Egressió (Output)

../../../_images/render_output_properties_output_panel.png

Plafó d’egressió.

Aquest plafó defineix on es desen les imatges i animacions revelades així com els seus formats d’egressió i paràmetres de qualitat.

Per defecte, els revelats d’animació es desen automàticament, mentre que les instantànies no. Les imatges instantànies s’han de desar manualment des de Editor d’imatges o s’han d’escriure mitjançant un Node egressió de document.

El desat automàtic del revelats es pot permuta amb la casella de selecció de la capçalera del plafó.

Quan està habilitat, Blender es comporta de la manera estàndard: els revelats d’instantània (F12) no és desen automàticament, mentre que els revelats d’animació (Ctrl-F12) s’escriuen a las ruta d’egressió configurada.

Quan està dehabilitat, Blender no escriu d’egressió de revelat des d’aquest plafó, sinó que es basa en altres sistemes. Per a revelats d’animació, si està actiu el Seqüenciador de vídeo i no hi ha cap egressió alternativa disponible, es genera un error. Altrament, si està habilitat el compositat, s’utilitzen els nodes Node egressió de document actius per desar el resultat. Si no hi ha aquests nodes, es notifica un error.

Les operacions de Playblast també exigeixen que hi hagi un mètode actiu d’egressió. Tant el Revelat de playblast com el Revelat de Playblast sobre fotofites donaran error si l’egressió de revelat està deshabilitada al plafó.

Ruta de document

S’hi tria la ubicació on desar els fotogrames revelats.

Quan es revela una animació, el número de fotograma s’enganxa al final del nom de document amb un arrastellat de quatre dígits (p. ex. image0001.png). Podeu definir un arrastellat personalitzat afegint el nombre de # que convingui en qualsevol lloc del nom del document (p. ex. image_##_test.png es tradueix en image_01_test.png).

Aquest paràmetre permet expandir les Rutes relatives a partir del prefix //, que representa el directori del document blend actual.

Desar – extensions de document

Afegeix als documents d’egressió les extensions de document correctes segons el tipus de document .

Desar – resultat en cache

Desa les capes de visionat revelades i les seves passades a una imatge OpenEXR multicapa. El Compositador pot aleshores utilitzar aquest document per millorar el rendiment, especialment en compositacions pesades.

La imatge s’emmagatzema a la carpeta Cache de revelat tal com s’especifica a les Preferències de rutes de documents. També podeu carregar-la de nou al Resultat del revelat de l’Editor d’imatges, fins i tot després de tancar i reobrir el Blender; vegeu Obrir revelat en memòria cau.

Tipus de mèdia

El tipus de mèdia a desar.

Imatge:

Desa cada ingressió com un document d’imatge per separat. Cada ingressió pot tenir paràmetres de format d’imatge propis.

EXR Multicapa:

Desa totes les ingressions juntes en un únic format OpenEXR multicapa.

Vídeo:

Codifica cada fotograma en un contenidor de vídeo. Les opcions de codificació es poden trobar al plafó Codificació.

Format de document Imatge

S’hi tria el format de document d’imatge al qual cal desar. Segons el format utilitzat, hi ha altres opcions disponibles com ara canals, profunditat de bits i nivell de compressió. Trobareu una llista d’opcions de codificació a desar imatges.

Color Imatge EXR multicapa

S’hi tria el format de color al qual desar la imatge (o el vídeo). Aquest paràmetre és utilitzat per alguns formats per optimitzar la quantitat de dades que s’escriuen al document. Noteu que RGBA no està disponible en tots els formats d’imatge. Comproveu la llista anterior per més detalls.

BiN:

Desa la imatge en colors d’escala de grisos.

RGB:

Desa els canals vermell, verd i blau

RGBA:

Desa els canals vermell, verd, blau i alfa.

Seqüència d’imatges – sobreescriure Imatge EXR multicapa

Sobreescriu els documents existents en revelar.

Seqüència d’imatges – sobreescriure Imatge EXR multicapa

Crea fotogrames lloc-tinents buits mentre es revela.

Suggeriment

Granja de revelat primitiva

Una manera fàcil d’aconseguir que múltiples màquines comparteixin la càrrega de treball del revelat és:

  • Configurar un directori compartit en un sistema de documents en xarxa.

  • Deshabilitar Sobreescriure, habilitar Lloc-tinents al plafó d'Egressió de revelat.

  • Engegar tantes màquines com vulgueu que revelin en aquest directori.

Gestió del color

Aquest plafó controla com s’aplica la Gestió del color en desar imatges.

