Història del Blender¶

Els inicis¶

Blender fou creat per Ton Roosendaal, un director artístic holandès i desenvolupador autodidacte de programari. Sempre molt interessat per tot el que era tècnic i creatiu, Roosendaal va començar un grau en Disseny Industrial, però ho va deixar per tal de parar el seu propi estudi d’animació 3D, NeoGeo, el 1989 (la consola de vídeojocs del mateix nom va aparèixer un any més tard). Amb la primera seu a l’àtic de Roosendaal, NeoGeo va créixer ràpidament, obtenint premis i convertint-se en la companyia més gran del seu tipus als Països Baixos.

Roosendaal va escriure els primers documents de codi font titulats «Blender» el 2 de gener de 1994, considerat encara vui l’aniversari oficial de Blender. Originalment, es preveia fer de Blender una aplicació interna per a NeoGeo; va créixer a partir d’una sèrie d’eines preexistents, incloent-hi un traçador de raigs confegit per a Amiga. Aquesta versió primerenca de Blender estava pensada per abordar una frustració perenne entre les creatives: quan una clienta difícil exigeix múltiples canvis en un projecte, com implementar aquests canvis sense dolor? Gràcies al seu enfocament altament configurable, Blender aspirava a donar-hi una resposta. (Dit a part: el nom fa referència a una cançó d’un conjunt de música electrònica suís, Yello).

Roosendaal va invertir els seus estalvis en una estació de treball de Silicon Graphics. Amb un cost equivalent a trenta mil dòlars nord-americans, aquest ordinador va donar lloc a Blender 1.0. Llançat el gener de 1995, aquesta primera iteració de Blender pròpiament dita incorporava llavors idees innovadores, incloent-hi una sola finestra que podia subdividir-se com la usuària ho considerés oportú.

En aquell moment, el 3D es considerava de poc interès comercial. No obstant això, Roosendaal s’havia enamorat del que ell descriu com la seva «capacitat màgica per crear un món sencer dins un ordinador». Així que quan NeoGeo va tancar, ell i el seu soci Frank van Beek van fundar una nova empresa centrada en el desenvolupament i la comercialització de Blender. Not a Number (NaN, «no és un número») va obrir les portes el juny de 1998, tot distribuint Blender sota una estratègia de preus freemium: descarregar el programari era gratis i NaN venia claus per desbloquejar funcionalitats més avançades.

El Blender surt en Codi obert¶

Gràcies a aquest model empresarial, NaN va poder finançar una parada en un famós congrés de grafisme d’ordinador a Los Angeles, SIGGRAPH (Grup d’Interès Especial en Grafisme d’Ordinador i Tècniques Interactives). El resultat va ser que Blender va atreure dues rondes de finançament d’uns cinc milions i mig de dòlars d’EUA en total. Malgrat aquesta inversió, el clima econòmic dur, l’excés de despesa i les relacions complicades entre NaN i els inversors van acabar amb el tancament de l’empresa a inicis de 2002.

Amb la fallida de NaN, el desenvolupament de Blender va quedar aturat. Incapaç de comprar els drets dels patrocinadors de NaN, Roosendaal va optar per un nou pla. A maig de 2002, va crear una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Blender, amb la intenció de passar Blender a codi obert. La seva esperança era crear un monument públic a Blender i donar a tothom qui havia treballat en el projecte Blender l’oportunitat d’utilitzar-lo per als seus portafolis. Al juliol del mateix any, va llançar la primera campanya de micromecenatge: Free Blender («Blender lliure» o «Alliberem Blender»). Gràcies a la comunitat de 250.000 usuàries de Blender, la Fundació Blender va aconseguir recaptar cent deu mil euros en només set setmanes, que fou suficient per recuperar Blender dels seus inversors.

El diumenge 13 d’octubre de 2002, Blender sortí publicat sota les condicions de la Llicència pública general V2 de GNU, el contracte de codi obert més estricte possible. No només s’alliberava Blender, sinó que el seu codi font restaria lliure per sempre i per a qualsevol ús possible.

