot augmentar fins a 25 si es tecleja el valor.
Corba personalitzada: Usa una corba personalitzada per retocar l’automàscara de cavitat. És molt útil si només s’han d’afectar petites esquerdes o superfícies planes. O, per exemple, si el contrast s’ha d’augmentar/reduir d’una manera específica.
Crear màscara: Executarà l’operador Màscara des de Cavitat amb els paràmetres d’autoemmascarament en curs. És molt útil per a visualitzar l’automàscara actual o per a seguir editant la màscara manualment.

Cavitat (invertida): És el mateix que «Cavitat», però invertit. Significa que no es veuran afectades les valls/esquerdes de la curvatura de superfície. No es pot utilitzar al mateix temps que Cavitat i comparteix tots els seus paràmetres. Habiliteu-ho per a invertir ràpidament l’automàscara de cavitat.

Normal a la vista

Només es veuen afectats els vèrtexs amb una Normal que miri cap a l’observador. S’assembla al permutador de «Només cares frontals» del Paràmetre de pinzell en què només afecta la geometria visible. L’avantatge d’aquesta automàscara és que té més opcions i treballa en mode esculpir en el seu conjunt.

Oclusió: Canvia el comportament de Normal a la vista perquè només afecti els vèrtexs que no estan oclosos per altres cares. Aquest paràmetre és incompatible amb els altres lliscadors de Límit i Decaïment. També provoca un rendiment molt més lent.
Limitar: Determina l’interval d’angles que es veuran afectats. 90 graus engloba tot el que és visible.
Decaïment: Amplia l’interval angular del lliscador Límit amb una gradació de decaïment suau. El decaïment ampliarà visualment l’interval límit.

Normal d’àrea: Molt similar a la Normal a la vista, però utilitza la Normal de la superfície en la qual heu iniciat el traç/eina. D’aquesta manera es pot triar qualsevol direcció pel que fa als vèrtexs que es veuran afectats. Té els mateixos lliscadors de Límit i Decaïment que l’automàscara de Normal de vista.