Seguir escena:

Utilitza els mateixos paràmetres de gestió del color ja definits per a l’Escena activa. Aquestes propietats es defineixen als Paràmetres de revelat

Sobreseure:

Utilitza paràmetres de gestió de color a mida definits per les propietats del plafó d’aquí sota; sense tenir en compte cap configuració de gestió de color definida a nivell d’Escena.

Per a una descripció detallada de les propietats de gestió del color, vegeu la pàgina Gestió del color.

Densitat de píxels

La densitat de píxels (sovint anomenada PPI o DPI) controla la mida física prevista d’una imatge. Sovint s’utilitza per a la impressió o la mida física quan es carrega al programari de publicació d’escriptori.

La densitat X/Y es calcula utilitzant l’aspecte de revelat X/Y, bo i fent que aquests valors siguin útils per emmagatzemar la relació d’aspecte dels píxels no quadrats.

La densitat de píxels són metadades que no impacten en la qualitat de la imatge.

Codificació

Referència

Plafó:

Propietats ‣ Egressió ‣ Codificació

../../../_images/render_output_properties_output_video-encoding-panel.png

Plafó de codificació.

Aquí es tria quins paràmetres de contenidor de vídeo, còdec i compressió es volen utilitzar. En totes aquestes opcions de compressió, sempre hi ha un estira-i-arronsa entre la mida dels documents, la compatibilitat entre plataformes i la qualitat de la reproducció. A la capçalera, podeu utilitzar els predefinits, que assumeixen els paràmetres òptims per al tipus d’egressió.

Truc

Quan visualitzeu la Consola del sistema, podreu veure part de l’egressió del procés de codificació. Veureu encara més part de l’egressió si executeu el Blender com a blender -d.

Contenidor

Contenidor de vídeo o tipus de document. Per a obtenir una llista de totes les opcions disponibles, vegeu formats de vídeo.

Autodividir egressió

Si el vídeo és enorme i supera els 2GiB, habiliteu Autodividir egressió. Això dividirà automàticament l’egressió en múltiples documents a partir del primer document que arribi a una mida de 2GiB.

Vídeo

Còdec de vídeo

Tria el mètode de compressió i codificació. Per obtenir una llista de totes les opcions disponibles, vegeu formats de vídeo.

Nota

Estàndards

Alguns contenidors i còdecs no són compatibles entre si, de manera que si comenceu a rebre errors, caldrà que comproveu que el vostre contenidor i còdec són compatibles. Igual que els contenidors i els còdecs de vegades no són compatibles entre si, alguns còdecs tampoc no funcionen amb dimensions arbitràries. Per tant, intenteu mantenir les dimensions habituals o esbrinar les limitacions del còdec que esteu intentant utilitzar.

Profunditat de color

El valor d’exponent (amb base dos) per quants colors es poden representar dins d’un únic canal de color. Una major profunditat de bits farà possibles més colors, cosa que redueix la creació de faixes i augmenta la precisió. No obstant, una major profunditat de bits augmentarà l’ús de memòria de forma exponencial.

Atenció, no tots els formats de document admeten totes les configuracions de profunditat de color.

8:

Permet 256 nivells per canal, resultant en aproximadament en un total de 16,7 milions de colors (RGB). Aquest és el format més habitual per a gràfics en pantalla i vídeo estàndard.

10:

Permet 1.024 nivells per canal, resultant en aproximadament en un total de 1000 milions de colors (RGB).

Disponible per als còdecs H.264, H.265 i AV1.

12:

Permet 4.096 nivells per canal, resultant en un total de més de 68 mil milions de colors (RGB).

Disponible per als còdecs H.265 i AV1.

Perfil ProRes

Determina la quantitat, compressió i ràtio de dades del vídeo codificat.

Supletori de ProRes 422:

La ràtio de dades i qualitat més baixes. Útil per a l’edició sense connexió a internet o per situacions en què són crítics la rapidesa o l’espai de memòria.

ProRes 422 LT:

Una ràtio de dades més baixa que l’estàndard ProRes 422 de qualitat raonable. Adient per editar i revisar esborranys.

ProRes 422:

Qualitat estàndard amb un bon equilibri entre la fidelitat de la imatge i la mida del document. Recomanada per a procedimentacions genèriques.

ProRes 422 HQ:

Major qualitat i ràtio de dades que l’estàndard ProRes 422. Preferit per a la teledifusió i postproducció d’alta gamma.

ProRes 4444:

Compatible amb canals alfa i de resolució plena RGB. Adequat per a compositació i vies de producció d’efectes visuals.

ProRes 4444 XQ:

Format ProRes de màxima qualitat. Manté el màxim detall del color i l’interval dinàmic, ideal per a gradacions de colors i VFX.