L’èxit de Free Blender va aplanar el camí per a un estil de desenvolupament que s’ha convertit en la força que defineix Blender. Tot i que l’evolució de Blender està impulsada en part per desenvolupadores finançades per subvencions i guiades per un equip central de la Fundació Blender, Amsterdam, el seu major avantatge és la comunitat global de voluntàries dedicades. Gràcies als seus esforços, Blender és capaç d’iterar ràpidament i respondre a les necessitats d’artistes i fabricants. Aquesta agilitat i creativitat seria molt més difícil dins els esquemes d’un model de negoci tradicional.

Blender fa pel·lícules en obert¶

Com a manera de posar a prova el creixent poder de Blender, la Fundació Blender va llançar el repte a les artistes més talentoses de la seva comunitat de fer un curtmetratge animat en 3D. L’únic criteri era que havien d’utilitzar eines de codi obert i que Blender en fos la principal.

Sota el nom clau «Project Orange», aquest projecte va començar el 2005, donant com a resultat Elephants Dream, una aventura surrealista en el marc d’una màquina gegant. La filmació i tots els seus recursos es van posar a lliure disposició sota una llicència de Creative Commons.

Després de l’èxit d’Elephants Dream, es va crear el Blender Institute l’estiu de 2007. A més d’ajudar a definir els objectius de la Fundació Blender, el Blender Institute constava d’una oficina i estudi permanents, amb la intenció expressa de generar projectes oberts relacionats amb pel·lícules, jocs o efectes visuals en 3D. Com a part de la seva producció, el Blender Institute ha creat una sèrie de pel·lícules obertes en col·laboració amb artistes destacades. Inclouen la comèdia Big Buck Bunny (2008), el thriller de ciència-ficció Tears of Steel (2012), la fantàsia poètica Spring (2019) i la comèdia de terror Sprite Fright (2021).

Fites històriques del Blender¶

Cada projecte en obert planteja noves exigències a Blender com a sistema de creació en 3D, fet que al seu torn porta a més millores. Per bé que una llista completa de les millores superaria l’àmbit de cobertura d’aquest article, hi ha unes quantes fites que val la pena assenyalar.

A principis de 2008 es va iniciar el projecte Blender 2.5. Va anar acompanyat d’una revisió de dalt a baix de la interfície d’usuària, amb noves definicions d’eines, un sistema d’accés a dades, gestió d’episodis i un nou sistema d’animació. Per a 2.5, l’objectiu principal era actualitzar els estàndards d’interfície i els mètodes d’ingressió.

Cycles és el motor de revelat de ràdio-traçat apte per a producció de Blender, incorporat per primera vegada a la distribució 2.61, temps enrere el 2011. Al llarg dels anys, Cycles ha introduït suport per a una àmplia gamma de possibilitats de revelat, incloent-hi AMD i NVIDIA. De la mateixa manera, s’ha ampliat per abraçar moltes funcionalitats, incloent-hi el pèl, la borra de moviment, el fum i el foc, els materials i aspectors principals, les subdivisions adaptatives i molt més.

La versió de 2.8 de juliol de 2019 va ser un punt d’inflexió en què Blender va entrar en la centralitat del 3D. A partir d’una interfície d’usuària dràsticament renovada, la sèrie 2.8 va incloure una multitud d’innovacions, des d’EEVEE (un motor de revelat en temps real) fins a noves opcions de remallat per a escultores, fins a la integració de Mantaflow, fins a un obrador plenament funcional d’animació 2D que també oferia la possibilitat d’una procedimentació híbrida 2D/3D.

Per bé que el reconeixement de Blender per part de la indústria havia anat creixent al llarg de les dècades, el 2.8 va marcar el moment en què fou àmpliament acceptat com una alternativa legítima als competidors de pagament. A més d’utilitzar Blender en els seus propis projectes, algunes de les empreses més grans i reconegudes del món es van convertir en contribuents habituals del Fons de Desenvolupament de Blender, assegurant així que Blender pogués continuar innovant.

