Modificador sobrecobrir

El modificador Sobrecobrir permet que un objecte Llapis de greix «recobreixi» la superfície d’un altre objecte. Mou cada punt de l’objecte modificat a la posició més propera de la superfície de la malla donada.

Vegeu també

Aquesta documentació es refereix al Modificador sobrecobrir específic de l’objecte Llapis de greix. Per a usos amb altres tipus d’objectes, consulteu el Modificador sobrecobrir general.

Opcions

../../../_images/grease-pencil_modifiers_deform_shrinkwrap_nearest-surface-point.png

El modificador sobrecobrir en el mode de Punt de superfície més proper.

Mètode per cobrir

Aquest selector especifica el mètode que s’utilitzarà per determinar el punt més proper a la superfície del referent per a cada punt de l’objecte modificat. Algunes opcions afegiran alguns controls específics addicionals en el mateix plafó. Per a una explicació de cada mètode, vegeu Mètodes per cobrir.

Mode d’acoblament

La majoria dels modes admeten un paràmetre addicional per controlar com es mou el punt fins al punt del referent seleccionat pels mètodes suara descrits. Algunes de les opcions només difereixen si Desplaçament no és zero.

Sobre superfície:

El punt ha de moure’s sempre. El desplaçament s’aplica al llarg de la línia de projecció que connecta el punt original i el punt del referent seleccionat en direcció a la posició original.

Interior:

El punt no es mou si ja està dins del referent. El desplaçament encara encongirà el volum permès cap a l’interior al llarg de la línia de projecció.

Exterior:

El punt no es mou si ja està fora del referent. El desplaçament expandeix el volum d’exclusió cap a l’exterior al llarg de la línia de projecció.

Superfície enfora:

Igual que Sobre superfície, però el desplaçament sempre s’aplica envers l’exterior del referent.

Superfície en amunt:

Igual que Sobre superfície, però el desplaçament s’aplica al llarg de la normal suavitzada del referent.

Nota

Les opcions Interior i Exterior es poden fer servir per a detectar col·lisions de manera molt basta. Determinar si interior o exterior es fa en base a la normal referent i no és sempre estable quan s’acosta a 90 graus i angles més aguts de la malla referent.

Referent

Referent del recobriment, la malla a recobrir/embolicar-s’hi.

Desplaçament

La distància que s’ha de mantenir des de la posició calculada del referent.

Factor de suavitzat

Quantitat de suavitzat a aplicar.

Repetició

El nombre de vegades a aplicar el suavitzat.

Influència

Vegeu Filtres d’influència.

Mètodes de cobrir

Punt de superfície més pròxim

Seleccionarà el punt més proper sobre la superfície del referent recobert.

Projecció

../../../_images/grease-pencil_modifiers_deform_shrinkwrap_project.png

Mode projecció.

Projectarà els vèrtexs seguint un eix escollit fins que toquin el referent de recobriment. Els vèrtexs que mai no toquen el referent de recobriment es deixen en la seva posició original.

Limitar

Aquest és un límit de distància entre el punt original i la superfície. Si la distància és més gran que aquest punt límit, l’objecte no es projectarà sobre la superfície.

Nivells de subdivisió

Això aplica una subdivisió (temporal) Catmull-Clark a la geometria de l’objecte modificat abans de calcular-ne el recobriment.

Eix

Al llarg de quin eix local es fa la projecció de l’objecte modificat. Aquestes opcions es poden combinar entre si, cosa que dona un «eix mediana» de projecció. Si no se’n selecciona cap, s’utilitzarà la direcció de normal.

Negativa/positiva

Permet seleccionar les direccions permeses de recobertura al llarg de l’eix seleccionat. Si totes dues opcions s’habiliten, s’avaluaran les dues vies i se seleccionarà l’encert més proper.

Esporgat de cares

Permet evitar qualsevol projecció sobre el «costat frontal» (respectivament el «costat posterior») de les cares del referent. El «costat» d’una cara ve determinat per la seva normal (és el costat «des d’on» la normal «s’origina»).

Invertir esporgat

Si Esporgar cares està habilitat i es permet la direcció Negativa al llarg de l’eix, aquesta opció es pot utilitzar per a invertir l’opció d’esporgament Frontal o Posterior en la seva direcció Negativa. És útil per quan es projecta en les dues direccions.

Referent auxiliar

Un objecte addicional de projecció.

Vèrtex més pròxim

Acoblarà els vèrtexs al vèrtex més proper del referent recobert. No afegeix opcions addicionals.

Aquest mètode no admet l’opció Mode acoblar.

Projecció de normal del referent

Aquest mode és similar al Punt més proper de la superfície, però produeix una projecció molt més suau a canvi de ser significativament més lenta.

En lloc de trobar el punt més proper, cerca el punt més proper que té la seva normal suavitzada interpolada que apunta enllà de la posició del punt original. Les arestes limítrofes no polivalents es gestionen de manera especial com a cilindres infinitament prims que emeten normals en totes les direccions perpendiculars; ignora l’aspecció aplanada.