Qualitat d’egressió

Aquestes són les Ràtio predefinides.

CRF Qualitat personalitzada

Factor de ràtio constant (CRF). Un CRF més petit dona com a resultat una millor qualitat de vídeo però una mida de document més gran. L’interval de valors de CRF permesos depèn del còdec. Són: 0-51 per AV1, H.264 i H.265/HEVC; 0-63 per WebP/VP9 i 1-31 per MPEG-4/DivX. Els valors CRF fora de l’interval permès es retenen dins el valor permès més proper. Un valor CRF de 0 dona com a resultat una codificació sense pèrdua.

Rapidesa de codificació

Predefinits per canviar entre un codificador ràpid (mida de document més gran) i més compressió (mida de document més petita).

Interval de fotofites

El nombre d’imatges per Estructura GOP. Posar a 0 per a «intra_only», que deshabilita el vídeo inter-frame. Un nombre més alt generalment comporta un document més petit, però necessita un dispositiu més potent per reproduir-lo.

Fotogrames B màx

Habilita l’ús de Fotogrames B.

Interval

El nombre màxim de Fotogrames B entre fotogrames no-B.

Ràtio

Taxa de bits

Determina la ràtio de bits mitjana (qualitat), que és el recompte de dígits binaris per fotograma. Vegeu també: FFmpeg -b:v.

Mínim / màxim

Els documents de vídeo poden utilitzar el que s’anomena taxa de bits variable (VBR). S’utilitza per donar a alguns segments del vídeo menys compressió en el cas de fotogrames que necessiten més dades i menys als fotogrames que els calen menys dades. Amb els valors Mínim i Màxim és com es pot controlar això.

Vàlvula de memòria

La mida de la vàlvula de flux de bits del descodificador.

Ràtio de mux

Taxa de bits màxima del flux multiplexat. La Multiplexació és el procés de combinar fluxos de vídeo i àudio separats en un sol document, com si empaquetéssim un document de vídeo i un document d’àudio MP3 en un document zip.

Mida del paquet mux

Redueix la fragmentació de dades o la sobrecàrrega del multiplexador depenent de la font.

Àudio

Aquests paràmetres canvien la manera d’exportar el so mentre es revela. Per a controlar com es reprodueix el so des de dins de Blender, vegeu la configuració d’àudio de les Preferències.

Còdec d’àudio

Format d’àudio a utilitzar. Per a obtenir una llista de totes les opcions disponibles, vegeu formats de vídeo.

Canals d’àudio

El nombre d“«ubicacions» de la font d’àudio a codificar .

Mono:

Egressa un únic canal d’àudio.

Estèreo:

Egressa dos canals d’àudio, típicament un canal a l’esquerra i un a la dreta.

4 Canals:

Egressió de quatre canals d’àudio.

Surround 5.1:

Egressarà cinc canals d’àudio amb un canal LFE.

Surround 7.1:

Egressa set canals d’àudio amb un canal LFE.

Taxa de mostratge

Determina la taxa de mostreig de l’àudio.

Taxa de bits

Per a cada còdec, podeu controlar la taxa de bits (qualitat) del so de la filmació. Les taxes de bits més altes són documents més grans que es propaguen pitjor en estríming però sonen millor. Cal utilitzar potències de 2 per a la compatibilitat.

Volum

Determina el volum d’egressió de l’àudio.

Truquets

Truc

L’elecció del format de vídeo depèn del que tingueu intenció de fer-ne.

No es recomana de revelar en primera instància directament a un format de vídeo. Si es produeix un problema durant el revelat, pot ser que el document no es pugui obrir i que s’hagin de tornar a revelar tots els fotogrames des del principi. Si primer reveleu una rastellera d’imatges sigui en format PNG per defecte o OpenEXR de més qualitat (que pot retenir dades de píxels HDR), podreu ajuntarles-les com un sol Segment d’imatge al Seqüenciador de Vídeo. D’aquesta manera, podeu fàcilment:

  • Reiniciar el revelat des del lloc (el fotograma) on hagi sorgit el problema.

  • Provar diferents opcions de codificació de vídeo en segons i no en minuts o hores, ja que la codificació sol ser molt més ràpida que revelar l’escena 3D.

  • Gaudir de la resta de funcionalitats del Videoseqüenciador com ara afegir Segments d’imatge des de revelats anteriors, àudio, clips de vídeo, etc.

Truc

No és aconsellable de postprocessar documents comprimits amb pèrdua, ja que això pot fer visibles les tares de compressió. La compressió amb pèrdua s’ha de reservar per al «format de lliurament» últim.