A més de Blender i dels projectes oberts realitzats amb Blender, hi ha Blender Cloud. Aquesta plataforma de producció oberta per subscripció va actualitzant informació sobre els projectes actuals de pel·lícules en obert, així com un arxiu de recursos per a pel·lícules en format de document .blend, anàlisi d’animacions i rodatges, aspectors i textures i vídeos de formació integral fets per artistes i desenvolupadores professionals, sovint empleades del Quarter general de Blender a Amsterdam.

Blender: present i futur¶

En total, l’organització de Blender compta amb uns vint-i-vuit empleats, que treballen des d’Amsterdam, de manera remota i per encàrrecs específics. Per a Blender, aquest equip representa només una petita part d’una comunitat molt més àmplia i que definim com a tota persona que contribueix al desenvolupament de Blender, es guanya la vida amb el Blender, o simplement el descarrega.

La missió de Blender es pot resumir com «posar en mans de les artistes la millor tecnologia 3D del món com a codi obert i fer-ne coses meravelloses.»

Mirant endavant, Blender espera convertir-se en una organització sostenible, a prova de futurs, dedicada a promoure la seva filosofia de codi obert, els seus valors de curiositat i innovació, l’aposta per l’excel·lència tècnica i objectius creatius cada vegada més ambiciosos.

Versions/revisions¶

L’inici!

1.00 – Gener del 1994: Blender en desenvolupament als estudis d’animació NeoGeo.
1.23 – Gener del 1998: versió SGI publicada en el web, IrisGL.
1.30 – Abril del 1998: versions Linux i FreeBSD, portat a OpenGL i X11.
1.3x – Juny del 1998: es funda NaN.
1.4x – Setembre del 1998: versions Sun i Linux Alpha publicades.
1.50 – Novembre del 1998: es publica el primer Manual.
1.60 – April 1999: C-key (noves caracterisques bloquejades per $95), versió Windows publicada.
1.6x – Juny del 1999: versions BeOS i PPC publicades.
1.80 – Juny del 2000: final del C-key, el Blender és completament gratuït de nou.
2.00 – Agost del 2000: 3D Interactiu i motor a temps real.
2.10 – Desembre del 2000: nou motor, física i Python.
2.20 – Agost del 2001: sistema d’animació de personatges.
2.21 – Octubre del 2001: es llença el Blender Publisher.
2.2x – Desembre del 2001: versió per macOS.

El Blender surt en Codi obert

13 D’octubre del 2002:: El Blender surt en Codi obert, 1a Conferència de Blender.
2.25 – Octubre del 2002:: Blender Publisher esdevé disponible gratuïtament i es crea una branca experimental del Blender per a programadores.
2.26 – Febrer del 2003:: La primera versió del Blender de codi obert.
2.27 – Maig del 2003:: La segona versió del Blender de codi obert.
2.28x – Juliol del 2003:: Primera versió de la sèrie 2.28x.
2.30 – Octubre 2003:: La versió preliminar de la nova IU 2.3x es presenta a la 2a Blender Conference.
2.31 – Desembre del 2003:: Actualització a la versió estable 2.3x del projecte d’IU.
2.32 – Gener del 2004:: Una revisió important de les capacitats de revelat internes.
2.33 – Abril del 2004:: Retorn del Motor de jocs, oclusió ambiental, noves textures procedimentals.
2.34 – Agost del 2004:: Interaccions de partícules, mapejat UV LSCM, integració funcional de YafRay, caires amb pesos a les superfícies de subdivisió, aspectors de gradació, OSA complet i molt (i molt) més.
2.35 – Novembre del 2004:: Una altra versió plena de millores: ganxos d’objectes, deformacions de corbes i transversers de corbes, duplicadors de partícules i molt més.
2.36 – Desembre del 2004:: Una versió d’estabilització, molta feina de bambolines, millores en mapes de normals i desplaçament.
2.37 – Juny del 2005:: Eines i ginys de transformació, cossos tous, camps de força, deflexions, superfícies de subdivisió incrementals, ombres transparents i revelat multifil.
2.40 – Desembre del 2005:: Reelaboració completa del sistema d’esquelets, morfofites, pèl amb partícules, fluids i cossos rígids.
2.41 – Gener del 2006:: Moltes correccions i algunes característiques del Motor de jocs.
2.42 – Juliol del 2006:: La versió dels nodes, el modificador de matriu, el desenfocament vectorial, el nou motor de física, revelat, la sincronització de llavis i moltes altres funcions. Aquest va ser el llançament després del Projecte Orange.
2.43 – Febrer del 2007:: Malles multiresolució, textures UV multicapa, imatges multicapa i revelat i precuinat de múltiples passades, esculpir, retopologia, múltiples trepes addicionals, nodes de distorsió i filtre, millores de modelatge i animació, millor pintat amb múltiples pinzells, partícules de fluids, objectes supletori, reescriptura de Seqüenciador i texturització UV de postproducció.
2.44 – Maig del 2007:: La gran notícia, a més de dos nous modificadors i tornar a despertar el suport del sistema operatiu de 64 bits, va ser l’addició de la dispersió subcutanea, que simula la dispersió de la llum sota la superfície d’objectes orgànics i tous.
2.45 – Setembre del 2007:: Solució d’errors greus, amb alguns problemes de rendiment resolts.
2.46 – Maig del 2008:: La versió Peach va ser el resultat d’un gran esforç de més de 70 desenvolupadores que van aportar millores per proporcionar pèl i pell, un nou sistema de partícules, navegació d’imatges millorada, roba, una memòria cau de física perfecta i no intrusiva, millores en el revelat de reflexos, OA i precuinat del revelat, un modificador de deformació de malla per als músculs i similars, un millor suport d’animació mitjançant eines d’esquelet i dibuixos, empellat, restriccions i un Editor d’accions acolorit i molt més. Contenia els resultats del Projecte Peach..
2.47 – Agost del 2008:: Versió de correccions.
2.48 – Octubre del 2008:: L’edició Apricot, aspectors GLSL genials, millores en llums i MJ, en l’acoblament, el simulador de cel, el modificador Sobrecobrir i l’edició de Python. Aquesta contenia els resultats del Projecte Apricot.
2.49 – Juny del 2009:: Textures basades en nodes, esbós d’esquelet (anomenat Etch-a-Ton), millores en el funcionament de la malla booleana, suport per a JPEG2000, pintat de projecció per a la transferència directa d’imatges als models i un important catàleg de protocols de Python. Les millores del MJ inclogueren textures de vídeo per poder reproduir pel·lícules dins els jocs, actualitzacions per al motor de física Bullet, revelat de cúpula (ull de peix) i més invocacions disponibles a l’API de MJ.

Blender 2.5x – La Recodificació!

2.5x – Des del 2009 fins a l’agost del 2011:: Aquesta sèrie va llançar quatre versions prèvies (des de l’Alfa 0 de novembre de 2009 fins a la Beta de juliol de 2010) i tres versions estables (de la 2.57 a l’abril de 2011 a la 2.59 a l’agost de 2011). Va ser un dels projectes de desenvolupament més importants, amb una refactorització total del programari amb noves funcions, redisseny del gestor de finestres intern i sistema de gestió d’episodis/eines/dades i nova API de Python. La versió final d’aquest projecte va ser Blender 2.59 l’agost de 2011.

Blender 2.6x a 2.7x – Millores i Estabilització

2.60 – Octubre del 2011:: Internacionalització de la IU, millores en el sistema d’animació i el MJ, modificadors de grups de pesos de vèrtexs, àudio i vídeo 3D i correccions d’errors.
2.61 – Desembre del 2011:: El revelador Cycles es va afegir al trunk, es va afegir el tracker de la càmera, la pintura dinàmica per modificar textures amb contacte/aproximació de malla, el modificador Ocean per simular l’oceà i l’escuma, nous complements, correccions d’errors i més extensions afegits per a l’API de Python.
2.62 – Febrer del 2012:: S’afegí la biblioteca Carve per millorar les operacions booleanes, es va afegir suport per al seguiment d’objectes, s’afegí el modificador Remallar, moltes millores en el MJ, millora de matrius i vectors a l’API de Python a més de nous complements i moltes correccions d’errors.
2.63 – Abril del 2012:: Es va fusionar Bmesh amb el tronc, amb suport total per a polígons de n cares, ocultació d’escultura, una càmera panoràmica per a Cycles, textures d’entorn de bola mirall i textures de precisió de flotant, capes de màscara de capa de revelat, oclusió ambiental i visualització de mirador amb les imatges de rerefons i capes de revelat. Es van afegir nous complements per a importació i exportació i 150 correccions d’errors.
2.64 – Octubre del 2012:: S’ha afegit un editor de màscares juntament amb un rastrejador de moviment millorat, OpenColorIO, millores al Cycles, millores al Seqüenciador, millors eines de malla (s’han millorat Incisar i Bisellar), nous nodes de croma, màscares d’esculpir, millores al COLLADA, un nou modificador Empellat, nou basament de nodes de compositació i la correcció de molts errors.
2.65 – Desembre del 2012:: Millores en el foc i fum, aspecció anisotròpica per a Cycles, millores en modificadors, l’eina Bevel inclogué arrodoniments, nous complements i més de 200 correccions d’errors.
2.66 – Febrer del 2013:: Topologia dinàmica, simulació de cos rígid, millores en la IU i la usabilitat (inclòs el suport per pantalla de retina), Cycles ja admeté el pèl, l’eina Bisell admeté el bisellat de vèrtexs individuals, nou modificador Memòria cau de malles i nou modificador Aberració d’UVs, nou resolutor de fluids de partícules SPH. Més de 250 correccions d’errors.
2.67 – Maig del 2013:: S’afegí Freestyle, millores en el sistema de pintat, dispersió de subsuperfície per a Cycles, biblioteca Ceres al rastrejador de moviment, nous nodes de Python personalitzats, noves eines de modelatge de malla, millor suport per a text UTF-8 i millores en els editors de Text, nous complements per a la impressió en 3D i més de 260 correccions d’errors.
2.68 – Juliol del 2013:: Eines de modelatge noves i millorades, tres nous nodes de Cycles, grans millores en el rastrejador de moviment, els protocols de Python i els controladors sortiren deshabilitats per defecte en carregar documents per motius de seguretat i més de 280 correccions d’errors.
2.69 – Octubre del 2013:: Encara més eines de modelatge, Cycles millorat en molts aspectes, s’afegí Rastreig de pla rastrejador de moviment, millor suport per a la importació/exportació d’FBX i més de 270 errors corregits.
2.70 – Març del 2014:: Cycles obté suport volumètric bàsic per a CPU, més millores al rastrejador de moviment, dos modificadors de modelatge nous, algunes millores de coherència de la IU i més de 560 correccions d’errors.
2.71 – Juny del 2014:: S’afegí la borra de moviment i el suport per a foc/fum a Cycles, les finestres emergents de la IU ja es pogueren arrossegar. Hi hagué optimitzacions de rendiment per al mode esculpir, nous tipus d’interpolació d’animació, moltes millores al MJ i més de 400 correccions d’errors.
2.72 – Octubre del 2014:: Cycles obtingué suport de volum i SSS en GPU, s’afegiren menús rotonda i es milloraren substancialment les pistes de funcionament, s’afegí l’eina de modelatge d’Intersecció, nou node Raig solar per al Compositador, Freestyle ja funcionà amb Cycles, es millorà la procedimentació de pintat de textures i es corregiren més de 220 d’errors.
2.73 – Gener del 2015:: Cycles veu millorat el suport volumètric, actualització important del Llapis de greix, Windows obté Editors de mètodes d’ingressió (IMEs) i millores generals al pintat, Freestyle, Seqüenciador i complements.
2.74 – Març del 2015:: Suport per a normals personalitzades, compositació de mirador i millores en la dinàmica del pèl.
2.75 – Juliol del 2015:: Línia de producció estereoscòpica/multivisionat integrada, modificador de Suavitzat correctiu i nova gràfica de dependències evolutiva.
2.76 – Novembre del 2015:: Compatibilitat amb OpenSubdiv de Pixar, millora del rendiment del Navegador de Documents i del Mirador, node autoapartar i un segment d’efectes de text per al Seqüenciador.
2.77 – Març del 2016:: Compatibilitat amb OpenVDB per a l’emmagatzematge en memòria cau de simulacions de fum/volum, dispersió de subsuperfície millorada amb Cycles, esculpir amb traços i procedimentació de Llapis de greix millorats i gestió reelaborada de biblioteques per gestionar els blocs de dades extraviats o eliminats.
2.78 – Setembre del 2016:: Suport en Cycles per a imatges 3D esfèriques d’RV, el Llapis de greix funciona més semblant a altres programes de dibuix en 2D, suport d’importació i exportació amb Alembic i millores als Ossos doblegables per a un aparellat més fàcil i senzill.
2.79 – Setembre del 2017:: Noves funcions de Cycles: Dessorollat, Captura d’ombres i nou aspector Postulat. Es van fer altres millores a Llapis de greix i Alembic. També s’afegí suport per a plantilles d’aplicació.

Blender 2.8 – IU Renovada

2.80 – Juliol del 2019:: Una interfície d’usuària totalment redissenyada per a una navegació més fàcil; mirador, flòstics i eines millorats. Amb EEVEE es va crear un nou motor de revelat en temps real de base física. El Llapis de greix sortí revisat de dalt a baix i esdevingué un sistema complet de dibuix i animació en 2D. Substitució de les capes antigues, les col·leccions es converteixen en una manera potent d’organitzar els objectes. Altres millores: Cycles, Modelatge, Animació, Importació/exportació, Gràfica de dependències.
2.81 – Novembebre del 2019:: Eines d’esculpir renovades, revelat accelerat de Cycles OptiX, dessorollat, moltes millores en EEVEE, sobreseïments de biblioteca, millores en la IU i molt més.
2.82 – Febrer del 2020:: Suport per a UDIM i USD, Mantaflow per a fluids i simulació de fum, reducció de sorolls amb IA, millores de Llapis de greix i molt més.
2.83 LTS – Juny del 2020:: La inspecció d’escenes de realitat virtual al Mirador 3D, un nou tipus d’objecte volum, mostreig adaptatiu en Cycles, dessorollat de mirador amb Cycles, millores per esculpir i molt més. Primera versió LTS orientada a projectes d’estudis i de llarga durada.

Blender 2.9 – Refinant el 2.8

2.90 – Agost del 2020:: Textura de cel millorada, borra de moviment en EEVEE, millores d’esculpir, renovació de la IU de modificadors, eines de modelatge millorades i borra de moviment més ràpida a Cycles.
2.91 – Novembre del 2020:: Millores amb l’Inventari, cerca de propietats, operacions booleanes de malla millorades, corbes d’animació, millores en la visualització d’objectes i volums i eines d’escultura més refinades.
2.92 – Febrer del 2021:: Nodes de geometria, eina d’afegir primitius, millores d’esculpir, edició de corbes amb Llapis de greix, precuinat d’atributs de color amb Cycles, simulacions de fluids APIC, millores del Seqüenciador de vídeo i molt més.
2.93 LTS – Juny del 2021:: Nous nodes de geometria, millores per esculpir, modificador de Lineament amb Llapis de greix juntament amb altres millores, una Profunditat de camp millorada per al motor de revelat EEVEE, una procedimentació de Criptotrepa redissenyada i molt més. Versió LTS per a la sèrie 2.9.

Blender 3.0 – optimització del rendiment

3.0 – Desembre del 2021: Afegit el Navegador de recursos, Cycles X, Atributs d’EEVEE, Nous nodes de geometria, actualització d’animació, millores de Lineament amb Llapis de greix, biblioteca de poses, Open Image Denoising 2-8x més ràpid, suport addicional per a AMD amb Linux.
3.1 – Març del 2022: Importants millores dels núvols de punts, suport de GPU en Cycles a Apple Metal, suport a Subdivisió de GPU, l’editor d’imatges gestiona imatges més grans, importants guanys de rendiment per als nodes de geometria, cerca contextual dels nodes de geometria.
3.2 – Juny del 2022: Grups de llums per a Cycles, càustica d’Ombra realista, borra de moviment de volum, millores de GLTF, revelat de GPU AMD a Linux, pintat en mode esculpir, suport d’imatge WEBp.
3.3 LTS – Setembre 2022: Nou objecte pèl, nodes UV procedimentals, ombra i contorn de Lineament, suport de revelat per a Intel GPU via oneAPI i millores als sobreseïments de biblioteca. Primera versió LTS de la sèrie 3.0.
3.4 – Desembre del 2022: Guiatge de trajectes a Cycles, millores amb l’automàscara d’esculpir, encara més nodes de geometria, millores d’Edició UV i suport per Wayland a Linux.
3.5 – Març del 2023: Nous recursos de generació de pèl, mapes de desplaçament vectorial per esculpir, compositador de mirador i arbres de llums de Cycles.
3.6 LTS – Juny del 2023: Nodes de simulació afegits a Nodes de Geometria, Rasiotraçat de maquinari de Cycles per a AMD i Intel, Empaquetament d’illes UV, paquet de recursos provinents de Blender Studio i d’artistes de la comunitat inclosos, nova sobreimpressió de retopologia. LTS final de la sèrie 3.0.

Blender 4.0 – un salt decisiu per al revelat, la creació d’eines i molt més

4.0 – Novembre de 2023: Un nou aspector FDDB Postulada amb capes de vernís i de llustre, transformació de visionat AgX, soroll fractal de textura Voronoi, endoil·luminació per a una il·luminació selectiva, execució de Nodes de geometria com a Eines de nodes, millores d’acoblament incloent-hi Base d’acoblament, cercador de menús i modificadors, nova tipografia Inter, optimització de teclari, col·leccions d’ossos, revelador Hydra Storm USD, biblioteca de recursos més gran, alineació amb la Plataforma de referència VFX 2023.
4.1 – Març de 2024: Suport al precuinat amb Nodes de geometria, node de Menú commutador, acceleració de GPU OpenImageDenoise, funcions de compositació de mirador en temps real, inserció més senzilla de fotofites d’animació, col·leccions jeràrquiques d’ossos, editor de gràfiques de clica-i-llisca, rendiment del videoseqüenciador i millores d’ample cromàtic, alineació amb la Plataforma de referència VFX 2024, exportació de morfofites i esquelets a USD.
4.2 LTS – Juliol de 2024: La generació següent d’EEVEE amb millores importants en il·luminació, llums solars, desplaçament, subsuperfície, volumetria i borra de moviment, Cycles incorpora FDDB de Portal de raigs i Interferència de Pel·lícula fina, millor revelat de volum suau amb soroll reduït, mostreig basat en soroll blau, llançament de la plataforma Blender Extensions, Mapejador de to neutral PBR Khronos, millores de selecció per esculpir, suport per a matrius en les entrades de Nodes, les Eines de node poden utilitzar la posició del ratolí i el mirador, recomposició gràfica del videoseqüenciador, opcions afegides d’exportació d’USD, suport natiu a la instal·lació portable. Primer LTS de la sèrie 4.0.
4.3 – Novembre 2024: Endoil·luminació i endoombratge a EEVEE, FDDB metàl·lica, textura de soroll Gabor, passades de revelat amb EEVEE al compositador, desembolcallat UV amb mínim estirament (SLIM), moltes actualitzacions de Nodes de Geometria, incloent-hi per a…cada zona, nodes de física, motor de Llapis de greix reescrit perquè vagi més ràpid i per més funcionalitats. més de 100 pinzells predeterminats ara inclosos per a la pintat i l’esculpir, entrefixació d’àrees de la IU.